El que hi ha més enllà de la foscor. Crònica Aina Soley presentació LA GRAVETAT DEL LLOC d’Israel Ariño.

El que hi ha més enllà de la foscor

 El fotògraf Israel Ariño va venir el dimarts 9 de maig a la Nollegiu a presentar el llibre La gravetat de lloc (Le pesanteur de lieu), que recull el seu últim projecte. Les fotografies que hi apareixen són fruit d’un viatge d’Ariño al Chateau de Kerguéhennec, un centre d’art contemporani al bell mig de la Bretanya, envoltat de boscos plens d’estàtues. I de fet, la única fotografia projectada era la de l’enorme Chateau; la resta de fotografies s’havien de mirar directament dels llibres que circulaven entre els assistents. “És un projecte pensat per mirar, tocar, veure les imatges en aquest format”, va comentar Ariño.

L’acompanyava Montse Puig, de l’Ediciones Anómalas, que va inaugurar la secció de llibres de fotografia de la Nollegiu ara fa tres anys. “Jo no tinc ni idea de fotografia, en vaig aprenent a mida que la Montse em va portant llibres”, va comentar en Xavier, “però sé el que m’agrada i el que m’emociona; i la fotografia l’acabes contemplant com allò que és: una obra d’art”.

Anòmala és una editorial independent petita (tot just va ser fundada el 2012), especialitzada en fotografia. “A l’hora de publicar no seguim criteris econòmics”, va dir Puig, sinó que editem els llibres des de la convicció que són necessaris”. També va afegir que intenten equilibrar el seu catàleg amb obres d’autors consagrats com Ariño i combinar-les amb d’altres fotògrafs més joves.

Israel Ariño ja fa anys que exposa regularment tant a Espanya com a França i és un nom reconegut dins els cercles de fotògrafs. De fet, aquest projecte, La gravetat del lloc, va sorgir a partir que, com va explicar, l’equip del Chateau de Kerguéhennec el va convidar a una estada d’un parell de mesos per tal que hi elaborés algun recopilatori. Ariño va relatar com, en trobar-se sobre el terreny, va recórrer els boscos que envoltaven el centre, però l’escenari no l’acabava de convèncer: “A l’inici el lloc era massa espectacular, grandiós i ple de gent”. Però uns dies després, el va descobrir de nit, “en la foscor”, i durant aquestes hores va ser quan va començar a fer la majoria de fotografies que conformen La gravetat del lloc.

D’aquesta manera, explica Ariño, les siluetes es revelen dins la obscuritat de la imatge: els pals d’una porteria, les parets d’una cabanya enmig del bosc, un mussol que mira fixament a càmera… Per accentuar l’efecte que apareixen de la foscor, el llibre està dissenyat de manera que les pàgines amb fotografies s’alternen amb làmines semitransparents de paper, de manera que les imatges es poden intuir prèviament, de la mateixa manera que les formes en la foscor de la nit.

“M’interessava molt la percepció de la realitat, i si aquesta es pot ficcionar”, comentar Ariño en referència a aquest treball. “M’interessa la imatge, o més ben dit, allò que no està en la imatge: el que amaga, el que suggereix, allà on ens porta”. Per això, també, la negror de les fotografies permet una suggestió de la realitat que en ple dia no hauria estat possible. “Hi ha molts tipus diferents de fotografia, i la que faig jo parla d’experiències que a vegades són difícils de tractar amb paraules. Aquest és un intent d’explicar, a partir de la imatge, vivències o idees que no es poden explicar d’altra manera.”

Ariño no tant sols vol plasmar aquestes experiències indefinibles a través del llenguatge escrit, sinó que també busca explorar les relacions entre el territori i les persones. En aquest aspecte, el fotògraf va explicar que Paraules Locals de Perejaume havia influenciat el seu nou llibre —ja mentre estava a Kerguéhennec n’havia rellegit els assajos—fins al punt que a La gravetat del lloc en conté algunes cites. No obstant, Ariño va apuntar que no és tant la relació que hi ha entre el text i les fotografies, sinó que més aviat “s’havia contaminat” de les idees que postula Perejaume sobre els vincles entre les persones i el paisatge. “Vols tenir un vincle, crear una cosa no tant en sentit objectiu sinó que traspassi el lloc, que vagi més enllà”, digué Ariño. I això és el que ell ha intentat capturar –i mai més ben dit—a La gravetat de lloc.

Advertisements

Un pensament sobre “El que hi ha més enllà de la foscor. Crònica Aina Soley presentació LA GRAVETAT DEL LLOC d’Israel Ariño.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s