I què coi llegeixo aquest estiu? Edició 2015

Ta-txan, ta-txan!

Ja tenim aquí la segona edició del “I què coi llegeixo aquest estiu?”.

L’any passat vam engegar aquesta secció en la qual els llibreters us recomanem alguns llibres que o bé ens han agradat molt, o bé tenim pensat de llegir-nos aquest estiu perquè encara no hem tingut temps de posar-nos-hi. L’any passat només estava el Xavier. Aquest any teniu tres persones recomanant, perquè s’hi han afegit la Maria i la Mireia.

Ja sabeu que les nostres propostes no són només de les últimes novetats, sino que també posem damunt de la taula llibres d’aquells que ara que (alguns) tindreu temps, pugueu endinsar-vos en clàssics de la literatura. I també heu de tenir en compte que alguns llibres estan en una classificació però bé podrien estar a alguna altra (o a les dues, què carai!)

I com que el que importa és el llibre i no la persona, hem fet un intent de classificació en el qual prima el gènere i al final apareix qui és que recomana.

Així doncs, aquí van les propostes:

Narrativa FICCIÓ:

UN FILM (3000 METRES), Víctor Català. Fa 100 anys la novel·la de la Caterina Albert (Víctor Català) va ser considerada un fracàs per inintel·ligible i experimental. Un segle després, Club Editor ha recuperat l’obra i l’ha convertit en un fenomen. Si us ho voleu passar bé, aquí teniu una novel·la entretinguda, ben escrita i que retrata la Barcelona dels busca-vides i pinxos que es movien estafant les altes esferes. Club Editor. Xavier.
GEGANTS DE GEL, Joan Benesiu. Pel Xavier és una de les millors obres en català publicades aquest any. Un valencià aplega diferents personatges a un bar de nom polonès a l’Ushuia argentina, allà on Jesucrist va perdre l’espardenya. Edicions del Periscopi. Xavier.
LOS PISSIMBONI. Sònia Hernández. Si us agrada Kafka, el Castell, el procés, aquest és el vostre llibre. Una família exiliada als afores d’un poble per qui-sap-què i un viatge per intentar descobrir-ho. Quan acabes, tens més estona de lectura interna de tantes preguntes plantejades. Acantilado. Xavier
DISTANCIA DE RESCATE. Samantha Schweblin. El llibreter va descobrir aquesta autora argentina a través de PÁJAROS EN LA BOCA, un conjunt de relats. Ara, també acaba de publicar-se SIETE CASAS VACÍAS. Què ens agrada? La contundència de la seva escriptora, aquests personatges portat als límits de les seves pors – que sovint són també les nostres -. T’ho passes molt bé llegint Schweblin. Encara que no sabem si passar-ho bé és la descripció exacte del que volem dir. Literatura Random House, Lumen, Páginas de Espuma.
LA VISITA, Enric Virgili: novel·la inquietant, intensa, que ens farà ballar el cap a mesura que anem avançant en la lectura. Enric Virgili, poeta i novel·lista, va una mica més enllà amb el tema del doble (i el triple) amb un estil impecable. Males Herbes. Mireia i Xavier.
LA QUARTA PARET/LA CUARTA PARED, Sorj Chalandon. Si vau llegir Retorn a Killybeggs ja sabeu de què i de qui us parlem. A La Quarta Paret una primera escena ja t’avança què vas a llegir. Una representació d’una companyia de teatre al Líban més violent. Una bomba en la línia de flotació de les vostres emocions. Si us agrada Mouawad, aquest també pot ser el vostre llibre. Edicions 1984/Entreambos Xavier
SUEÑOS DE TRENES, Denis Johnson. Alguna vegada heu llegit un llibre tenint la impressió que res del que s’explica és extraordinari excepte dues pagines intenses on es desencadena després tot? Johnson, autor de EL ÁRBOL DE HUMO, la gran novel·la sobre el Vietnam, assoleix en aquesta novel·la breu aquest propòsit. Amb l’afegit que quan acabes alguna cosa li ha passat al teu cap que no deixa de pensar-hi. La gran època de la construcció ferroviària als Estats Units, la gran història vs la microhistòria. La dels individus que van formar-ne part i dels que ningú no en parla. Maria i Xavier. Literatura Random House.
