LA LLISTA DELS MÉS VENUTS A LA NOLLEGIU PER SANT JORDI AMB ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LES LLISTES DE MÉS VENUTS

Benvolgudes, Benvolguts,

Ja ho tenim tot comptat, les caixes de les parades a puestu i ja podem fer el ditxós rànquing dels més venuts a la Nollegiu. Algunes observacions abans de llegir la llista.

1.- Tothom fa rànquings dels 10 més venuts. L’any passat Màrius Serra explicava que en la varietat està el gust i que de la llista dels més venuts no representava ni un 5 per cent del total de títols venuts. Té raó. Què passa quan resulta que entre el setè més venut i el 31 hi ha una diferència de tres llibres. Per què surt a la llista el setè i no el 31? És per aixó que la llista de la Nollegiu conté la llista dels 50 més venuts. I per què 50 i no 100? Bàsicament perquè fins al 50 podem considerar que el número d’exemplars venuts és suficientment considerable respecte de la resta. D’allà cap a sota ja estaríem parlant de vendes inferiors als 10 exemplars (que tal i com està el mercat són molts però en algun lloc hem de tancar la barrera).

2.- Sí, per Sant Jordi tenim els denominats BestSellers (noti’s en la qualificació el fet que abans de sortir a la venda ja són BestSellers encara que després siguin un fiasco). I és llavors quan els títols superen la prova del cotó perquè queden confrontats amb altres títols que no reben l’atenció mediàtica però sí la dels llibreters o la resistència a desaparèixer de títols que ja fa temps que es venen. En el nostre cas ens agrada assenyalar La memòria de l’arbre, Incerta Glòria, Daha, Entre cielo y tierra, Aventures i i desventures…. de Max Besora, Llengua abolida de Marçal i la biografia de la poeta de Lluïsa Julià, Carpas para la Wehrmacht d’Ota Pavel, Pastor d’antenes de Joan Vigó o Cosmonauta de francesc garriga, que s’han colat en la llista superant en alguns casos els denominats best sellers.

3.- Hauríem pogut vendre més? Aquesta és una pregunta interessant perquè algú pot dir-nos que clar, no hem venut BestSellers perquè se’ns van acabar. Doncs no. De tots els best sellers van quedar exemplars. En canvi hauríem pogut vendre més llibres de Patria, La sang de les promeses, Incerta Glòria, La ciutat i la casa, Entre cielo y tierra, Muerte en Persia … Títols dels quals vam fer curts sobretot per la incompetència del llibreter a l’hora de fer previsions.

Conclusió: què passaria si en comptes de parlar als mitjans de comunicació dels seus autors parlessin sobretot dels qui dediquen la seva vida professional a l’escriptura i a l’edició? Serien diferents les llistes? És una pregunta que deixem a l’aire.

Reflexió: ja teniu els llibres. Siguin els que siguin. Sempre els dic als autors que quan algú tria el seu llibre està descartant els altres 85000 que es publiquen anualment mes els milions publicats durant tota la història. Ja que heu pres aquesta responsabilitat, llegiu-lo. I sobretot, penseu que les llibreries (especialment les de proximitat, les vostres, les que donen vida al vostre barri o vila) i les biblioteques estan obertes la resta de l’any.

I ara sí, aquí teniu allò que tan agrada i que a nosaltres tan se’ns en dóna perquè l’única cosa que volem és que cada lector triï el seu llibre, sigui quin sigui. Encara que en realitat hauríem de ser conscients que és el llibre qui ens crida a nosaltres: La llista dels 50 més venuts per Sant Jordi.

1.- Poblenou desaparegut 3r volum (Comerços). VVAA. Editorial Efados.

2.- Tierra de Campos. David Trueba. Editorial Anagrama.

3.- Quan arriba la penombra. Jaume Cabré. Editorial Proa.

4.- Todo esto te daré. Dolores Redondo. Editorial Planeta.

5.- El monarca de las sombras. Javier Cercas. Literatura Random House.

6.- La memòria de l’arbre. Tina Vallès. Editorial Anagrama.

7.- Nosaltres dos. Xavier Bosch. Columna.

8.- Patria. Fernando Aramburu. Tusquets.

9.- Barcelona. Libro de los Pasajes. Jordi Carrión. Galaxia Gutenberg.

