FUNDEM L’ESCOLA DE LECTURA CREATIVA: VENIU?

Benvolgudes, Benvolguts,

Benvingudes i Benvinguts a un nou projecte Nollegiu amb seu a la Juanita

ESCOLA DE LECTURA CREATIVA

I què diantre és això?

L’Escola de Lectura Creativa és el projecte que acollirà l’última planta de la Juanita a partir del mes d’octubre d’aquest any. Es tracta d’una iniciativa que que pretén dotar d’eines i recursos per a una millor lectura.

Ah, un grup de lectura?

No pas. Defensem les classes magistrals impartides per gent que domina el tema del què parla. I per tant, estem davant de classes eminentment teòriques en les quals aprofundirem molt intensament en temes, autors, obres, gèneres, moviments, tendències i no només de la literatura. També abordarem altres gèneres que tenen vinculació amb les lletres d’una o altra manera com poden ser la música, les arts plàstiques o el cinema.

I això durarà tot el curs?

Al contrari. Les classes d’aquests cursos es faran en 12 hores, en 4 sessions de 3 hores cadascuna i exigiran una mínima preparació per part del participant a través d’una bibliografia. No vol dir això que us hagueu de llegir tota la bibliografia, però sí que vingueu preparats per a un allau d’informació durant les 12 hores de curs.

Però hi haurà molta gent al curs i no podrem gaudir-lo.

Cada curs només tindrà 10 places disponibles a fi i efecte d’aprofitar al màxim la intensitat de la feina. Les fareu a més en una aula dotada amb pantalla, projector i pissarra i en una taula de reunions àmplia sobre la qual poder deixar papers i biblografia.

Però 12 hores en 4 sessions no podré assistir-hi perquè segur que es farà en hores intempestives.

Les hores són les que són i planificarem cursos en matins, tardes i caps de setmana. Però ho farem amb molt de temps de manera que si teniu possibilitat de tenir una certa flexibilitat a la feina o hores personals – que lamentablement hi ha gent que no té ni una cosa ni l’altre -, podreu planificar-vos l’agenda d’acord amb els vostres interessos.

Segur que això será car

El preu del cursos mirarà de ser ajustat però hem prioritzat tres coses: per una banda que el sou que cobri el professor per hora impartida sigui un sou just, per una altra que la llibreria no hi perdi diners i la tercera és que prioritzarem que el curs es faci i que el professor cobri l’estipendi acordat i no “a taquilla”. És a dir, que si la llibreria no hi perd diners però hi ha prou alumnes, el curs es farà igualment. Tenint en compte que el màxim d’alumnes d’un curs será de 10 alumnes hi haurà cursos que costaran 200 euros i cursos que poden fregar els 300. Dependrà de si els professors viuen a Barcelona o viuen a fora i els hem de portar aquí.

Això significa que els cursos d’aproximació que es fan a l’espai francesc garriga deixaran de fer-se?

I ara! Amb aquests cursos vam començar i es continuaran fent. La poesia, la filosofia, la pintura estaran presents a la primera planta. Però són dos conceptes diferents. Aquests són d’aproximació i els altres són per aprofundir en conceptes.

Posa’ns algun exemple.

Aquest juliol ja tindrem algun exemple clar i ja disposeu de tota la informació.

Sí, sí, això al juliol però a partir de l’octubre, què, què?

Estem tancant programes però heu de saber que entre d’altres estarán:

ANTONI CLAPÉS, poeta i editor de Cafè Central, que dedicarà 4 sessions a Hölderlin

LUÍS GARCÍA MONTERO, poeta, que dedicarà 4 sessions a García Lorca

PABLO MARTÍN SÁNCHEZ, escritor i representant del moviment Oulipo amb 4 sessions dedicades a La vida instrucciones de uso/La vida manual d’ús de Georges Perec i l’Oulipisme.

GLÒRIA FARRÈS sobre quatre novel·les fundacionals del segle XX.

JORDI CARRIÓN sobre Borges.

MARILENA DE CHIARA sobre l’Inferno de Dante.

JORDI COROMINAS, escriptor, poeta, traductor i periodista amb 4 sessions a l’Escola de Barcelona: Gil de Biedma, Barral i Gabriel Ferrater.