LA TARDA DEL SENYOR ANDESMAS, Marguerite Duras. Pels qui vulguin una lectura pausada i tranquil·la però d’una intensitat immensa, aquest llibre de la Duras que acaben de publicar en català. Una tarda en una casa aïllada esperant que arribi un contractista. Pels qui ja coneguin a Duras, un afegit més a la seva obra. Pels qui no la coneguin, ideal per començar a familiaritzar-se. LaBreu Edicions. Maria.
PRINCIPI D’INCERTESA, Martí Sales. Ni dietari, ni novel·la, ni assaig, un llibre diferent sobre la vida d’un jove escriptor. Males Herbes. Maria.
OSO, Marian Engel. El Xavier encara està astorat per la lectura d’aquesta novel·la breu publicada al Canadà a finals dels 70. Una jove bibliotecària que es trasllada a un poble per treballar i entra en contacte amb un ós … de la manera que mai ningú no es podia imaginar. En la seva època aquesta narració va costar un escàndol. Avui provoca astorament. Recomanable. Impedimenta. Xavier.
L’ILLA/LA ISLA, Gianni Stuparic. Un llibre que el Xavier té entre els seus preferits. El viatge d’un pare i un fill que feia temps que no es trobaven. Un cúmul de sensacions i emocions contingudes. Un llenguatge precís i delicat. El llibreter ha convençút la llibretera perquè se l’endugui aquestes vacances. Minúscula.
ELS GERMANS KARAMÀZOV, Fiódor Dostoievski. Altra vegada? Preguntareu. Sí, l’any passat la vam posar i aquest any hi tornem. Per una raó molt simple. L’any passat es va publicar una nova traducció en castellà d’Alba Editorial, i aquest any ha sortir l’edició catalana, la revisió de la traducció que a finals dels anys 50 va fer Joan Sales. Sí, el mateix de INCERTA GLÒRIA. Com? Que encara no heu llegit la gran novel·la catalana del segle XX? Doncs l’estiu és ideal per les dues, pels Karamàzov traduïts al català i per la glòria incerta de Sales. Tots dos a Club Editor.
LES PLANES/LAS LLANURAS, Gerald Murnane. No, no. Jurem i perjurem que cap editorial no ens paga però val a dir que Minúscula no para de publicar meravelles. Les Planes és una obra escrita fa més de trenta anys per aquest autor australià. Un jove cineasta es proposa fer una pel·licula sobre l’interior del país. Mai ho aconsegueix perquè en el decurs del temps, el paisatge l’acaba transformant a ell. Prosa poètica d’aquella que es va llegint com qui tasta un plat suculent. Xavier i Maria.
EN NADAR-DOS-PÁJAROS, Flann O’Brien, La Maria diu que se l’endú de vacances. I ha convençut el Xavier per fer el mateix amb aquesta novel·la? exercici d’investigació literari? Tothom en parla molt bé i pel que sembla conté molt d’humor. Un d’aquells llibres que funciona boca-orella i ha arribat a les nostres orelles. Nórdica.
HAMBRE, Knut Hamsun. La Maria el tenia com a llibre pendent des de fa temps i s’endurà de vacances el llibre d’aquest noruec guardonat amb el premi Nobel el 1920 i que, diuen, va ser font d’inspiració per Thomas Mann, Maxim Gorki, Paul Auster, Charles Bukowski o Henry Miller. La història d’un escriptor que les passa de tots colors – sempre foscos – a Christiania, l’antiga capital noruega. Ediciones de la Torre.
EL NIÑO 44, Tom Rob Smith. Si voleu novel·la d’intriga, us recomanem aquesta ambientada en la pitjor època de l’stalinisme. Un fidel servidor del règim, obligat a espiar la seva pròpia dona, degradat i traslladat a una ciutat industrial, aquest agent de la KGB, comença a investigar uns assassinats de nens. Patireu molt. Salamandra Black.
MORT D’UN GUIA DE RIU, Richard Flanagan. Un guia de riu s’està ofegant sota d’una cascada a Tasmània. A partir d’aquí, la revisió de tota una vida. Novel·la d’aquest australià que el Xavier també ha posat a la maleta. És novel·la de premi: Manbookers Prize 2014. Encara que ja sabeu que això dels premis ens fa riure sovint. Raig Verd.
GEOGRAFÍA DE LO INÚTIL, Matías Correa. Aquest jove xilè ens ha sorprès amb aquest relat que explica a la manera Macondiana de García Márquez, la història de Puerto Rosales. Una novel·la que passa com un glop d’aigua fresc i en la qual hi trobareu també reflexions sobre la immigració i la identitat. Editorial Comba. Xavier