10.- Incerta glòria. Joan Sales. Club Editor.

11.- El Laberinto de los espiritus. Carlos Ruiz Zafón. Editorial Planeta.

12.- Un home cau. Jordi Basté/Marc Artigau. Rosa dels Vents.

13.- Argelagues. Gemma Ruiz. Proa.

14.- Daha! Hakan Günday. Edicions del Periscopi

15.- Rosa de cendra. Pilar Rahola. Columna.

16.- Todos deberiamos ser feministas. Chimamanda Nngozi adichie. LRH.

17.- Entre cielo y tierra. Jón Kalman Stefánsson. Salamandra.

18.- Aventures i desventures de Joan Orpí. Max Besora. MalesHerbes.

19.- Els vells amics. Sílvia Soler. Columna.

20.- La senyora Stendhal. Rafel Nadal. Columna.

21.- El libro de Gloria Fuertes. Gloria Fuertes. Blackie Books.

22.- Hijos del Nilo. Xavier Aldekoa. Ediciones Península.

23.- El secreto de la modelo extraviada. Eduardo Mendoza. Seix Barral.

24.- Llengua abolida. Poesia completa. Maria-Mercè Marçal. LaButxaca.

25.- Tu no eres como otras madres. Angelika Schrobsdorff. Errata Naturae.

26.- Manual para mujeres de la limpieza. Lucia Berlin. Alfaguara.

27.- Querida ijeawele. Cómo educar en el feminismo. Chimamanda Ngozi Adichie. LRH.

28.- Mac y su contratiempo. Enrique Vila-Matas. Seix Barral.

29.- Carpas para la Wehrmacht. Ota Pavel. Sajalín Editores.

30.- De què parlo quan parlo d’escriure. Haruki Murakami. Empúries.

31.- Derecho natural. Ignacio Martínez de Pisón. Seix Barral.

32.- Maria mercè marçal. Una vida. Lluïsa Julià. Galaxia gutenberg

33.- La sang de les promeses. Wajdi Mouawad. Edicions del Periscopi.

34.- Pastor d’antenes. Joan Vigó. Labreu Edicions.

35.- Mans negres. Jordi de Manuel. Pagès Editors.

36.- Nosaltres en la nit. Kent Haruf. Angle editorial.

37.- Mitja vida. Care Santos. Columna.

38.- Clarissa (català). Stefan Zweig. Quaderns crema.

39.- Instrumental. James Rhodes. Blackie Books.

40.- Recursos inhumanos. Pierre Lemaitre. Alfaguara.

41.- El libro de la madera. Lars Mytting. Alfaguara.

42.- Sàpiens. Una breu història de la humanitat. Yuval Noah Hariri. Edicions62.

43.- Una madre. Alejandro Palomas. Siruela.

44.- Librerías. Jordi Carrión. Anagrama.

45.- Allò que va passar a cardós. Ramon Solsona. Proa.

46.- Los herederos de la tierra. Ildefonso Falcones.

47.- Cuentos escogidos. Shirley Jackson. Minúscula.

48.- El Guardián invisible. Dolores Redondo. Destino.

49.- Cosmonauta. francesc garriga barata. LaBreuEdicions.

50.- El setè àngel. David Cirici. Proa.

Anuncis

ANSKY PAPERS: el nou soci col·laborador de la Nollegiu a la #Juanita

Ja sabeu que una de les possibilitats d’aportació al Totsuma (COMPTE QUE EL PROJECTE DE MICROMECENATGE ACABA DEMÀ!)  era una opció d’empresa. Sincerament, quan ho vam introduir, vam pensar per una banda que cap empresa estaria interessada i en segon lloc que a veure quin tipus d’empresa vindria perquè temíem que vingués algú que no fes una oferta nítidament cultural.

Els dos prejudicis se n’han anat en orris – afortunadament -. Una empresa, ANSKY PAPERS ha apostat per Nollegiu i la #Juanita. Es tracta d’una plataforma en la qual s’hi escriuen articles sobre idees transformadores. Per tant, i d’acord amb la idea original de Nollegiu, tracta de situar en el nostre mapa propostes, debats i iniciatives per imaginar un món una mica diferent amb instruments diferents. En suma, una plataforma contra els prejudicis – com els que teníem nosaltres  respecte de les aportacions d’empresa – i amb una clara voluntat de creativitat.

