El poder y la palabra: la perenne contemporaneïtat d’Orwell

Crònica d’Aina Soley Mateu

“George Orwell impressiona perquè guanya victòries pòstumes.” Aquesta és la primera frase que va pronunciar el professor Miquel Berga a la presentació del llibre El poder y la palabra: 10 ensayos sobre lenguaje, política y verdad a la Nollegiu, publicat per l’Editorial DEBATE, i que recopila escrits de George Orwell i del qual ell n’ha fet la selecció i el pròleg. Ho va comentar en referència com, just després de la victòria al novembre als Estats Units de Donald Trump, 1984 es va situar com el llibre més venut en més de deu països.

I és que Orwell, seixanta anys després de la seva mort, segueix essent un autor excepcionalment vigent: l’adjectiu ‘orwelià’ es podria seguir aplicant a molts esdeveniments que tenen lloc avui en dia. Sense anar més lluny, poc després de la inauguració de Trump, la seva portaveu, Kellyanne Conway, davant les xifres que demostraven que hi havia hagut pocs assistents a l’acte, va oferir els ja famosos “fets alternatius”, referint-se a dades de procedència dubtosa que afavorien la Casa Blanca. Berga va fer notar que aquest terme era pràcticament “una paradoxa orweliana”: igual que el Ministeri de la Veritat de 1984, que es dedica a fabricar mentides.

Per això l’editorial Debate ha decidit publicar aquesta sèrie de 10 assajos d’Orwell, perquè com va dir el seu editor, Miguel Aguilar, “reeditar és reivindicar”. Aquest recull complementa un altre volum més extens que anomenen col·loquialment ‘Orwellazo’, com va explicar Miguel Aguilar, el seu editor. Així, El poder y la palabra passa a ser ‘l’Orwellito’, que conté reflexions sobre la veritat i el llenguatge que la construeix.

Orwell va marxar a lluitar a la Guerra Civil amb el bàndol Republicà i l’experiència que va viure allà va marcar un punt d’inflexió en la seva vida, fins al punt que els últims deu anys de la seva vida els va dedicar a donar voltes al voltant del tema de la veritat. Durant aquesta època és quan va escriure la majoria dels seus llibres més coneguts: Homenatge a Catalunya, 1984, Rebel·lió a la granja… Orwell estava preocupat per “establir la veritat fins allà on fos possible”, va dir Berga, i això “acaba cristal·litzant en una de les novel·les més influents del segle XX”.

Orwell va escriure durant l’època “terrible” dels anys 30, de la qual “hi ha ressons avui en dia”. “Abans hi havia l’emergència dels totalitarismes, avui parlem de populismes: tot són solucions màgiques.” En un context d’ascens de règims feixistes arreu d’Europa, en esclatar la Guerra Civil Espanyola arran del cop d’estat de l’exèrcit de Franco, un grup de persones de diversos països van allistar-se a les brigades internacionals per venir a combatre a favor de la República. Un cop a Espanya, Orwell es va adonar que hi havia moltes cares en aquest conflicte, que no es limitava a una dicotomia entre feixistes i republicans, sinó que va veure com el seu propi bàndol es desfeia en persecucions internes que van desembocar en la il·legalització del POUM i l’assassinat del seu líder, Andreu Nin. Tota aquesta guerra interna i l’ús del llenguatge polític amb la intenció de propaganda és el que va intentar plasmar, un cop va tornar a ser a Anglaterra, a Homenatge a Catalunya, un llibre que no va tenir gaire èxit en el seu moment, ja que se’n van vendre només entre 700 i 900 còpies. Però Orwell va persistir en el seu esforç per establir com es construïa la mentida i com es mantenia la veritat en una societat, i ja malalt i tuberculós, va acabar 1984. Va morir just a temps per veure com aquest llibre sí que es venia entre la població britànica. “Podríem dir que els seus èxits pòstums compensen els seus fracassos en vida. És una justícia poètica.”

L’últim assaig de El poder y la palabra, ‘Principios de nuevalengua’ és un companion de 1984: al cap i a la fi, com el seu títol indica, Orwell atorgava al llenguatge la capacitat de crear mentides mitjançant paraules buides que afectessin societats senceres, i per això el presenta com una de les armes polítiques més poderoses. Berga comenta que Orwell va ser un gran partidari del ‘fair play’ britànic (encara que tant ell com Aguilar estan d’acord que últimament ha anat desapareixent): per ell, era vital establir primer els fets, i després aplicar-hi la ideologia, i el fet que moltes ideologies ho fessin al revés li semblava imperdonable. I, com apunta Aguilar, “Orwell sempre va estar obert a qüestionar la seva versió dels fets”.

“Els que fan sàtira són els que tenen la indignació més profunda a dins”, va comentar Berga, que va afegir que Orwell –a qui es va referir com un “humanista tràgic”—va canalitzar aquesta indignació en construir un conte d’animals o el món on Winston es troba empresonat. De fet, el títol original de 1984 era Last Man in Europe, en referència a la solitud d’un home enmig d’una societat que deshumanitza les persones. “Ell fa aquest llibre no per anunciar el final de la història de la humanitat, sinó per provocar reaccions, per denunciar que una societat així no s’ha de permetre.” Com va dir el primer editor de 1984, després de llegir per primer cop el que seria una de les novel·les clau del segle XX, “no és que sigui memorable, és que és difícil d’oblidar”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s