Recomanacions d’estiu de l’Oriol

El cuento de la criada. MARGARET ATWOOD. Salamandra.

 

 

 

 

Por último el corazón. MARGARET ATWOOD. Salamandra.

 

 

 

 

L’Acusació La acusación. BANDI. Edicions del Periscopi /Libros del Asteroide

 

 

 

 

Mendelssohn és a la teulada / Mendelssohn en el tejado, Jiri Weil. Viena Edicions / Impedimenta.

 

 

 

 

Los senderos del mar. MARÍA BELMONTE. Acantilado.

 

 

 

 

El país donde florece el limonero. HELENA ATTLEE. Acantilado.

 

 

 

 

El cavaller suec. LEO PERUTZ. Viena Edicions.

 

 

 

 

Potser ho fa la calor o les ganes de fer vacances però costa una mica concentrar-se, oi? Per això aquest estiu us proposo unes lectures ben absorbents, d’aquelles que enganxen tant que ni els mantres continus de la platja (pareo amigo, mà-saix mà-saix, cocacolaservesaaguaguateeeer, etc…) faran que separem els ulls de la pàgina. Som-hi!

Si  busqueu emocions fortes i distopies esgarrifosament properes no us podeu perdre “El cuento de la criada” i/o “Por último el corazón” de la canadenca Margaret Atwood. Trames emocionants i molt ben cosides i molt, però molt malrollismo (no, no ho busqueu a l’Alcover-Moll que no hi surt).

I si voleu un esglaó més, “L’Acusació”/”La acusación” de Bandi. El que aquest autor o autora retrata no és ficció en el sentit estricte si no que ens retrata com és la vida quotidiana a Corea del Nord. Impressionant descobrir des de dins com és la vida en un dels règims més hermètics i desconeguts del món.

Després de tanta tensió argumental un parell d’oasis, dos llibres exquisits per disfrutar del dolce far niente de les tardes d’estiu, “Los senderos del mar. Un viaje a pie” de María Belmonte i “El país donde florece el limonero. La historia de Italia y sus cítricos” d’Helena Attlee. Dues anti-guies de viatge. Dic anti perque tant Belmonte com Attlee fugen dels camins més transitats, físicament i metafòrica, per oferir-nos uns llibres suggeridors, relaxadament erudits, una festa per als sentits i per retrobar el plaer de la lectura.

Per acabar, una recomanació que he d’agrair a la Maria, “El cavaller suec” de Leo Perutz. Una magnífica novel·la ideal tan pels que ja heu llegit i gaudit “De noche, bajo el puente de piedra” com els que encara no coneixeu un autor del qual Borges va dir que era com una mena de Kafka aventurer. Alguns dels molts motius per llegir-la: aventures de “capa y espada”, realisme màgic avant la lettre, ironia fina i un llarg etc.

Oriol Guinart

 

Recomanacions d’estiu del Xavier

Benvolgudes, Benvolguts,

Més tard del què haguéssim volgut arriben les nostres recomanacions d’estiu. Algunes són repetides de Sant Jordi, sí, però és que tampoc ha passat massa temps i seria una pena que les oblidéssim.

Així doncs, aquí les teniu i recordeu que l’ordre del factor no altera el producte.

Trilogía del muchacho. JÓN KALMAN STEFÁNSSON. Editorial Salamandra.  Les tres novel·les que conformen aquesta trilogia (Entre cielo y tierra, La tristeza de los ángeles y El corazón del hombre) van ser llegides per aquest llibreter que us escriu durant la setmana santa. De fet, aquesta és una recomanació que és de diferents lectors que van convèncer al llibreter que la llegís. La història d’un noi a la Islàndia de finals del XIX en viatges per l’illa on el paisatge i els personatges es fonen en una trama explicada per un narrador que bé podria ser el propi país. Xavier.

