El trencaclosques de Faulkner: El brogit i la fúria. Crònica d’Aina Soley en el tancament del cicle COM? QUE NO T’HAS LLEGIT…

 

Després de quatre sessions a el Club de Lectura vam acabar El brogit i la fúria de William Faulkner, i ho vam fer pel primer capítol. I a més a més, el passat 12 de gener va tenir lloc una sessió extra, en què vam conversar sobre aquesta gran obra del segle XX amb el professor i crític literari Domingo Ródenas.

De fet, la decisió de llegir el llibre del final al principi va ser perquè Ródenas havia recomanat anteriorment fer-ho així. “Ens trobem davant una novel·la que ens demana buscar les portes d’entrada, és de les poques novel·les que planteja la pregunta de per on començar a llegir”, ens va explicar. No obstant, també ens va fer notar, que es comenci per on es comenci, la història que hi ha fora de la narració sempre és la mateixa.

El brogit i la fúria fa referència a un vers de Shakespeare (concretament, de Macbeth) on és una expressió que retrata la vida mateixa: “la vida no és res més que una ombra que camina (…) fins que ja no se sent, és un conte explicat per un idiota, ple de brogit i fúria que no significa res”. Aquesta visió tan negativa de l’existència és la que reflecteix la història de la decadència de la família Compson, relatada pels seus propis membres.

La caiguda en desgràcia d’aquesta família, antany poderosa i rica, és una sinècdoque que fa referència a tot el sud d’Estats Units, que després de la guerra civil se sentia com una terra derrotada. És en aquest context històric que Faulkner, que va viure tota la seva vida a Mississipi, va crear el del comptat imaginari de Yoknapatawpha, on viuen els Compson.

16112865_1247832981963151_6178672774659212590_o

Ródenas va definir la manera d’escriure El brogit i la fúria de Faulkner com a “opacitat comunicativa”, en el sentit que el lector experimenta la sensació d’anar de la foscor del primer capítol, on no entén gairebé res, al final, on la història se li revela en la seva totalitat. I aquesta era la intenció de Faulkner, que havia seguit de molt a la vora el corrent de consciència que James Joyce havia empleat a l’Ulisses: volia que el lector tingués dificultat a l’hora d’accedir a la història darrere la narració.

Per això, el primer capítol –i l’últim que vam llegir nosaltres- és des del punt de vista d’en Benji, un home de 33 anys que dins el seu cervell en té 3, i no té cap sentit de causalitat ni de temporalitat. I això vol dir que l’acció mai no és explicada, i com si no n’hi hagués prou, fa salts temporals constantment. De fet, Ródenas va comentar que se’n han trobat fins a 18. 18 fragments de la història d’aquesta família que s’han de llegir i re-llegir fins a poder-les muntar com un trencaclosques per recrear el passat dels Compson.

L’acció té lloc en 3 dies –el segon capítol té lloc 10 anys abans–, i el primer i el quart capítol són consecutius. Per tant, els dos del mig són dos flashbacks, un d’un dia i un d’una dècada. Cada capítol està narrat per un dels tres germans Compson, i tots giren al voltant, sobretot, d’un personatge –o de l’absència d’aquest, més ben dit–: la seva germana, la Caddy.

És interessant com amb el personatge de la Caddy és, com Faulkner explica a diverses entrevistes, amb qui va començar El brogit i la fúria (tot i que Ródenas va avisar que “mai s’ha de creure el que diuen els escriptors sobre com es van pensar les novel·les”). Ell va tenir la visió d’una nena enfilant-se a un arbre, perdent-se entre les branques per espiar la vetlla de la seva àvia, mentre els seus tres germans contemplen com desapareix des de baix. I és que de fet, El brogit i la fúria és el relat de la desaparició de Caddy des d’uns ulls (i una ment) diferents.

15936504_1247833068629809_3894060595493142700_o

No farem cap més spoiler, en el cas que algú no se l’hagi llegit i amb això n’hi hagin vingut ganes. Però acabem amb una petita anècdota. A una entrevista al The Paris Review, un periodista li va preguntar a Faulkner: “Algunes persones diuen que no entenen el que escriu, fins i tot després de llegir-ho dues o tres vegades. Què els suggereix que facin?”. I Faulkner va respondre: “Que ho llegeixin quatre vegades”. Nosaltres, almenys, ja en portem una.

I DESPRÉS DE FAULKNER, EL 16 DE FEBRER COMENCEM L’AVENTURA DEL QUIXOT. INSCRIPCIONS EN MARXA!

cartellquijote

Advertisements

Un pensament sobre “El trencaclosques de Faulkner: El brogit i la fúria. Crònica d’Aina Soley en el tancament del cicle COM? QUE NO T’HAS LLEGIT…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s