“En la literatura no és casualitat que hi hagin més dones invisibilitzades que homes”

  • “Los últimos días de Adelaida García Morales”, el nou llibre d’Elvira Navarro, ha plantejat un debat sobre els límits entre realitat i ficció a la literatura.
  • La novel·la és un homenatge a les escriptores oblidades

Per Sara Vega“La mujer que tiene ahora delante parece una pobre. No va sucia, pero algo en ella luce largamente descuidado, como la fachada de un edificio cuya pintura se deja caer”. Així introduïa Elvira Navarro el personatge d’Adelaida Garcia Morales en la seva novel·la “Los últimos días de Adelaida García Morales”, que va presentar el passat dissabte 1 d’octubre a la llibreria Nollegiu. El llibre, publicat el  22 de setembre, narra el que podrien haver estat els últims dies de l’ escriptora, i alhora planteja una peculiaritat: fa ús d’una figura real en el context d’un relat totalment fictici, un recurs que ha creat reaccions polaritzades en el món de la literatura i planteja fins a quin punt és lícit fer ficció usant persones reals.

elvira2

Quan Elvira Navarro va iniciar l’acte de presentació, semblava que sentís la necessitat d’aclarir els seus motius. I és que el mateix dia, l’exmarit d’Adelaida García Morales escrivia una extensa carta que Babelia de El País publicava com si es tractés d’un editorial ”Era conscient que m’estava ficant en un terreny una mica pantanós, però creia haver deixat ben clar que es tractava d’una ficció. Perseguia homenatjar  a l’Adelaida, per tant, no tenia cap sentit que canviés el nom del personatge.

 “Era conscient que m’estava ficant

en un terreny una mica pantanós,

però creia haver deixat ben clar

que es tractava d’una ficció”

Vaig decidir no documentar-me massa sobre el cas perquè volia representar a l’escriptora, no des de la seva figura real sino des de les seves pròpies ficcions, i així crear el personatge”. Un personatge que, segons ens recorda Navarro, no és pas la protagonista del relat sinó el motiu, el fil conductor a partir del qual s’articulen les tres figures protagonistes que prenen el control de l’argument. Perquè el protagonisme del relat està en la reflexió al voltant de la relació entre Institucions i Cultura a Espanya.

elvira1

Però, qui és Adelaida Garcia Morales, l’objecte del llibre de Navarro? Doncs bé, aquesta autora de llibres com ara El sur o El silencio de las sirenas, és una de les tantes autores que va tenir el seu apogeu a finals del segle XX (va arribar a ser lectura obligatòria a batxillerat), i de la que, de cop i volta, es va deixar de saber res. “Em sembla injust que la seva obra hagi caigut en l’oblit, amb aquest llibre pretenia recordar la seva memòria”. I Navarro parla de l’Adelaida com podria parlar de tantes altres de l’ofici, com Concha Alós, de les quals ningú no recorda.

A més a més, aquesta invisibilització es produeix sobretot cap a dones escriptores. Així veiem que la misogínia també està present en el món de la literatura, i aquesta és una de les altres coses que Navarro cercava reivindicar:“No és casualitat que hi hagi moltes més dones invisibilitzades que homes; o dones que son conegudes per ser esposes d’algú il·lustre i no pas pel seu propi treball”.  Aquest podria ser el cas de la mateixa Garcia Morales, que sovint se la identifica per haver estat parella del director de cinema Víctor Erice.

“Pensava que el llibre passaria

sense pena ni glòria,

i m’ha sorprès la recepció”

Tanmateix, aquest joc de ficció i realitat no ha quedat lliure de conseqüències. El mateix 1 d’octubre Victor Erice va publicar al Babelia aquest article-carta en el qual ell es mostrava fortament crític amb el llibre, i advers a la idea de Navarro d’incloure Garcia Morales en la  novel·la, el qual ell qualificava  d’ofensa. “Potser hauria d’haver-hi aclarit en cada pàgina de la meva novel·la que es tractava d’una ficció per evitar malentesos, però considerava que ja ho havia deixat suficientment clar” va comentar Navarro però afegia “tot i això, entenc la seva reacció. Sovint ens passa que quan un tema ens toca emocionalment, perdem la capacitat de comprensió, però, al cap i a la fi,  Adelaida García Morales era una figura pública, i la meva finalitat ha estat sempre la de l’homenatge”.

Los últimos días de Adelaida García Morales” estava pensat com un relat més d’un recopilatori de contes, però la força d’aquesta novel·la va fer que s’acabés publicant per separat. “De fet, jo pensava que el llibre passaria sense pena ni glòria, i m’ha sorprès la recepció” assegura l’escriptora, “Amb aquest llibre vull reivindicar les dones invisibilitzades com l’Adelaida i alhora vull reflexionar sobre la relació entre les nostres institucions i la cultura”.

Recuperar la memòria d’algú que va ser oblidat en vida és tot un repte, però a vegades es necessita un llibre com aquest per reviure una figura i es pugui donar a conèixer entre un públic més ampli. Fins a quin punt és lícita la combinació de realitat i ficció per assolir aquest objectiu? Això ho deixarem a càrrec de cada lector.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s