 

L’home invisible. RALPH ELLISON. Quaderns Crema. Aquesta és la nostra proposta de lectura d’estiu perquè el 18 de setembre vindrà Dolors Udina, traductora de l’obra. Una novel·la  sobre el conflicte racial dels Estats Units escrita l’any 52 per un autor negre i on queda fixada la societat d’aquella època. Una obra mestra de la narrativa americana.

 

 

Kruso. LUTZ SEILER. Club Editor. Anagrama. La història d’un jove de la República Democràtica Alemanya que desembarca en una illa del Bàltic on s’apleguen els alteranatius de l’època i els  que volen deixar la RDA “dirigits” per Kruso. És l’estiu de 1989. Falten uns mesos perquè el Mur de Berlín caigui. La traducció és de Joan Ferrarons, el mateix que ens va deixar enlluernat amb l’altra novel·la alemanya publicada per Club Editor a finals de l’any passat, Lliçó d’alemany. (En castellà a Impedimenta)

 

 

L’acusació. BANDI. Edicions del Periscopi / Libros del Asteroide. Relats escrits per un autor de Corea del Nord i exportats d’incògnit a través de llibres propagandístics del règim comunista per obra i gràcia d’una amiga de l’autor i una ONG. Dit això, els relats ens expliquen la vida familiar en un país absolutament desconegut i del qual només tenim les referències polítiques i militars. Sorprenent, de fàcil lectura i amb sentit de l’humor sobre uns fets que no haurien de fer gràcia. Esplèndid per descobrir.

 

 

La Vegetariana. HAN KANG. Editorial Rata (català i castellà). També de Corea però del sud, l’autora explica la història d’una dona que es fa vegetariana com a mètode de protesta i com tothom li gira l’esquena per aquesta decisió. Una lectura ràpida que us deixarà pòsit.

 

 

Agua Salada. CHARLES SIMMONS. Errata Naturae. L’estic acabant ara mateix. El descobriment de l’amor d’un jove de 15 anys. Comença així «En el verano de 1963 yo me enamoré y mi padre se ahogó». Un inici que no decau.

 

 

 

Bull Mountain. BRIAN PANOWICH. Siruela. Si us agrada la novel·la negra i el thriller, aquesta és una proposta interessant i diferent. Dos germans tenen un terreny on es fa fusta. Però un d’ells vol canviar l’orientació del negoci. Quan em van enviar el primer capítol de mostra i el vaig llegir vaig quedar garratibat. Absolutament adictiva.

 

 

Els casos del Sheriff Walt Longmire. CRAIG JOHNSON. Siruela. Ens agraden les novel·les d’aquest personatge del mig oest nordamericà. En té 5 i ens sembla una lectura d’estiu (de primavera, d’hivern i de tardor) que us farà estar agafats al llibre. Un sheriff, un amic cheyenne, una ajudant i l’escenari de l’Amèrica Profunda. Tasteu-lo. És diferent.

 

 

Estats alterats de la ment. DIVERSOS AUTORS. Editorial Males Herbes. Llegir aquests relats serveix per a) passar-ho bé b) entrar en un món on l’al·lucinació està a l’ordre del dia c) posar en valor deu autors catalans al quals cal seguir de molt a prop.

 

 

 

Cosmonauta. Poesia Completa. francesc garriga barata. LaBreu Edicions. No fa falta que us recordem que aquest és un llibre imprescindible a totes les cases, oi?

 

 

 

Ànima gramatical. NICHITA Stănescu. Lleonard Muntaner Editor. Encara no sabem explicar com és que ningú havia traduït aquest romanès. L’únic poeta capaç de transfigurar-se en pedra, en arbre, en rebre la visita de Savonarola o proclamar la presidència de Baudelarie. Stanescu és tant popular a Romania que tothom el coneix per Nichita. Descobriu-lo. El pròleg magnífic de Sam Abrams us ajudarà.

