Les recomanacions #Nollegiu per Sant Jordi (Si no us agraden aquestes en tenim moltes més)

Benvolgudes, Benvolguts,

Aquí teniu el llistat de recomanacions per Sant Jordi. Advertim que no trobareu els títols que surten a les llistes dels més venuts perquè els nostres camins passen per altres viaranys més personals que ens ajudin a descobrir nous autors o títols. Dels més venut i més promocionats ja se n’encarreguen les campanyes, els premis i altres.

Volíem fer una llista curteta i mira per on, la cosa, com sempre s’ha anat allargant. I recordem que nosaltres som marxistes. Si no us agraden aquestes recomanacions, en tenim unes altres …. de fet, moltes altres, només heu de passar per la llibreria.

DSC_0575

Anem a pams, doncs.

Si voleu anar per feina, un vídeo d’1 minut i mig amb tres recomanacions rapidetes:

Si voleu una coseta més extensa ….

  • NOVEL·LA:

Per aquells a qui no us facin por prop de 1000 pàgines, la novel·la nordamericana i densitat literària d’alta volada, Ciudad en llamas de Garth Risk Hallberg, Literatura Random House. Si ara no esteu en disposició però voleu el novel·lot de l’estiu penseu que heu d’invertir 24,90 però que per Sant Jordi hi ha descompte …

Si teniu ganes de passar una bona estona, a nosaltres Los bosques imantados de Juan Vico ens ha encantat. Té un aire Joan Perucho de Les històries naturals i una reflexió sobre la funció del periodisme i de la confusió entre realitat i ficció que fan que et llegeixis les 220 pàgines d’una glopada.

Tú no eres como las otras madres d’Angelika Schrobdorff es tracta d’una novel·la sobre la vida real de la mare de l’autora. Una dona que els anys vint va decidir viure la vida intensament rebutjant casar-se amb un pròsper empresari de l’aristocràcia jueva. En realitat es tracta de la història d’alemanya a partir dels anys vint i del que va significar per una jove d’aquella època. Només un detall, Else Schrobdorff, la mare d’Angelika, es va casar també amb Claude Lanzmann, cineasta i intel·lectual francès, autor de Shoah, el film sobre l’holocaust. Publicada en una entente cordiale per dues editorials que s’han unit per fer l’edició, Periférica i Errata Naturae.

Apóstoles y asesinos, d’Antonio Soler. Publicada per Galaxia Gutenbert, Soler, que és novel·lista ja experimentat, ha usat la història real de Salvador Seguí, el noi del Sucre, i la Barcelona dels anys 20 per teixir un pla-seqüència de l’època on van apareixent els diferents personatges. Policies, botxins, sindicalistes, pistolers, infiltrats, infiltrats de pà sucat amb oli … si us agrada la història, us agradarà.

El traductor de Jovi Lozano publicat per la col·lecció Llimona Verda d’Adia Edicions. La història d’un traductor com només la podia explicar aquest valencià (què passa a que al país valencià i a ses illes hi ha tant de talent!). Us ho passareu molt bé llegint-la. I quedeu-vos amb la marca de la col·lecció de la qual en Jaume C.Pons Alorda va dir a Núvol: “la col·lecció Llimona Verda, una col·lecció que amb només dos títols, aquest i l’anterior Maracaibo de Sebastià Portell, ja sembla la nova Quaderns Crema antiga, iniciàtica, aquella que publicava títols allunyats de tota norma i de tot cànon”

  • CONTES (JA SABEU QUE ÉS UN DELS GÈNERES QUE MÉS ENS AGRADA MALGRAT QUE, COM LA POESIA, DIGUIN QUE NO ES VEN)

La nostra devoció per Maksim Óssipov i el seu Crit de l’ocell domèstic / Grito del ave doméstica publicat per Club Editor és absoluta. Óssipov – per fi un contemporani rus a les llibreries – descriu uns humans uns éssers plens de contradiccions, sovint pusil·lanimes però sempre necessitats de la nostra pietat.

Manual per a dones de fer feines / Manual para mujeres de Limpieza de Lucia Berlin. En català L’Altra Editorial en castellà Alfaguara. Berlin, nordamericana, va morir el 2004 i ara han recuperat els 77 contes que va publicar en vida amb un pròleg de la gran Lydia Davis que també és d’obligada lectura. Creiem que la millor definició per explicar-vos el que té aquest llibre és la mateixa definició que en va fer l’autora: “No me importa contarle a la gente cosas terribles si puedo hacerlas divertidas”. Això és el que us espera.