Què significa això per la nostra comunitat, doncs que per començar, anskypapers estarà present a la llibreria. Però no només amb el logo al vidre, sino que en base al seu treball, es convertirà en recomanador de llibres dels temes que tracti en el seu espai. I a més, serà organitzador de diferents activitats de debat que tindran lloc a la #Juanita.

A AnskyPapers els podeu seguir també a twitter @anskypapers

I nosaltres, i esperem que vosaltres, estem molt contents que el projecte #Juanita avanci a velocitat de creuer amb socis com anskypapers o la FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA. Compte que encara poden haver-hi més novetats en els pròxims dies que reforcin aquest paper que volem que faci la #Juanita al Poblenou. Un espai cultural i de debat obert a tothom.

Som-hi!

10 euros emocionants

Durant aquests dies no ens hem cansat de donar-vos les gràcies a tots pel suport i per la il·lusió que ens transmeteu quan veniu a celebrar el trasllat a la #Juanita. Tanta il·lusió ens fa encara més responsables i ens obliga encara més a estar a l’altura de les circumstàncies.

També us hem donat les gràcies a tots, a nolectors, amics i familiars, col·laboradors, llibreters i editors que esteu participant en el procés de micromecenatge que encara continúa obert. Totes i cadascuna de les aportacions que feu són emocionants.

Però ens deixareu que ens aturem en una d’aquestes aportacions.

Un dia arriba a la llibreria un noi de 17 anys acompanyat de la seva mare. Són nolectors habituals. El jove ens diu: “Vull participar en el totsuma que heu organitzat pel trasllat a la Juanita. Però la meva aportació només pot ser de 10 euros, em sap greu. Però és que em fa molta il·lusió poder ser mecenes del projecte”.

“Només”. El noi ha decidit que invertirà “només” 10 euros en un projecte cultural. I com a llibreter només puc començar a imaginar què hagués fet jo si hagués tingut la seva edat. Amb 10 euros tinc per uns quants refrescs i/o algunes cerveses. M’arriba per una entrada al cinema. Segurament em podria comprar algun disc d’oferta …

Però el noi ha decidit que la seva il·lusió és convertir-se en mecenes de la llibreria.

Per tanta gosadia. Per tanta gosadia cultural, bogeria adolescent, diran alguns. Aquest jove tindrà un premi especial que posi en valor els seus “només 10 euros”.

Us imagineu que en un país com aquest l’acció d’aquest xicot fos la norma?

Gràcies a tothom pel vostre suport i alguna reflexió

Segons El Periodicohttp://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/los-comercios-del-poblenou-censuran-veto-pizarra-4549040, ara no hi ha sanció ni expedient, ni denúncia de veí, ni queixes i tan sols es va produir una visita rutinària -que obligava a retirar tots els elements del carrer Amistat -. Això sí, si tornen llavors sí que obriran expedient. I l’obriran perquè LA PISSARRA NO ES MOURÀ.

Donem per tancat el tema amb unes paraules en forma de reflexions i agraïments:

1. Volem agrair molt efusivament a tothom el suport rebut. És AMB vosaltres i no PER vosaltres que té sentit tot plegat.

2. No és un problema dels politics, ni de l’alcaldessa, ni del regidor. Són ells, però, els que poden esmenar aquesta actitud d’administració decimonònica que tenim i que funciona per inèrcia i sense més criteri que l’aplicació de la norma. Segur que a molts us sona allò de “los límites de la ley”.

Per ajudar el petit comerç es necessita simplement una cosa: no posar-hi traves de cap tipus i ajudar més que prohibir o castigar.

Aquest seria el canvi desitjable. No esperar tres mesos per disposar d’una llicència o haver d’anar 14 vegades al districte per saber quina necessites, lliurar la documentació i esperar que el funcionari de torn t’atengui en horari d’atenció al petit comerç de 10-14h.

Els petits canvis són poderosos deia el meu filòsof d’infantesa. L’administració hauria de sortir del despatx, posar el seu exèrcit de funcionaris a donar suport a totes les emprenedores i emprenedors amb projectes i fer-los realitat garantint la convivència amb els veins.

Ara tenim el contrari. Normes que ho encotillen tot, inspeccions rutinàries, decisions sense sentit que no s’emmarquen en la realitat del lloc o del moment.
Aquest és el canvi. I en realitat em sembla d’una utopia formidable.