 

 

Homo Poeticus. DANILO Kiš. Acantilado. Aquest és un llibre ideal per endinsar-se en la figura de Danilo Kis, escriptor serbi mort el 1989, afincat a París, i del qual un ha de llegir Salmo 44 o Una tomba per Boris Davidovich o Lección de Anatomía. Tant si les heu llegit com si no, aquest és un volum ideal que es pot llegir mica en mica i que recull assajos i entrevistes que li van fer.

 

 

La célula de oro. SHARON OLDS. Bartleby Editores. Poeta nordamericana veterana de la qual s’han publicat en castellà ja alguns llibres. Bartleby recupera ara aquest llibre de poemes dels vuitanta amb un to molt activista en contra del conservadurisme del govern Reagan . De molta actualitat avui. Si veniu a la llibreria li podeu demanar al llibreter que us llegeixi un conte-poema inclòs en aquest volum.

 

 

Dies d’Agost. SUSANNA RAFART. Curbet Edicions. La Rafart poeta ho envaeix tot. A Dies d’agost, ens ofereix un dietari d’aquells per ser engolit a trossets, a besades amb una lectura lenta ideal per aquells dies que pugueu descansar. O si no podeu descansar, el llibre en sí mateix us ajudarà a entomar el temps d’una manea diferent. (no es nota oi que ens agrada molt l’obra de la Susanna?)

 

 

Com una pàtria. Vida de Josep Benet. JORDI AMAT. Edicions 62. Acabat de sortir del forn, l’estàvem esperant per l’interès

sobre el personatge i perquè Jordi Amat ja ens ha demostrat amb altres llibres com El llarg procés, La primavera de Munich o Voces del diálogo que és un consumat biògraf, que escriu com si es tractés d’una novel·la i amb rigor.

 

 

LLIBRES QUE JA VAN APARÈIXER A LES RECOMANACIONS DE SANT JORDI I QUE TORNEM A RECORDAR-VOS:

 

Autors que si no heu llegit recomanem fer-ho:

 

CARSON MACCULLERS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

THOMAS BERNHARD

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NGUGI WA THIONG’O

 

 

 

 

 

NATALIA GINZBURG

 

 

 

 

I fins aqui, les recomanacions d’en Xavier. Apliqueu sempre la doctrina marxista (de Groucho). Si no us agraden aquestes recomanacions, feu-ne cas d’altres o del vostre sisè sentit lector.

La luna en las minas, l’ésser humà dins la bèstia

Crònica d’Aina Soley Mateu

Diuen que els dimarts 13 porten mala sort, però la presentació del nou llibre de Rosa Ribas, La luna en las minas, no va ser gens desafortunada. La va acompanyar el traductor i escriptor de novel·la negra Toni Hill, que va comentar que fins aleshores només havia vingut d’espectador als actes de la Nollegiu. La trajectòria literària de Ribas és extensa i se centra sobretot en els gèneres de novel·la negra i històrica: dues de les seves grans sèries, la de comissària Cornelia Weber-Tejedor, i la Triologia dels anys 50, ambientada a Barcelona i escrita a quatre mans amb l’alemanya Sabine Hoffman. Però amb La Luna en las minas, Ribas fa alguns passos per abandonar aquest gènere.

Hill va assenyalar que la novel·la negra deixa poc marge d’improvisació a l’escriptor, perquè “planteges un misteri pel qual ja tens la solució” i, a més, permet entrar a les zones fosques del cervell. En canvi a La luna en las minas, hi ha més marge perquè els personatges creixin, “et pots deixar portar més pel text”, va comentar Ribas, que va afegir que a la novel·la negra “resols el cas però deixes les coses molt trencades”, mentre que en aquesta història, “hi ha un punt d’esperança malgrat la duresa de la novel·la.”

