Guia per començar amb la ciència ficció especialment dirigida a joves…i a no tant joves

Un dia va venir un jove d’uns 15 anys – alt com un sant pau – demanant-nos algun llibre de ciència ficció. Es va endur “Crónicas Marcianas” de Ray Bradbury. Va tornar uns dies després enlluernat per la lectura i es va endur “El hombre ilustrado” del mateix Bradbury. Un altre dia es va endur un llibre de Ursula Le Guin…però nosaltres no som especialistes en ciència ficció i mirem de tenir els llibres sobre els quals mirem de saber-ne alguna cosa o avisem a algun dels nostres amics Nolectors perquè ens donin un cop de mà.

Li vam demanar al nolector Àlex Vidal (res a veure familiarment amb el llibreter), lector compulsiu de ciència ficció des de ben petit, que ens fes una llista de títols imprescindibles o necessaris que puguessin ajudar a encomanar l’hàbit de la lectura als més joves. Aquestes són les seves propostes, que de ben segur no són les úniques perquè contra gustos no hi ha discussions. Però en tot cas, nosaltres, que no som especialistes en aquest àmbit però obcecats per contagiar el plaer de la lectura, ens ha semblat que podria ser d’utilitat per aquells que busquin alguna mini-guia, publicar-la en aquest espai.

ficcion

“Uns quants d’ells els recordo amb la mateixa intensitat que el teu lector, perquè em van maravillar quan era un crio. D’altres són potser més sucosos, millor escrits, més nous… Vaja, que faré un batiburrillo per tal que puguis escollir:

trilogiafundacion_grIsaac Asimov, La trilogia de las Fundaciones (Fundación, Fundación e Imperio i Segunda Fundación). L’Asimov era un escriptor que escrivia amb el mínim de paraules possibles, pero tenia una imaginació portentosa, capacitat comunicativa i un humanisme potser una mica naíf (creia en un sistema democràtic tutel·lat per científics bondadosos). Però els 14 anys és l’edat ideal per llegir-lo. Més endavant queda una mica pobre. Això sí, mai es deixa de vendre. Si li agrada, pot provar els dos llibres més eixits d’ell: El fin de la Eternidad (viatges al temps i paradoxes temporals) i Los propios dioses.

Ray Bradbury, Fahrenheit 451. Que segur que també el tens. I què més dir d’aquest llibre?

Alfred Bester, El hombre demolido, una història policiaca en un món amb policies telèpates en que ja se sap el criminal, però el difícil és enxampar-lo. En Bester és un dels autors més dinàmics.

Fredric Brown, Marciano, ¡vete a casa! Invasió alienígena d’uns homes verds incorporis i molt fills de sa mare. Molt divertit, i d’un autor clàssic que escrivia molt bé.

Karel Čapek, La guerra de las salamandras. Tinc debilitat per aquest autor txec, i d’aquest llibre em van fer el comentari que més recordo al club de lectura: “Aquest llibre parla de TOT”. Un autor al que no li va arribar el Nobel perquè en Hitler s’hi va oposar.

Ursula K. Le Guin, Un mag de Terramar. És la novel·la iniciàtica més coneguda de la Le Guin, tot i que cau més aviat a la fantasia. Conté molts conceptes del budisme. Per a mi, és més rodona (i políticament compromesa) Los desposeídos.

Clifford D. Simak, Ciudad i Estación de tránsito. Simak és un autor injustament menyspreat al món del fándom, però tenia una sensibilitat especial. Ciudad és un recull de contes contats des del punt de vista d’un gos, i Estación de tránsito parla de la tolerància.

George Orwell, Rebelión en la granja. Bé, suposo que aquest ja el tens. Tan punyent, però potser més assequible per a un nano, que 1984. Molt relacionat (i que segur que ja el tens), Un mundo feliz, d’Aldous Huxley.

Robert Silverberg, Muero por dentro. La història d’un telèpata que es guanya la vida fent de negre per treballs per a universitaris i veu que està perdent els seus poders. Instrospectiu i dolorós, però molt ben escrit.

Arkadi i Borís Strugatski, Qué dificil es ser dios. La seva obra més coneguda és Stalker, però aquesta està a la seva alçada. Uns antropòlegs s’infiltren a un món amb una cultura mediaval. No poden interferir, però el protagonista veu com, si no intervé, el sistema acabarà amb un absolutisme salvatge i amb una massacre. Recentment s’ha estrenat una adaptació, d’Aleksei German, que el director es va tirar deu anys en muntar, i que va acabar el seu fill perquè el paio es va morir, i que sembla que ho està petant a Rússia, on els Strugatski se’ls ha llegit tothom.

Arthur C. Clarke, Cita con Rama. Un encontre amb un aparell d’una espècie alienígena en el que, al final, ningú sap qui són, ni què volien, i que demostra que, en realitat, ben poca cosa sabem. Aquest és el punt de vista més cientifista, però de llibres més satisfactoris estan també:

Frederik Pohl, Pórtico,

i Stanisław Lem, Solaris. Però Solaris potser és un xic massa exigent per a aquesta edat.

Ted Chiang, La historia de tu vida y otras historias. Dels autors moderns, aquest és el que més ha agradat. Recull de contes amb una capacitat de meravellar poques vegades vistes. Aquest jo te’l recomano també molt. A més, en Chiang va ser capaç de demostrar que es pot fer ciència ficció amb ciències “toves”.

I H.G. Wells, és clar. La guerra dels móns continua sent una de les millors novel·les d’invasions alienígenes. Però gairebé qualsevol cosa del Wells és recomenable.

Si vols donar un cop d’ull als llibres que he posat al club de lectura de la Jaume Fuster, aquest blog (que gairebé no actualitzo) conté totes les “temporades” del club.

http://cllfjaumefuster.wordpress.com

Segur que m’he deixat llibres al tinter. Si et calen més, jo encantat de recomenar-te.

Una abraçada,

Àlex Vidal.

I dit i fet, el llibreter ja està buscant els llibres per tenir un apartat de clàssics de ciència ficció…

Advertisements

4 pensaments sobre “Guia per començar amb la ciència ficció especialment dirigida a joves…i a no tant joves

  1. Hmm… Sense discrepar dels consells… falta molta cosa.

    M’explico: 15 autors. el més nou dels quals referit a un llibre de fa més de déu anys (recull d’històries, a més; de més noves, i de menys).

    Caldria veure què li agrada al noi en qüestió (les aventures, la distopia, l’experimentació dels 70…), però se m’acuden David Weber (aventura), la fornada d’autors espanyols dels 90 (perquè, francament, vaig perdre el control de la CF espanyola; però Rafa Marín, Rodolfo Martínez, Redal&Aguilera… tenen coses interessants), el premi UPC de novel·la curta…

    Suggereixo no seguir els premis fins que no sapiguem si li agraden els “corrents” que aquests premis segueixen (i que han canviat força els darrers anys). I mirar si es pot trobar la llista de la selecció de Miquel Barceló (Ciencia ficción: Guía de lectura) o la de David Pringle a Minotauro. Tots ells són llibres superats… però és que no ha sortit res més, que jo sàpiga, en castellà ni català, que cobreixi els darrers 20 anys.

    Vagi bé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s