Lladres de Joan Todó publicat per LaBreu Edicions. Perquè en Joan es confirma com un mestre del conte i del relat breu que ja començar fa uns anys amb el volum A BUTXACADES i que ara revalida amb aquests 13 contes (13! ja veieu que no és supersticiós).

Carpas para la Wehrmacht d’Ota Pavel publicat per Sajalín. Com us ho diríem? Imagineu-vos uns contes protagonitzats pel pare de l’autor. Un home que és capaç de vendre aspiradores a llocs on no hi ha suministrament elèctric o atrapamosques inútils però que no funcionen … doncs això són els relats de Pavel. Amb una humanitat que fa fredat.

Cuentos escogidos de Shirley Jackson publicada per Minúscula és un altre recull de contes d’una nordamericana que posa els pèls de punta amb històries que semblen la mar de normals però que contenen un element d’imaginació insospitat que fan girar la trama com mai haguéssim imaginat.

  • ASSAIG (O NO FICCIÓ COM DIUEN ELS NORDAMERICANS)

La primavera de Munich de Jordi Amat publicat per Tusquets. Un relat de com es va gestar i què va passar amb el famós contubernio de Munich allà on l’oposició va gestar una unió que després va fracassar. De Jordi Amat ja vam sortir havent après molt amb El llarg procés, la història de la relació entre intelectuals i poder a Catalunya entre el 1937 i el 2010.

L’any passat a aquestes alçades ja el recomanàvem. Havia vingut a visitar-nos i vam quedar meravellats de la lectura i de les seves explicacions. Ara van descobrir-lo alguns mitjans de comunicació i s’ha convertit en un llibre que molts deveu conèixer de la qual cosa no podem més que alegrar-nos. La resistència íntima de Josep Maria Esquirol continua i continuarà en el nostre llistat de recomanacions per Sant Jordi. En català per Quaderns Crema i en castellà Acantilado.

Pensar l’Islam de Michel Onfray. Publicat per Edicions 1984. Admetem-ho. Encara no l’hem llegit però ens agrada Onfray del qual també tenim Teoria del viaje. I ens agrada perquè aquest home diu les coses que pensa sense embuts amb una base de coneixement filosòfic i lliurepensador que no deixa indiferent a ningú. A França la va armar ben bona amb aquest llibre. Per això el recomanem, perquè ens provoca i això té un valor per nosaltres.

  • POESIA

D’entrada. Estem molt contents perquè acaben de sortir les memòries del poeta JOSÉ CORREDOR-MATHEOS publicades per Tusquets. Duen per títol Corredor de fondo i pel que hem anat llegint fins ara ens semblen un exercici de memòria de la ciutat i de grans personatges de la literatura i la pintura amb els quals ha tingut contacte.

A ningú se li escapa que Mark Strand és un dels nostres poetes predilectes. Ara, per fi, podem llegir-lo en català gràcies a Joan Todó (Sí, el mateix de Lladres, de veritat que no és família nostra ni paga per sortir aquí, eh). Però és que la feina que ha fet amb la traducció del poemari Rufaga d’un publicat per Godall Edicions és d’aquelles que s’ha de celebrar i commemorar.

La gent de LaBreu Edicions ja ha arribat al 70 de la col·lecció Alabatre de la qual estan celebrant els 10 anys. El número 70 és una joieta de Francesc Gelonch, La mandra no és un ocell i el número 67 un poemari d’una intensitat que et deixa baldat de la potència que exhibeix. Ens referim a Afollada de Laia Martínez i López. Si a més teniu l’oportunitat d’escoltar-la, us deixa encara més impressionat.

  • CÒMIC / NOVEL·LA GRÀFICA

Permeteu-nos una concessió a la nostàlgia. Ediciones B acaba de publicar un volum que aplega les vinyetes de 13 rue del percebe. És un llibre d’aquells que pesa però és que no podem parar de riure. El lladre, la de la pensió, el de la claveguera, l’aranya, el que no paga mai … en fi. És una inversió de 29,90 que a la diada pot sortir una mica més baratet.