La luna en las minas relata la història de Joaquín, un jove d’un petit poble del Maestrazgo que decideix emigrar a Alemanya a buscar feina durant els anys seixanta. Així, la novel·la de Ribas barreja la tradició realista de la literatura d’emigració de mitjans de segle, amb la fantàstica, ja que en Joaquín té un secret: és un home llop. Ribas explica que la idea se li va acudir a l’aeroport, embarcant cap a Alemanya, perquè “tenia un deute amb la història dels emigrants.” Mentre redactava les novel·les de Cornelia Weber-Tejedor, Ribas va entrevistar-se amb emigrants de primera generació, i van sortir moltes històries que no va poder utilitzar. “Em quedava molt impactada per com ho narraven: com més brutal era el que explicaven, més reien.”

“Era una història que feia temps que la tenia al cap, en forma de deute, però no volia que fos una història de tantes”, i Ribas llavors va rescatar un dels relats breus que havia escrit feia temps, L’home llop del Poble Sec. Aquesta fusió va sortir també, explica, de la impressió que a l’estranger “sempre se li nega la cultura, se’l veu com una bèstia.”

Tot i la barreja de gèneres, Ribas explica que per escriure-la va emprar només mecanismes de gènere realista, consultant tota la documentació sobre l’emigració a Alemanya que va poder. En canvi, no va utilitzar elements de la novel·la fantàstica: tot i que el seu protagonista sigui un ésser de la tradició literària gòtica, Ribas ho aborda des d’un visió completament realista. “En Joaquín és un home llop ‘de veritat’”, va fer broma.

En aquest sentit, és difícil imaginar un escenari més realista que a on el protagonista neix i creix: en un poblet del Maestrazgo, criat per la seva àvia –un dels personatges més importants de la novel·la– després que els seus pares el rebutgin. “L’estima i l’acull, però també el reprimeix”, comenta Hill, al·ludint a la manera com intenta domesticar a la bèstia dins el seu nét. “Et fa qüestionar si l’amor ho justifica tot.”

“De la seva àvia aprèn tothom porta una part fosca a dins i que ha de lluitar amb la bèstia que té a dins”, explica Ribas, que fa referència com tothom té una part fosca i irracional que sorgeix en perdre el control. Però en Joaquín no només la té, sinó que l’ha de reprimir, perquè sinó corre el risc de fer mal a aquells que estima. “L’home és un llop per l’home”, afegeix Hill, “però en aquest cas, també és un llop per a sí mateix perquè es nega la capacitat de ser feliç.”060

No és fins que abandona el poble i se’n va a Alemanya a treballar a les mines que el protagonista fa amics que no el temen, perquè per a ells és un desconegut i per tant, se sent lliure. “Als pobles, els estigmes s’arroseguen durant generacions”, diu Ribas, “són una societat tancada, on tothom ho sap però ningú ho diu. Ningú s’atreveix ni a mirar-lo als ulls, viu en una absoluta marginació.” En canvi, irònicament, quan en Joaquín comença a treballar a la mina i agafa la gàbia que el baixa 800 metres sota terra, “és feliç perquè ho fa amb els seus amics.” Havent parlant amb diversos ex-miners, Ribas va explicar que en el món de la mineria està molt cohesionat, i que els qui hi treballen formen una xarxa de companyerisme molt ferma. “Es parlen amb molt de respecte, i se saluden amb un desig de bona sort”, Ribas comenta, per després fer referència a la gran quantitat d’accidents que hi havia a la mineria durant els anys 60.

No obstant, en Joaquín no està espantat per aquestes perspectives, sinó que en mantenir aquesta amistat amb els seus companys, el que el terroritza de debò és perdre aquestes relacions: “si ets solitari, l’amistat ho és tot”. “El depredador forma part del ramat”, afegeix Hill. “A més de la lluna, a les mines també surt el sol, i nosaltres no podem deixar d’estimar a la bèstia.”

El poder y la palabra: la perenne contemporaneïtat d’Orwell

Crònica d’Aina Soley Mateu

“George Orwell impressiona perquè guanya victòries pòstumes.” Aquesta és la primera frase que va pronunciar el professor Miquel Berga a la presentació del llibre El poder y la palabra: 10 ensayos sobre lenguaje, política y verdad a la Nollegiu, publicat per l’Editorial DEBATE, i que recopila escrits de George Orwell i del qual ell n’ha fet la selecció i el pròleg. Ho va comentar en referència com, just després de la victòria al novembre als Estats Units de Donald Trump, 1984 es va situar com el llibre més venut en més de deu països.