Contes/Relats breus:

MATERIAL RODANTE, Gonzalo Maier: conjunt de reflexions que només podrien plantejar-se quan hom viatja en tren. Dissertacions sobre l’esport, sobre uns arbres especials, sobre el pijama, sobre l’estatisme com a raó per a triomfar a la vida… Minúscula. Mireia.
LI I ALTRES RELATS, Nikos Kavadias: Què és el mar per un navegant? “Llegir-la és experimentar en carn pròpia la condició de mariner: una vida feta de trobades casuals i relacions fortes que concentren tots els possibles, una vida dita amb les paraules justes per un home que va passar-la tota en una cabina de radiotelegrafista enmig dels oceans”. Club Editor. Mireia.
VUITANTA-SIS CONTES, Quim Monzó: L’estiu és menys estiu si no hi ha els contes d’en Quim Monzó. El volum recull cinc dels millors llibres de contes de l’escriptor català. Entre ells, L’ILLA DE MAIANS, el meu etern favorit. Quaderns Crema. Mireia.
CUANDO TE ENVUELVAN LAS LLAMAS, David Sedaris: Ironia, misèries, nervis, sàtira i, sobretot, molt de riure… Conjunt de relats autobiogràfics que prometen fer-nos passar una bona estona. Literatura Random House. Mireia.
MARCOVALDO, Italo Calvino. Vint contes sobre una ànima sensible que busca la natura entre l’asfalt de la ciutat. Libros del Zorro Rojo. Maria.
VIAJE A LA ALCARRIA, Camilo José Cela: peregrinatge de poble en poble del Cela caminant. Les anècdotes d’un vagabund que va copsar com pocs el tarannà de l’Espanya de postguerra. *Nollegiu no es responsabilitza en cas que la lectura del llibre us dugui a agafar el bastó i, apa, a fer camí! Destino. Mireia.
NI PUC NI VULL/NI PUEDO NI QUIERO, Lydia Davis. La Taide que ens va acompanyar per Sant Jordi era una fan. El Xavier és un fan. I a mesura que es van apropant els lectors a l’obra d’aquesta constructor de contes tant curts com intensos, quedes rendit a la força d’aquesta narradora. En tres paraules: fan-tàs-tic. Edicions 1984/Eterna Cadencia.

Poesia

SÍMBOL 47, Anna Gual. Sortiré al fons de la foto de família./Com un decorat./Desconeguda/i indomesticable. Símbol 47 és l’argent a la taula periòdica. El símbol de l’argent és Ag. L’acrònim d’Anna Gual. Aquesta poeta jove és capaç de deixar-nos embadalits amb uns versos penetrants i que pots llegir en veu baixeta. Però el significat és eixordador. LaBreu Edicions. Xavier.
SALTARÉ SOBRE EL FUEGO, Wislawa Szcymborska. Nada es nuevo, todo ha ocurrido antes/igual que el sol salía,/ha vuelto a salir./La gran guerra no es tampoco nueva;/Caín comenzó la escabechina por Abel./Siempre alguien muere y alguien nace/y entre quejas se dirige a la escuela./Y siempre por una mala redacción/se gana una zurra en el colegio y otra en casa. Ah! Que no heu llegit a la polonesa premi nobel de nom impronunciable. Quan pronuncieu els seus versos en aquesta magnífica edició de Nórdica, ja quedareu atrapats per sempre més. I si ja la coneixeu però no en sabeu la seva història TRASTOS, RECUERDOS és la biografia de l’autora publicada per Pretextos.
LAS PERSONAS DEL VERBO, Jaime Gil de Biedma: Llegir la poesia de Jaime Gil de Biedma et permet redescobrir la vida (i trobar-la més bonica) a cada vers. No hi ha gaires plaers millors que gaudir de la poesia del poeta que volia ser poema. “Era un lunes de agosto / después de un año atroz, recién llegado. / Me acuerdo que de pronto amé la vida, / porque la calle olía / a cocina y a cuero de zapatos”. Galaxia Gutenberg. Mireia i Xavier.
EL VIENTO COMENZÓ A MECER LA HIERBA, Emily Dickinson: “Doy las gracias a estos Parientes del Estante. / Sus caras apergaminadas / nos enamoran mientras esperamos, / y nos satisfacen al alcanzarlas”. Edició bilingüe sel·leccionada per Juan Marqués i il·lustrada per Kike de la Rubia amb un tamany ideal per dur a qualsevol lloc. Nórdica. Mireia.