JORDI VINTRÓ, poeta i les seves 4 sessions intenses de Raymond Roussel

JORDI AMAT, investigador de la Unitat d’Estudis Biogràfics de la UB i 4 sessions pels plutarcs del segle XXI: Carrère, Rolin, Binet.

ELVIRA NAVARRO, escriptora, i tres cicles diferents sobre la familia, la nouvelle i la ciutat en la novel·la

MARTA DOMINGO, actriu i professora, amb tres cicles diferents per preparar una lectura acurada de tres obres de teatre dels segles XVIII, XIX i XX.

ANNA MARIA IGLESIA, crítica literaria sobre Carson McCullers

VÍCTOR FERNÁNDEZ, filòleg i periodista, sobre la relació entre Lorca i Dalí.

VICENTE LUÍS MORA, sobre el realisme a la narrativa espanyola contemporànea.

JESÚS AGUADO sobre María Zambrano i un altre curs sobre la lectura mística del KamaSutra.

I molts més noms que no podem dir perquè encara estem acabant de tancar.

Senyores i senyors,

Benvingudes i Benvinguts a l’ESCOLA DE LECTURA CREATIVA

El que hi ha més enllà de la foscor. Crònica Aina Soley presentació LA GRAVETAT DEL LLOC d’Israel Ariño.

El que hi ha més enllà de la foscor

 El fotògraf Israel Ariño va venir el dimarts 9 de maig a la Nollegiu a presentar el llibre La gravetat de lloc (Le pesanteur de lieu), que recull el seu últim projecte. Les fotografies que hi apareixen són fruit d’un viatge d’Ariño al Chateau de Kerguéhennec, un centre d’art contemporani al bell mig de la Bretanya, envoltat de boscos plens d’estàtues. I de fet, la única fotografia projectada era la de l’enorme Chateau; la resta de fotografies s’havien de mirar directament dels llibres que circulaven entre els assistents. “És un projecte pensat per mirar, tocar, veure les imatges en aquest format”, va comentar Ariño.

L’acompanyava Montse Puig, de l’Ediciones Anómalas, que va inaugurar la secció de llibres de fotografia de la Nollegiu ara fa tres anys. “Jo no tinc ni idea de fotografia, en vaig aprenent a mida que la Montse em va portant llibres”, va comentar en Xavier, “però sé el que m’agrada i el que m’emociona; i la fotografia l’acabes contemplant com allò que és: una obra d’art”.

Anòmala és una editorial independent petita (tot just va ser fundada el 2012), especialitzada en fotografia. “A l’hora de publicar no seguim criteris econòmics”, va dir Puig, sinó que editem els llibres des de la convicció que són necessaris”. També va afegir que intenten equilibrar el seu catàleg amb obres d’autors consagrats com Ariño i combinar-les amb d’altres fotògrafs més joves.

Israel Ariño ja fa anys que exposa regularment tant a Espanya com a França i és un nom reconegut dins els cercles de fotògrafs. De fet, aquest projecte, La gravetat del lloc, va sorgir a partir que, com va explicar, l’equip del Chateau de Kerguéhennec el va convidar a una estada d’un parell de mesos per tal que hi elaborés algun recopilatori. Ariño va relatar com, en trobar-se sobre el terreny, va recórrer els boscos que envoltaven el centre, però l’escenari no l’acabava de convèncer: “A l’inici el lloc era massa espectacular, grandiós i ple de gent”. Però uns dies després, el va descobrir de nit, “en la foscor”, i durant aquestes hores va ser quan va començar a fer la majoria de fotografies que conformen La gravetat del lloc.

D’aquesta manera, explica Ariño, les siluetes es revelen dins la obscuritat de la imatge: els pals d’una porteria, les parets d’una cabanya enmig del bosc, un mussol que mira fixament a càmera… Per accentuar l’efecte que apareixen de la foscor, el llibre està dissenyat de manera que les pàgines amb fotografies s’alternen amb làmines semitransparents de paper, de manera que les imatges es poden intuir prèviament, de la mateixa manera que les formes en la foscor de la nit.