I és que Orwell, seixanta anys després de la seva mort, segueix essent un autor excepcionalment vigent: l’adjectiu ‘orwelià’ es podria seguir aplicant a molts esdeveniments que tenen lloc avui en dia. Sense anar més lluny, poc després de la inauguració de Trump, la seva portaveu, Kellyanne Conway, davant les xifres que demostraven que hi havia hagut pocs assistents a l’acte, va oferir els ja famosos “fets alternatius”, referint-se a dades de procedència dubtosa que afavorien la Casa Blanca. Berga va fer notar que aquest terme era pràcticament “una paradoxa orweliana”: igual que el Ministeri de la Veritat de 1984, que es dedica a fabricar mentides.

Per això l’editorial Debate ha decidit publicar aquesta sèrie de 10 assajos d’Orwell, perquè com va dir el seu editor, Miguel Aguilar, “reeditar és reivindicar”. Aquest recull complementa un altre volum més extens que anomenen col·loquialment ‘Orwellazo’, com va explicar Miguel Aguilar, el seu editor. Així, El poder y la palabra passa a ser ‘l’Orwellito’, que conté reflexions sobre la veritat i el llenguatge que la construeix.

Orwell va marxar a lluitar a la Guerra Civil amb el bàndol Republicà i l’experiència que va viure allà va marcar un punt d’inflexió en la seva vida, fins al punt que els últims deu anys de la seva vida els va dedicar a donar voltes al voltant del tema de la veritat. Durant aquesta època és quan va escriure la majoria dels seus llibres més coneguts: Homenatge a Catalunya, 1984, Rebel·lió a la granja… Orwell estava preocupat per “establir la veritat fins allà on fos possible”, va dir Berga, i això “acaba cristal·litzant en una de les novel·les més influents del segle XX”.

Orwell va escriure durant l’època “terrible” dels anys 30, de la qual “hi ha ressons avui en dia”. “Abans hi havia l’emergència dels totalitarismes, avui parlem de populismes: tot són solucions màgiques.” En un context d’ascens de règims feixistes arreu d’Europa, en esclatar la Guerra Civil Espanyola arran del cop d’estat de l’exèrcit de Franco, un grup de persones de diversos països van allistar-se a les brigades internacionals per venir a combatre a favor de la República. Un cop a Espanya, Orwell es va adonar que hi havia moltes cares en aquest conflicte, que no es limitava a una dicotomia entre feixistes i republicans, sinó que va veure com el seu propi bàndol es desfeia en persecucions internes que van desembocar en la il·legalització del POUM i l’assassinat del seu líder, Andreu Nin. Tota aquesta guerra interna i l’ús del llenguatge polític amb la intenció de propaganda és el que va intentar plasmar, un cop va tornar a ser a Anglaterra, a Homenatge a Catalunya, un llibre que no va tenir gaire èxit en el seu moment, ja que se’n van vendre només entre 700 i 900 còpies. Però Orwell va persistir en el seu esforç per establir com es construïa la mentida i com es mantenia la veritat en una societat, i ja malalt i tuberculós, va acabar 1984. Va morir just a temps per veure com aquest llibre sí que es venia entre la població britànica. “Podríem dir que els seus èxits pòstums compensen els seus fracassos en vida. És una justícia poètica.”

L’últim assaig de El poder y la palabra, ‘Principios de nuevalengua’ és un companion de 1984: al cap i a la fi, com el seu títol indica, Orwell atorgava al llenguatge la capacitat de crear mentides mitjançant paraules buides que afectessin societats senceres, i per això el presenta com una de les armes polítiques més poderoses. Berga comenta que Orwell va ser un gran partidari del ‘fair play’ britànic (encara que tant ell com Aguilar estan d’acord que últimament ha anat desapareixent): per ell, era vital establir primer els fets, i després aplicar-hi la ideologia, i el fet que moltes ideologies ho fessin al revés li semblava imperdonable. I, com apunta Aguilar, “Orwell sempre va estar obert a qüestionar la seva versió dels fets”.