Assaig/NO FICCIÓ

EL MÓN D’AHIR/EL MUNDO DE AYER, Stefan Zweig: La manera perfecta de capbussar-se a la vida d’un gran escriptor al temps que fa una anàlisi civilitzada i nostàlgica de l’Europa que va conèixer. Com bé diu Rafael Argullol, el llibre és una “radiografía de la cultura europea moderna” Quaderns Crema/Acantilado. El Xavier es pregunta per què diantre no fan llegir aquest llibre al batxillerat ….
DE MAR A MAR, CARTAS ENTRE ROSA CHACEL Y ANA MARÍA MOIX, Edición de Ana Rodríguez Fischer. 67 cartes entre la poeta castellana exiliada llavors al Brasil i la joven Ana María Moix de 18 anys que li escriu sense pensar-ho. 10 anys epistolars on es retraten les dues autores i tota una època de literatura. I amb l’esment a diferents personatges de l’època. Editorial Comba. Xavier.
EL DESMORONAMIENTO, George Packer. Aquest periodista i escriptor nordamericà ha escrit un assaig sobre el declivi econòmic dels últims 30 anys dels Estats Units. Es llegeix com si fos ficció i aquest és el problema. Que no ho és. Apareixen tots els desastres hipotecaris causats pels especuladors, el miratge de Silicon Valley i les noves tecnologies. Debate. Xavier.
LA MÚSICA EN EL CASTILLO DEL CIELO, John Eliot Gardiner. Si us agrada la música, si us interessa Bach…aquest és el vostre llibre. I si no us interessa, llegint el llibre que aquest prestigiós director d’orquestra que és Gardiner ha escrit de forma amena, documentada i rigurosa – sí, tres adjectius que junts són pràcticament impossibles -, aquest és el vostre llibre. Acantilado. Se l’endú el Xavier de vacances.

Llibre il·lustrat/Novel·la gràfica:

NARRACIÓN DE ARTHUR GORDON PYM, Edgar Allan Poe: L’enigmàtica història del protagonista, l’Arthur, a bord del balener Grampus. Amb la traducció de Julio Cortázar i les il·lustracions de Luis Scafati. Libros del Zorro Rojo. Mireia.
LOS VAGABUNDOS DE LA CHATARRA, Sagar i Jordi Carrión. Cómic-Reportatge o reportatge en forma de còmic. El periodista i escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar ens expliquen la història de tots aquells homes que van ocupar algunes naus del Poblenou en els últims anys i què hi ha darrera del mercat de la ferralla. Un llibre en el més pur estil Joe Sacco, la vinyeta al servei del periodisme. Norma Editorial.
DÍAS DE DESTRUCCIÓN, DÍAS DE REVUELTA, de Chris Hedges i Joe Sacco. Dos periodistes de nivell expliquen de forma il·lustrada una investigació sobre els territoris nordamericans transformats en explotacions industrials sense respecte pel medi ambient, la terra i les persones. El Xavier se l’endú de vacances. Planeta Còmics.

I fins aquí el festival. Ja sabeu però que l’oferta és inabastable i això només són mostres. Vosaltres també en podeu afegir en els comentaris d’aquest mateix blog.

Una abraçada

Xavier, Maria, Mireia i Taide