“M’interessava molt la percepció de la realitat, i si aquesta es pot ficcionar”, comentar Ariño en referència a aquest treball. “M’interessa la imatge, o més ben dit, allò que no està en la imatge: el que amaga, el que suggereix, allà on ens porta”. Per això, també, la negror de les fotografies permet una suggestió de la realitat que en ple dia no hauria estat possible. “Hi ha molts tipus diferents de fotografia, i la que faig jo parla d’experiències que a vegades són difícils de tractar amb paraules. Aquest és un intent d’explicar, a partir de la imatge, vivències o idees que no es poden explicar d’altra manera.”

Ariño no tant sols vol plasmar aquestes experiències indefinibles a través del llenguatge escrit, sinó que també busca explorar les relacions entre el territori i les persones. En aquest aspecte, el fotògraf va explicar que Paraules Locals de Perejaume havia influenciat el seu nou llibre —ja mentre estava a Kerguéhennec n’havia rellegit els assajos—fins al punt que a La gravetat del lloc en conté algunes cites. No obstant, Ariño va apuntar que no és tant la relació que hi ha entre el text i les fotografies, sinó que més aviat “s’havia contaminat” de les idees que postula Perejaume sobre els vincles entre les persones i el paisatge. “Vols tenir un vincle, crear una cosa no tant en sentit objectiu sinó que traspassi el lloc, que vagi més enllà”, digué Ariño. I això és el que ell ha intentat capturar –i mai més ben dit—a La gravetat de lloc.

CURS INTENSIU JULIOL: 50 DE 100: LEER Y RELEER CIEN AÑOS DE SOLEDAD de Gabriel García Márquez.

Professor-Lector: Jaime Rodríguez Z.

Curs: 50 de 100. Leer y releer CIEN AÑOS DE SOLEDAD.

Contingut del curs:

En el curso se pretende revistar una de las obras cumbres de la literatura en universal desde una perspectiva actual y hacer un recorrido por sus orígenes, fuentes e influencia posterior. Ahondaremos en el proceso de creación y corrección y a través de una lectura meticulosa  y entusiasta del texto, intentaremos descubrir las claves de su vigencia 50 años después de su primera edición.

Objectius al final del curs:

El participante que no esté familiarizado con la obra adquirirá un conocimiento extenso, complementario a la lectura del texto. El lector de García Márquez profundizará en su conocimiento de los distintos análisis, interpretaciones e investigaciones realizados durante medio siglo alrededor de una de las obras fundacionales del Realismo Mágico.

Programa:

El curso es intensivo: se dividirá en cuatro sesiones de 3 horas cada una en horario de tarde en días consecutivos. El contenido se dividirá en 4 grandes bloques:

  • Antecedentes literarios /antecedentes históricos.
  • Fundación mítica de Macondo. La creación de Cien años de soledad.
  • Lectura y debate de pasajes especialmente seleccionados de la novela.
  • Vigencia de Cien años de soledad. Influencia posterior y taller práctico “Por qué es tan “fácil” imitar a García Márquez (y cómo evitarlo a toda costa)”.

Bibliografia bàsica:

  1. Cien años de soledad.  (Obligatori)
  2. Otras obras del canon del autor: El coronel no tiene quien le escriba, El amor en los tiempos del cólera, Crónica de una muerte anunciada, El otoño del patriarca. (Opcional)
  3. Gabriel García Márquez. Una vida. De Gerald Martin. (Opcional)

Biografia del professor-lector:

Jaime Rodríguez Z. (Lima, 1973). Es poeta, periodista y editor. Dirigió durante seis años la revista literaria Quimera y actualmente es editor del sello independiente Esto No Es Berlín. Es coordinador, para la Cátedra Vargas Llosa, del curso de verano de la Universidad Complutense en el Escorial, que este año se imparte sobre Gabriel García Márquez.

Calendari del curs:

Dimecres 12, dijous 13, divendres 14 i dissabte 15 de juliol de 16-19h.

Preu: 250 €

Curs limitat a 10 places.

Reserves: info@nollegiu.cat

Últim dia per a la inscripció: 4 juliol de 2017.