“Els que fan sàtira són els que tenen la indignació més profunda a dins”, va comentar Berga, que va afegir que Orwell –a qui es va referir com un “humanista tràgic”—va canalitzar aquesta indignació en construir un conte d’animals o el món on Winston es troba empresonat. De fet, el títol original de 1984 era Last Man in Europe, en referència a la solitud d’un home enmig d’una societat que deshumanitza les persones. “Ell fa aquest llibre no per anunciar el final de la història de la humanitat, sinó per provocar reaccions, per denunciar que una societat així no s’ha de permetre.” Com va dir el primer editor de 1984, després de llegir per primer cop el que seria una de les novel·les clau del segle XX, “no és que sigui memorable, és que és difícil d’oblidar”.

La #NoSortiu: ha arribat l’hora de fer competència a la venda d’internet (ja, ja, ja!)

Benvolgudes, Benvolguts,

Aquí teniu la #Nosortiu que aplega les activitats del juliol i volem explicar-vos algunes novetats importants:

1.- Que des d’ara tenim servei a domicili. Com si fossim una plataforma de venda per internet, tu, però amb cara i ulls (volem dir que ens podeu posar cara i ulls perquè som nosaltres i ens coneixem, és clar). Que en 24 hores tindreu els llibres a casa. I que si marxeu de vacances a algun lloc  (que no sigui l’estranger, Ses illes o les Canàries) us podem fer arribar llibres als vostres domicilis habituals o d’estiu en aquest temps. Només heu d’enviar-nos un mail o trucar-nos i us expliquem com fer-ho.

2.- Que el proper dimarts 4 de juliol és l’últim dia per apuntar-se al curs de Gabriela Wiener i la literatura del Jo i de Jaime Rodríguez Z. i Cien años de soledad.

3.- Que al curs de Jordi Carrion del 7 de juliol sobre LA CIUTAT COM A ARTEFACTE NARRATIU li queda una plaça disponible.

4.- Que al final d’aquesta entrada trobareu algunes activitats del Laboratori de Lletres, la Casa América de Catalunya o l’Espai Subirachs.

5.- Que aquest cap de setmana desmuntem l’exposició NOLLEXIU de Ferran Garcia a partir dels versos de francesc garriga i que per tant, avui i demà és l’últim dia per veure-la.

 

 

I dit això, aquí teniu l’agenda #NoSortiu amb un missatge final important, a la signatura.

Dimarts, 4 de juliol, 19:30h, ÚLTIMA SESSIÓ DEL CICLE #NoPenseu amb el protagonisme per FRIEDRICH NIETZSCHE

Dimarts, 5 de juliol, 19:30h, #NoEscolteu amb Lluís Bertran Xirau.

Dijous, 6 de juliol, 20:30h, última sessió del cicle d’Aproximació a la poesia amb Jaume C. Pons Alorda

Divendres 7 de juliol, 09-14h i 18-17h, curs LA CIUTAT COM A ARTEFACTE LITERARI amb Jordi Carrión. Inscripcions obertes: info@nollegiu.cat

Divendres, 7 de juliol, 19:30h, Festa poètica de final de temporada. Una manera com una altra d’acomiadar l’estiu.

Dilluns, 10 de juliol, 19:30h, última sessió del cicle A LA RECERCA DE LA GRAN NOVEL·LA DE BARCELONA amb Jordi Corominas dedicant la sessió a JAVIER PÉREZ ANDÚJAR. Inscripcions: info@nollegiu.cat

Dimecres, 19 de juliol, 19:30h, cicle #NoExpliqueu de contes amb Inés MacPherson explicant els relats de Lydia Davis i Fernando Iwasaki.

