Crònica de la presentació de MIL Y UNA MUERTES de Corina Oproae. Per Aina Soley.

Oproae i la familiaritat de la mort

“Sempre necessito que passin uns quants anys per poder escriure”, explicava Corina Oproae el passat dijous 1 de desembre a la Nollegiu. Per això no ha estat fins ara que ha escrit el recull de poemes Mil y una muertes, onze anys la mort de la seva mare.

Murió de noche.

La lloré tres días

y luego me senté paciente a su lado

esperando que resucitase.

Oproae va néixer a Transilvània, però escriu en castellà i català. Reconeix que no sap per què, simplement, li surt així. “La llengua en què escrius és un llibre interminable que reneix en flames”, va escriure en un poema en homenatge a Víctor Sunyol. També es traductora de diversos autors romanesos. I això a vegades suposa “un handicap a l’hora d’escriure”, reconeixia Joan de la Vega, editor de Mil y una muertes, perquè sembla que la seva feina no sigui tant important. Però és mentida, afegia just després, perquè també van ser traductors autors com Borges, Cortázar o Vinyoli. “La Corina és una autora romanesa que tradueix molt bé en català i s’atreveix a escriure en castellà”.

15232130_1208393335907116_5776352404419393048_n

Assegut a l’altre costat d’Oproae, el poeta cubà Rodolfo Häsler deia que s’havia avingut a presentar el llibre sense ni tan sols llegir-lo, perquè ja sabia que li agradaria. I després d’acabar Mil y una muertes, no va canviar d’opinió: “Ens fa traspassar la barrera del paper per portar-nos a l’elevada via de l’emoció”. Häsler comparà l’habilitat per fer servir el llenguatge d’Oproae i “l’apropiació del vers que busca una escletxa de lucidesa” amb la poesia de Poe, i la situà més a prop “dels poetes llatinoamericans que dels espanyols”.

Ayer

llegué a tu casa

y me encontré la muerte

enganchada a tu rostro.

 “La mort és sempre el succés que més fractura els éssers humans i ella”, deia de la Vega, mirant a Oproae, “fa aquesta absència quotidiana i maternal”.

I és que, com el seu nom indica, la mort és present a cada un dels poemes de Mil y una muertes, directa o indirectament. Camina agafada de la mà, és una vella coneguda que et creues al tren, una mentida pietosa en una sala d’espera; és una addicció, un poema infantil.

Cualquier muerte

es la tuya.

Te mueves en el espacio

que dejó.

Ríes sus risas.

Esbozas sus gestos.

Andas sus andares.

Però el millor de la presentació va ser, òbviament, sentir com Oproae llegia els poemes –dreta, amb una veu greu i suau– en els tres idiomes amb què ella treballa normalment. Escoltant el missatge de familiaritat amb la mort que la seva poesia transmet, quan era en català i castellà, i concentrant-nos en els sons, tan similars però a la vegada tan diferents dels nostres, quan ho feia en  romanès.

Anava fent petites pauses entre poema i poema, ja fos per anunciar quin idioma faria servir al següent o per explicar-nos què l’havia inspirat per escriure’l, com els casos de Después I i Después II, fets uns anys després de la seva visita a Auschwitz. O com el primer poema de tot el recull, Y hoy, ¿qué te diría?, que va definir com “una dedicatòria molt llarga”.

Per acabar l’acte, una companya de l’institut on Oproae treballa va oferir una versió musicada de Diluvio personal, perquè, com va explicar, tan bon punt el va acabar de llegir, li van “començar a sortir notes musicals”. Va ser un bon final per aquella íntima reunió –tot i que la sala estava plena- d’un dijous a la nit.

No puedo explicar lo que sentí

¡Que cada uno se lo imagine!

Os puedo decir sin embargo que fue

un breve estremecer entre nacer y morir,

pero si esperáis que os hable de miedo,

yo,

no soy vuestro hombre.

15219484_1208393429240440_8275948550588137302_n

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s