 

 

CURS INTENSIU JULIOL: YO Y MIS SOMBRAS: LITERATURAS DE LA EXPERIENCIA. Amb Gabriela Wiener

Professor-Lector: Gabriela Wiener

Curs: Yo y mis sombras: Literaturas de la experiencia

Contingut:

¿Para qué escribir sobre uno mismo? ¿Por qué escribir sobre un esposo que cae fulminado de un infarto después de cenar el pollo que le preparaste, sobre el padre que quiere que te vistas como una princesa cuando tú quieres ir de vaquero? ¿A quién le importa si tu idea del amor es visitar innumerables veces las salas de emergencia de un hospital? ¿O que a los quince años tu máxima diversión sea acostarte y fumar hierba con el esposo de tu madre y contarlo en un Tumblr? ¿Por qué alguien leería la historia del tratamiento de testosterona al que te has sometido, no para convertirte en hombre, sino para edificar una “autoteoría”? ¿Por qué unas palabras emocionan más que otras si hablamos de lo mismo?

Los que analizaremos son discursos íntimos, escrituras pornográficas, susurros o gritos que llegan desde la habitación de al lado. Hay casos en que la escritura es performance pura, una exploración de los propios límites que el autor va descubriendo en el camino, para sí mismo y para el lector, como en medio de una acción callejera, una cosa viva que va hacia alguien, se transforma al contacto con la experiencia del otro y lo interpela. La intimidad no es sólo lo que se ve a través del ojo mágico de la puerta, es también lo que hay fuera del ojo y es el mismo ojo invertido.

Objectius al final del curs

Conocer artefactos literarios que transitan por el ensayo personal, las memorias, la autobiografía, la inmersión, el periodismo narrativo y el gonzo. Daremos un panorama contemporáneo de las literaturas autobiográficas y otras narrativas no ficcionales. Estudiaremos las diferencias entre el yo de la narrativa personal y el de la no ficción. A través de los diversos ejercicios de escritura y experiencia, los alumnos deberán proponer y comenzar a explorar un tema de investigación personal para un futuro texto testimonial.

Bibliografia bàsica

– De vidas ajenas, Emmanuel Carrère

El año del pensamiento mágico, Joan Didion

– Fun Home, Alison Bechdel

-Retrato de mi cuerpo, Philipe Lopate.

Sexografías/Nueve Lunas, Gabriela Wiener

Calendari de les sessions:

Dimecres 12, dijous, 13, divendres 14 i dissabte 15 de juliol d’11 a 14h.

Programa

Día 1. Del querido diario a la autoteoría

– El proyecto autobiográfico. Vida escrita. Identificación narrador-protagonista. Honestidad brutal y empática. Reconstrucción de la personalidad y de nuestra historia. Humor, reflexión, trascendencia .“Mi vida es una novela”. Lo personal es político. Demasiado ego: la cultura actual y la literatura del yo. Escrituras y técnicas de la intimidad, performance literaria, novela de no ficción, gonzo y experimentos con la verdad. La vida de los otros. La inmersión, la infiltración. El periodismo gonzo.

Día 2: Mi cuerpo es mío

Nos sumergiremos en autores y autoras que han narrado los avatares de su propio cuerpo. Inmersiones en los mundos de la intimidad, el erotismo y la diversidad sexual. Una escritura sobre el cuerpo, una memoria de la piel, una marca que habla. Una historia oscura de nuestro pasado o presente, un complejo avergonzante, un deseo ardiente y frustrado, una identidad secuestrada, una institución desgastada que nos aplaste.


Día 3. Álbum de familia.

Las “personal memories” –más populares en el mercado editorial americano que en el hispano– siempre suponen un streep tease emocional y suelen tener un componente importante de “suspense”, es decir que se leen como novelas de misterio, porque la indagación en el pasado familiar supone un trabajo muchas veces detectivesco y de arqueología de la propia intimidad.

Día 4. La muerte les sienta bien.

Uno se sienta a cenar y la vida que conoces se acaba. El rompecabezas del duelo y de la pérdida. Leeremos éste y otros textos que han profundizado en experiencias cercanas a la muerte, ya sea a través de la enfermedad o la pérdida de un ser querido.

