Un conte de diumenge

DSC_0014Hi havia una vegada un diumenge mandrós i avorrit malgrat que feia un temps que convidava a ressuscitar. En aquell diumenge, alguns humans buscaven l’aire que els permetés exercir de bon vivant. Ningú no sap com ni per què, però la gent va començar a passejar sense rumb ni orientació. I tampoc no sabem ni com ni per què, van enllestir el recorregut allà on la ciutat topa amb el mar.

Allà van trobar l’aigua, la brisa, el cel clar i van decidir instal·lar-se en aquell diumenge mandrós i avorrit que en aquell escenari d’aigua, tot girant només una mica el coll, escoltaven la música en directe de la Sala Ramona mati i tarda, la remor de la Festa del Periscopi i els fragments de Cyrano de Bergerac a la llibrera Nollegiu i el clinc-clinc de plats i olles de La Pubilla o l’espetec del forn de llenya de l’Acqua e Sale.

El diumenge va acabar i aquells humans van tornar a casa amb l’esperit reposat i saben que no havia estat un miratge perquè cada diumenge succeeix el mateix. I ningú encara no sap ni com ni per què.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s