3- Continuem. La pissarra al seu lloc i avui a les 19:30h CONTES PER MENJAR-SE’LS,  divendres poesia amb JEAN COCTEAU,  dissabte vermut poètic amb AGUSTÍN FERNÁNDEZ MALLO i diumenge vermut amb JORDI AMAT i El llarg procés.

4. Aprofitem aquesta allau de suports per recordar-vos que les llibreries són centres culturals de primer nivell sobrevivint gràcies a la venda de llibres. Aneu a la vostra llibreria de capçalera, la que tingueu al costat de casa i on la llibretera o el llibreter us tractin com el que sou: lectores i lectors àvids de descobriment.

Gràcies a tothom, ens sentim molt acompanyats en aquesta aventura de la qual properament en rebreu més notícies favorables.

Xavier Vidal

UN PUNT DE LLIBRE PER TRES EUROS? ESTÀS SONAT!

Sabem que estan de moda els verkamis, micromecenatges, etc, etc, etc … Com que ens semblava complicat, hem dedicit posar en marxa una altra tipus de campanya. Es titula:

UN PUNT DE LLIBRE COSTA 3€? NO!

PERÒ AMB NOMÉS AMB 3 EUROS AJUDES A SOSTENIR I IMPULSAR LA LLIBRERIA COM A CENTRE CULTURAL

Els punts de llibre que hem fabricat els han dissenyat els amics de Manel&Marc i són l’edició d’estiu.

A una banda trobareu una il·lustració amb dos personatges que segurament coneixereu i a l’altra hem elegit 10 dels llibres que aquí figuren com a recomanacions.

Són d’edició limitada i numerada i només n’hi ha 500.

Si en voleu podeu passar per la llibreria però també els enviem per correu si ens ho demaneu 😉 Ah! Que els voleu veure? Aquí teniu la cara principal …

Punt llibre frontal

I aquí teniu el revers …

Punt llibre trassera

151DISPLAY

Gràcies a tothom per aquesta diada magnífica!

De moment pengem només algunes fotos d’aperitiu. D’aquí uns dies les ampliarem.

Només és una manera d’agrair a tothom la participació a la diada. A les llibreries del Poblenou, a les entitats i escoles que han volgut posar-hi el seu granet de sorra, a l’exèrcit de voluntaris i voluntàries que amb un somriure simulaven el defalliment a final del dia quan l’única cosa que quedava per fer era desmuntar i havien muntat a les 7 del matí, als autors i autores que van acompanyar-nos.

Però sobretot, gràcies a vosaltres. Als lectors i lectors, a la ciutadania que amb una diada com la d’ahir, es va llançar a conquerir una de les úniques coses que ens queden: l’espai públic que és nostre, de tots i que el sabem compartir amb alegria, respecte i cultura.

GRÀCIES!

I ara, sí: les fotografies d’aperitiu, de Daniel Àlvarez Guillem, www.dani-alvarez.cat

2015SantJordi 030_baixa 2015SantJordi 068_baixa 2015SantJordi 111_baixa 2015SantJordi 123_baixa 2015SantJordi 129_baixa 2015SantJordi 146_baixa 2015SantJordi 147_baixa 2015SantJordi 152_baixa 2015SantJordi 158_baixa

Sobre els contes “La pregunta por la realidad” de Gustavo Martín Garzo

Ens ha agradat molt aquest article de Gustavo Martín Garzo. Aquest només és un paràgraf, si el voleu sencer, cliqueu aquí. 

También nosotros tenemos una vida así. Una vida a la que debemos renunciar para tener la vida que tenemos cada día. Esa vida secreta, sin embargo, siempre regresa. Lo hace en ciertos instantes, los más reveladores e íntimos. Entonces todo eso que somos y tratamos de olvidar nos llama desde ese otro lado de lo real. Los niños son expertos en esas llamadas. Eso es jugar, crear un espacio para que tales voces puedan escucharse. Los cuentos guardan la memoria de todas ellas, por eso le resultan incómodos a los adultos y no suelen gustarles, porque no hablan de lo que son sino de lo que han olvidado. No se dan cuenta de que al hacerlo les ofrecen una segunda vida. Tal es el milagro de los cuentos, entregarnos la vida que la Bella Durmiente no pudo vivir.