Biografia bàsica del professor lector

Gabriela Wiener es escritora y periodista, autora de los libros  “Llamada perdida”, “Sexografías”, “Nueve Lunas” y el libro de poemas “Ejercicios para el endurecimiento del espíritu”. Escribe para el New York Times en español, El Salto y El País de España y La República de Perú.  Estudió Linguística y Literatura en Universidad Católica del Perú y trabajó como redactora en el diario El Comercio, de Perú. Es corresponsal de la revista Etiqueta Negra en Madrid, que fue a inicios del milenio su escuela como cronista. En 2003 se trasladó a Barcelona para cursar el Máster en Cultura Histórica y Comunicaciones de la UB y hace cinco años vive en Madrid. Fue redactora jefe de la revista Primera Línea y de la edición española de la revista Marie Claire. Ha desarrollado performances junto a sus parejas, Jaime Rodríguez y Rocío Bardají. Ha escrito para Corriere della Sera, Words Witohout Borders, The White Review, Virginia Quaterly Review, Orsai, Esquire, Revue XXI, Clarin, El Universal, El Mercurio, La Vanguardia, entre otros. Sus textos han aparecido en diversas antologías, como Selección Peruana 2015 (Estruendomudo), “Mejor que ficción. Crónicas ejemplares”, (Anagrama), Solo cuento (UNAM), Antología de  la Crónica latinoamericana Actual. (Alfaguara), Novísima relación (IFC), Matar en Barcelona (Alpha Decay), Mujeres que viajan solas (El Mercurio). Sus libros han sido traducidos al inglés, italiano y portugués. @gabrielawiener

Preu: 250 €

Curs restringit a només 10 places.

Reserves: info@nollegiu.cat

Últim dia per a la inscripció: 4 juliol de 2017.

Assedegats, la cicatriu que no acaba de guarir. Crònica d’Aina Soley

Després d’haver presentat Assedegats, dos poetes transsilvans el setembre passat a la Nollegiu, dimarts 16 de maig vam gaudir de la visita de Ion Mureşan i Ioan Es. Pop, que van venir-nos a llegir alguns dels seus poemes a la sala Francesc Garriga. Per traduir les seves paraules i fer-los una mica de presentació també ens va acompanyar en Xavier Montoliu, el responsable de la traducció dels seus poemes al català, i l’escriptor Marc Romera, autor del pròleg del llibre, que també en llegia els poemes en català.

Assedegats reuneix les poesies de Mureşan i Pop, dos poetes que van néixer als anys cinquanta i per tant han escrit primer, sota un govern comunista i després, la dictadura de Nicolae Ceausescu. Per això, els seus trets són “la quotidianitat amagada, camuflada a través de metàfores, perquè costava molt explicar el que vivien”, diu Montoliu. Per exemple, el poema de Pop titulat carrer oltetului, 15, habitació 306, i que va ser dels primers en ser recitats, descriu les residències de solters on “flota la desgràcia”, però com ell mateix va comentar abans de llegir-lo, en realitat fa referència a l’interior de La Casa del Poble, l’actual Parlament romanès, un edifici monumental, construït tot amb marbre per Ceausescu, i que és el segon més gran del món després del Pentàgon.

Aquí només s’hi estan aquells com nosaltres. aquí

 la vida es beu i la mort s’oblida.

I mai se sap qui a qui, qui amb

qui ni quan ni què.

Només el vent porta de tant en tant olor de fum i soroll d’armes

des dels camps catalàunics.

Ioan Es.Pop recita amb veu baixa, quasi amb timidesa, i amb els gestos continguts. Canvia la veu per fer parlar els personatges dels seus poemes, com el ‘poll de san josé’, que vigila la porta de la residència. Encara que reciti en romanès, qui no en sàpiga ni una paraula pot intuir, en base a l’emoció i com canvia el to de veu, quan la seva poesia es torna un diàleg i què expressa cada personatge que parla a través de la seva boca.

nosaltres també portem màscares de vianants, diu l’amic

i això ens confon fins i tot a nosaltres sovint.

durant anys els servim i ens oblidem fins i tot de nosaltres.

però un dia, de sobte, al vespre, algú truca a la porta.

qui ets, preguntes tu, ja que tu ets el vencedor i a tu

ja no et cerca ningú.

