El cuento de la criada. MARGARET ATWOOD. Salamandra.
Por último el corazón. MARGARET ATWOOD. Salamandra.
L’Acusació / La acusación. BANDI. Edicions del Periscopi /Libros del Asteroide
Mendelssohn és a la teulada / Mendelssohn en el tejado, Jiri Weil. Viena Edicions / Impedimenta.
Los senderos del mar. MARÍA BELMONTE. Acantilado.
El país donde florece el limonero. HELENA ATTLEE. Acantilado.
El cavaller suec. LEO PERUTZ. Viena Edicions.
Potser ho fa la calor o les ganes de fer vacances però costa una mica concentrar-se, oi? Per això aquest estiu us proposo unes lectures ben absorbents, d’aquelles que enganxen tant que ni els mantres continus de la platja (pareo amigo, mà-saix mà-saix, cocacolaservesaaguaguateeeer, etc…) faran que separem els ulls de la pàgina. Som-hi!
Si busqueu emocions fortes i distopies esgarrifosament properes no us podeu perdre “El cuento de la criada” i/o “Por último el corazón” de la canadenca Margaret Atwood. Trames emocionants i molt ben cosides i molt, però molt malrollismo (no, no ho busqueu a l’Alcover-Moll que no hi surt).
I si voleu un esglaó més, “L’Acusació”/”La acusación” de Bandi. El que aquest autor o autora retrata no és ficció en el sentit estricte si no que ens retrata com és la vida quotidiana a Corea del Nord. Impressionant descobrir des de dins com és la vida en un dels règims més hermètics i desconeguts del món.
Després de tanta tensió argumental un parell d’oasis, dos llibres exquisits per disfrutar del dolce far niente de les tardes d’estiu, “Los senderos del mar. Un viaje a pie” de María Belmonte i “El país donde florece el limonero. La historia de Italia y sus cítricos” d’Helena Attlee. Dues anti-guies de viatge. Dic anti perque tant Belmonte com Attlee fugen dels camins més transitats, físicament i metafòrica, per oferir-nos uns llibres suggeridors, relaxadament erudits, una festa per als sentits i per retrobar el plaer de la lectura.
Per acabar, una recomanació que he d’agrair a la Maria, “El cavaller suec” de Leo Perutz. Una magnífica novel·la ideal tan pels que ja heu llegit i gaudit “De noche, bajo el puente de piedra” com els que encara no coneixeu un autor del qual Borges va dir que era com una mena de Kafka aventurer. Alguns dels molts motius per llegir-la: aventures de “capa y espada”, realisme màgic avant la lettre, ironia fina i un llarg etc.
Oriol Guinart