Costa trobar còmics en català. L’Àrab del futur de Riad Sattouf és un d’ells. Salamandra l’ha publicat en català i en castellà. I tot just ara acaba de sortir el segon número. La història de la família del dibuixant i guionista que passa per París, Síria o Líbia. Ens va agradar molt el primer i ara llegirem el segon.

  • NOVEL·LA NEGRA:

Foc verd és l’última novel·la de Jordi de Manuel. Un autor prolífic que té una capacitat innata per fer-te anar de corcoll mentre vas llegint les seves obres. Foc verd comença amb un incendi a Galícia que l’autor va viure en primera persona. I a partir d’aquí, l’inspector Marc Sergiot lidera la narració.

La Granja de Tom Rob Smith – el mateix que El niño 44 – és un thriller d’aquells que t’ho passes tant malament llegint-lo que no pots deixar de llegir-lo. Basat en un fet real que li va passar a l’autor, una mare que viu en una granja aillada del món truca el seu fill per dir que el seu marit el vol matar. El marit ho nega. Ficció o realitat? Tant se val, estareu entretingudets.

  • PROPOSTES PER DESCOBRIR AUTORS

Sant Jordi també és un bon dia per descobrir autors que fins ara desconeixeu. Aquí van uns quants.

Svetlana Alexiévitx. Ja ho vam dir en el seu moment. Li van donar el Nobel de literatura  2015 i no sabíem ni qui era. Ara l’hem anat llegint en català (Raig Verd) i castellà (Debate, Acantilado) i ens hem trobat amb una dona que explica la història del seu país a través de la seva gent confrontada en moments claus de la seva història: la caiguda del règim soviètic, la guerra de l’Afganistan, l’accident nuclear de Txernòbil … no ens estranya que Putin no li tingui gaire afecte. Proveu qualsevol dels seus llibres.

Elena Ferrante, l’autora o l’autor perquè ningú sap si és dona o és home. És de justícia dir que si hi ha algú que se li ha posat al cap que havíem de llegir-la/lo és l’editora de Lumen Silvia Querini. Cada vegada que em veia em deia: “¿Ya has leído a Ferrante, Xavi?”. Vaig trigar però el dia que vaig llegir les tres novel·les curtes de Crónicas del desamor vaig quedar meravellat. D’aquí a la tetralogia de les dues amigues (La amiga estupenda, El mal nombre, Las deudas del cuerpo i La niña perdida) va anar un pas. I així estem, perduts en la immensitat de Lila i Lenú en la fabulosa traducció al castellà que ha fet Celia Filipetto Isicato. Si la voleu en català tot just ara La Campana ha publicat els dos primers volums. Si ja esteu immersos en la lectura de la série o encara no heu començat, podeu aprofitar el descompte de la diada de Sant Jordi per fer-vos amb els quatre volums de la série 😉 Sàpigueu que el mes de maig – ens falta concretar el dia, farem sessió amb editora i traductora sobre Ferrante -.

I el mes de juny farem la mateixa sessió però sobre Natalia Ginzburg perquè Lumen està reeditant els clàssics de l’autora italiana. Des de Léxico familiar, Todos nuestros ayeres o Las tareas de la casa y otros ensayos. Afegiu que Àtic del Llibres ha publicat en català Les petites virtuts o que Acantilado ha publicat Y eso fue lo que pasó. El mes de juny serà un mes Ginzburg, 25 anys després de la seva mort. Sant Jordi és una bona excusa per (re)descobrir-la.

I FINS AQUÍ LA PARRAFADA! AQUÍ ESTEM PEL QUE FACI FALTA.

Una abraçada i bona diada (Y sin haberlo deseado me ha salido un pareado 🙂

Anuncis

2 pensaments sobre “Les recomanacions #Nollegiu per Sant Jordi (Si no us agraden aquestes en tenim moltes més)

  1. Xavi, llegeix ho les teves recomanacions si el meu marit té a bé de reenviar me els teus correus.
    Si et plau, posa m a la llista!

    M’agraden els teus comentaris. Darrerament jo em dedico a llegir aquelles novel les q hauries d haver llegit i no ho has fet, per exemple Lolita, las Uvas de la ira. Ara estic acabant una del John Irving.

    Una abraçada,

    Eulàlia

    1. Ja estàs en els mails Eulàlia! Gràcies per seguir-ho! LAS UVAS DE LA IRA és una novel·la actualíssima vistes les circumstàncies…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s