Mureşan, en canvi, és justament el contrari: amb una postura molt més solta –gairebé com un professor recitant una lliçó als seus alumnes–, i entona els seus versos amb una veu potent, gesticulant per acompanyar les abundants onomatopeies de la seva poesia. Ràpidament, i gràcies a les traduccions que ha escrit Montoliu i recita Romera, no és difícil adonar-se que un dels seus eixos temàtics és la beguda: els seus versos creixen al voltant de figures tristes que sostenen gots de vi en una taverna. “Les tavernes acaben convertint-se en un confessionari on la gent podia explicar-se la realitat”, explica Montoliu, “i l’alcohol acaba essent un univers dins el qual pots demanar i imaginar, sublimar la realitat i evadir-te d’ella.”

I cada taula

era com una casa

amb tres-quatre xemeneies fumejant

i nosaltres bevíem amb els colzes damunt la teulada

I sota el sostre, grinyolant,

amb un cabdell cendrós el ventilador ens enrotllava els pulmons.

Llàgrimes i cendra al cendrer, aigua negra.

Els poemes de Pop i Mureşan no “són una carícia”, com escriu Romera a l’epíleg d’Assedegats: no busquen la complaença de qui els escolta o els llegeix, sinó transmetre –a través d’imatges metafòriques i una certa dosi de sarcasme–  la realitat d’una Romania desolada. “L’entorn quotidià era dur i gris i per això ells destil·len –i mai més ben dit—aquesta literatura que va més enllà, amb imatges oníriques”, comenta Montoliu. “És la vida que inventes tu per anar més enllà.” Els poemes d’Assedegats són un conjunt de situacions quotidianes i a la vegada abstractes que, un cop es rasca a través de la seva superfície, deixen entreveure rajos de tristesa i desesperança.

“L’expressió dels qui van créixer o van viure a les acaballes d’un règim que ho feria tot sota una ombra àcida i sorda sembla marcada per aquest dolor que propicia, sobretot, el descobriment tardà d’una mentida”, escriu Romera en el seu epíleg, titulat de manera molt escaient ‘les restes del naufragi’. La poesia de Pop i Mureşan evoca imatges d’éssers humans que han caigut però, a la vegada, és una prova de supervivència, com una cicatriu. I recitada a dia d’avui, deixa testimoniatge d’un passat que semblava no tenir futur.

Tota la vida he arreplegat draps per fer-me un espantaocells

recordo els dies en què amagat sota el llit afinava la feina

la pila de sabates velles damunt les quals recolzava el meu cap quan m’adormia

i ara que ja està llest nit rere nit apago el llum i només d’imaginar-me’l allí

començo a cridar de por.

CURS INTENSIU JULIOL: LA CIUTAT COM A ARTEFACTE NARRATIU. amb Jordi Carrion.

CONTINGUT DEL CURS

  1. La ciutat en el naixement de la literatura moderna: E. A. Poe i Charles Baudelaire.
  2. La metròpoli realista: de Dickens a The Wire.
  3. Estratègies per narrar la ciutat: la passejada, la visió panòptica, el collage, la polifonia, la xarxa.
  4. Com comunicar la complexitat amb paraules: la lliçó de Walter Benjamin.
  5. Ls nostres experiències urbanes.(viatgers i turistes a les nostres pròpies ciutats).

OBJECTIU DEL CURS

  • Entendre que som part d’una llarga tradició de ciutadans i de narradors urbans.
  • Estudiar alguns mecanismes narratius que ens faran millors lectors i narradors de ciutats.
  • Ampliar el nostre coneixement de la tradició artística, en llenguatges com ara la literatura, el cinema o les sèries de televisió.
  • Entendre com es representa la complexitat.B

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

Obligatòria:

  • El conte “L’home de la multitud” d’E.A.Poe i
  • Alguns poemes de Les flors del mal de Baudelaire.

Recomanada:

Barcelona. Llibre dels passatges de Jordi Carrion. Galaxia Gutenberg, 2017.

EL PROFESSOR

Jordi Carrión és lector des de que té memoria. És també doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on dirigeix el Màster en Creació Literària. Ha publicat llibres com ara Librerías. Edición aumentada (Anagrama, 2016) i Barcelona. Llibre dels passatges (Galaxia Gutenberg, 2017). Escriu regularment a La Vanguardia, El País i The New York Times en Español.

PREU: 100 €

INSCRIPCIONS: info@nollegiu.cat