Divendres, 28 de juliol, 19h Jam de contes. Ben aviat més informació!

I RECORDEU QUE AL JULIOL COMENCEN ELS TASTOS DE L’ESCOLA DE LECTURA CREATIVA QUE COMENÇARÀ LA SEVA SINGLADURA A L’OCTUBRE.

Dimecres, 12 de juliol començarà el curs de Gabriela Wiener sobre la literatura del Jo. I també el de Jaime Rodríguez Z. sobre CIEN AÑOS DE SOLEDAD. 4 DIES, 3HORES CADA DIA. ATENCIÓ PERQUÈ L’ÚLTIM DIA PER FER LA PREINSCRIPCIÓ PER AQUESTS CURSOS ÉS EL 4 DE JULIOL! I HI HA UN MÀXIM DE 10 PLACES! 

Us hem d’acabar recomanant algunes coses de fora de la llibreria:

El Laboratori de Lletres obra una nova edició de Relats de viatges, a càrrec de l’escriptora Núria Garcia. El curs comença el 4 de juliol i encara ets a temps d’apuntar-t’hi. Hi podràs aprendre les tècniques i elements bàsics per fer convertir el teu viatge en un relat evocador i emocionant.

 

De la Casa Amèrica teniu activitats de cinema, fotografia i debats que hauríeu de tenir en compte.

I de l’Espai Subirachs del Poblenou avui us convidem, a banda d’anar a l’exposició, a donar un cop d’ull a la col·lecció de dibuixos que podeu veure aquí.

I fins aquí una agenda que des d’aquest migdia té una signatura menys però que avui la conservem i la col·loquem en primera posició.

Una abraçada

Maria, Xavier i Oriol

La #NoSortiu: avisos importants d’agenda!

Benvolgudes, benvolguts,

Abans de l’agenda algunes notes importants:

1.- Demà dia 23 a la tarda tindrem tancat. I no tornarem fins dilluns. Encara no ens ho creiem: dos dies i mig de festa? Seguits? Voleu dir que sabrem fer alguna cosa?

2.- Recordeu que dimecres vinent 28 és el dia que la Maria ha triat per acomiadar-se en un to més festiu. A les 19:30h li podreu dir adéu personalment tot i que ella estarà aquí fins el 30.

3.- Que dels cursos de l’estiu us recordem que:

a) El de lectura en veu alta, l’últim dia per inscriure’s és el dimecres 28 de juny.

b) Que dels cursos de Gabriela Wiener i de Jaime Rodríguez Z, teniu temps d’inscriure-us fins el 4 de juliol.

c) Que del curs de Jordi Carrion el dia 7 de juliol només queden tres places disponibles.

d) Que ja tenim LOGO de l’Escola de Lectura Creativa i és aquest:
Que la setmana que ve és l’última per veure l’exposició NOLLEXIU de Ferran Garcia a partir dels versos de francesc garriga.

I dit això, ara sí, aquí teniu l’agenda i que al final de tot trobareu informació sobre cursos, activitats i exposicions de la Sala Beckettla Casa Américael Laboratori de Lletres (al qual per cert, el Departament d’Ensenyament els acaba de reconèixer els cursos vàlids per a la formació) i l’Espai Subirachs.

I ara sí, aquí teniu l’agenda:

Dijous, 22 de juny, 19:30h, Mario Hinojos presenta Animal Doméstico publicada per l’Editorial Caballo de Troya.

Dijous 22 de juny, 19:30h, cicle #NoMireu de séries de televisió. ATENCIÓ: EL CELEBRAREM A LA RETROBADA!

Dijous, 22 de juny, 21:30h penúltima sessió del cicle dedicat al Quixot.

Dilluns, 26 de juny, 19h, última sessió del grup de lectura dedicat a ESPECTROS DE MARX de Jacques Derrida, amb Oriol Alonso Cano.

