Quan Barcelona era capital de la boxa …

L’escriptor i crític literari Julià Guillamon va visitar-nos el passat 10 de juny per explica-nos la intenció del seu nou llibre “Jamás nadie me verán un ring” publicat per l’editorial Comanegra.

Es tracta d’un fantàstic recorregut per la història de la boxa a la ciutat de Barcelona. És a dir, una part molt important de la història de la ciutat perquè la boxa, durant les tres primeres dècades del segle XX va tenir un pes molt important en l’escenari espanyol i europeu.montjuic

Ningú ho diria però l’estadi olímpic es va omplir amb 90.000 persones per veure en directe un combat – en l’època en què els de dalt no podien veure pantalles gegants -. És a dir, omplia més que un concert de Bruce Springsteen i els Stones. Passegem pels principals gimnasos que forjaven campions d’Espanya, per diaris i revistes especialitzades com “Boxeo”, i per una afició a un esport que en aquells moments encara ningú se’n plantejava la perillositat pel boxejador.

El llibre de Guillamon, però, és una petita joieta que va acompanyada no només de material fotogràfic i recerca en arxius, sinó que és una caixeta que conté el facsímil de la novel·la “De Boxeador a literato” de Pedro Roca.

boxeadoraliterato

Pedro Roca fou un boxejador dels anys 20 que no va guanyar mai cap combat però que era molt estimat pel públic, encara que fos per burlar-se’n. És a dir; la gent l’anava a veure perquè perdia però queia simpàtic. Finalment va abandonar-ne la pràctica obligat per la federació catalana i es va dedicar a escriure un parell de llibres.

Un d’aquests llibres és aquest “De boxeador a literato” que ell mateix s’encarregava de vendre pels bars del barri de Gràcia per una pesseta. En el llibre explica les seves “aventures” en el món de la boxa amb un llenguatge curiós. Si literàriament, el facsímil no és gran cosa, sí que l’actor Artur Trias es va encarregar de posar-hi veu el dia que va venir perquè ens en féssim una idea.

“Jamás nadie me verá en un ring” de Julià Guillamon i publicat per l’editorial Comanegra és un llibre molt recomanable pels amants de la boxa. Però no només; a nosaltres ens ha agradat perquè ens ha portat a una ciutat de Barcelona amb olor de gimnàs que va perviure fins ben entrat el segle XX i que ara queda en la memòria…gràcies a llibres com el d’en Julià.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s