Dimarts, 27 de juny, 19:30h, Susanna Rafart presenta DIES D’AGOST acompanyada de Marcel Riera i Antoni Rossell.

Dijous, 29 de juny, 21:30h, acabem la lectura del Quixot amb la companyia de Juan Antonio Masoliver Ródenas.

Dimarts, 4 de juliol, 19:30h, ÚLTIMA SESSIÓ DEL CICLE #NoPenseu amb el protagonisme per FRIEDRICH NIETZSCHE

Dimarts, 5 de juliol, 19:30h, #NoEscolteu amb Lluís Bertran Xirau.

Dijous, 6 de juliol, 20:30h, última sessió del cicle d’Aproximació a la poesia amb Jaume C. Pons Alorda

Divendres, 7 de juliol, 19:30h, Festa poètica de final de temporada. Una manera com una altra d’acomiadar l’estiu.

Dimecres, 19 de juliol, 19:30h, cicle #NoExpliqueu de contes amb Inés MacPherson explicant els relats de Lydia Davis i Fernando Iwasaki.

I RECORDEU QUE AL JULIOL COMENCEN ELS TASTOS DE L’ESCOLA DE LECTURA CREATIVA QUE COMENÇARÀ LA SEVA SINGLADURA A L’OCTUBRE.

Dilluns 3 de juliol començaríem el curs EL PLAER DE LA LECTURA EN VEU ALTA amb Marta Domingo. ÚLTIM DIA INSCRIPCIÓ: 28 DE JUNY.

Divendres, 7 de juliol, curs superintensiu amb Jordi Carrión sobre LA CIUTAT COM A ARTEFACTE NARRATIU. ÚLTIMES TRES PLACES

Dimecres, 12 de juliol començarà el curs de Gabriela Wiener sobre la literatura del Jo. I també el de Jaime Rodríguez Z. sobre CIEN AÑOS DE SOLEDAD. 4 DIES, 3HORES CADA DIA. ATENCIÓ PERQUÈ L’ÚLTIM DIA PER FER LA PREINSCRIPCIÓ PER AQUESTS CURSOS ÉS EL 4 DE JULIOL! I HI HA UN MÀXIM DE 10 PLACES! 

Us hem d’acabar recomanant algunes coses de fora de la llibreria:

El Laboratori de Lletres obra una nova edició de Relats de viatges, a càrrec de l’escriptora Núria Garcia. El curs comença el 4 de juliol i encara ets a temps d’apuntar-t’hi. Hi podràs aprendre les tècniques i elements bàsics per fer convertir el teu viatge en un relat evocador i emocionant.

La Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia us ofereix un 15% de descompte, per als següents cursos del XII Obrador d’estiu:

INTERPRETACIÓ:

Raça, sexe, històries, cossos, visions: el valor de la diversitat en la interpretació. Amb Marco Calvani

La paraula com a plataforma d’acció. Amb Gabriel Calderón

 

 

DRAMATÚRGIA:

De la pàgina en blanc a la representació: a la recerca del vincle entre dramaturgs i intèrprets. Amb Anthony Neilson

La faula política. Amb Lola Blasco

Conversa, diàleg, digressions i màquina de conversa: al voltant de la paraula. Amb Jean-Pierre Ryngaert

De l’inconscient a la pàgina. Amb Yeşim Özso

Per a més informació contacteu amb l’Andrea a: obrador@salabeckett.cat

De la Casa Amèrica ens agrada sobretot aquesta activitat del proper dijous 29 de juny;

LATcinema: ‘Dancing with Maria’ (Argentina)
Projecció del premiat documental Dancing with Maria (Itàlia/Argentina/Eslovènia, 2014, 75’, VO castellà), del director italià Ivan Gergolet. El film es un càlid homenatge a una professora de dansa de 93 anys d’edat.

I de l’Espai Subirachs avui us convidem a visionar el documental sobre l’artista que trobareu al web.

I fins aquí …

Una abraçada

Xavier, Maria i Oriol