Sara Mesa: “Escriure de forma bonica em sembla el més horrorós del món” Per Aina Soley

Dimarts 14 de febrer hi havia partit, però la primera planta de la Nollegiu estava plena: Sara Mesa presentava la reedició d’Un incendio invisible, un dels seus primers llibres: de fet, el seu segon, amb el qual anys enrere va guanyar el premi Málaga el 2011.  Ara que ja és una escriptora sòlida (“no m’agrada dir consolidada”, va apuntar) amb diverses novel·les, poesia i relats breus publicats, ha aprofitat l’ocasió que li ha donat Anagrama de reeditar aquesta novel·la.

“Les coses que he canviat són molt subtils, un lector potser no se n’adonaria”, va dir Mesa, “els personatges, el tema, l’estructura, el sentit de la novel·la… segueixen essent els mateixos.” L’escriptora explica que la decisió de reeditar la novel·la, a part del fet de poder “depurar” algunes de les parts amb les quals estava menys satisfeta, va sorgir sobretot pel fet que, en el seu moment, no se’n van editar un gran nombre d’exemplars, i quan es van acabar, no es va reeditar. “Era un llibre perdut, no existia; i poder-lo reeditar ha estat un regal i a la vegada un retrobament.”

Un incendio invisible pren el títol del vers de Juan Eduardo Cirlot que se cita a l’inici del llibre, tot i que en un principi es deia Irse, en referència al què hi succeeix: Mesa ens situa en una ciutat –anomenada Vado– que ha sigut paulatinament abandonada, i en aquest escenari quasi post-apocalíptic s’hi mouen persones que ens relaten la seva existència en una història coral. “M’agrada anar a allò petit, als detalls”, explica Mesa: “per això he buidat la ciutat, per no perdrem-hi”.

“Em sembla molt interessant la idea d’infern que presenta la Sara: no és un lloc on hi cremin flames, sinó que és allà on no hi succeeix res, la vida va desapareixent” va comentar Zanón. I d’això tracta Un incendio invisible: d’aquesta sensació de monotonia, que acaba provocant a tothom qui habita un indret la impressió que es troba tancat a una presó. Però aquells qui caminen pels carrers abandonats de Vado tampoc són ordinaris: són personatges kafkians, estranyats de la realitat, solitaris, que no perden temps relacionant-se els uns amb els altres. “Em fa l’afecte que són una mica com aliens que acaben d’aterrar: no saben gaire bé què està passant, però tampoc els importa”, va fer broma Zanón.

16722391_1279946512085131_582042595245584892_o

Zanón també va esmentar com la mirada que dóna Mesa dels temes més freqüents dins la literatura com són la infància o el passat sol ser molt diferent, “no frontal”, i sol produir un efecte d’incomoditat sobre el lector. Amb aquest binomi de realitat que frega l’irrealitat sense acabar de fer el pas, a més de la comparació amb Kafka que immediatament ens ve a la ment, l’ambientació de les novel·les de Mesa ens pot recordar també a les pel·lícules de Hitchcock.

“Un llibre és una estampa en el temps, una fotografia d’un moment determinat”, comentava Mesa, “i aquest va ser escrit fa anys, per això volia respectar l’ambient i el tema que hi apareix”, encara que va admetre que té algunes semblances amb un altre dels seus llibres, Cuatro por cuatro. “Quan som joves i comencem a escriure ho fem objectivament malament”, va dir Mesa, “perquè volem tenir un estil bonic. I escriure de manera bonica em sembla el més horrorós del món”.

“En el meu cas, escric amb una barreja d’intuïció i premeditació, però a mida que he anat evolucionant, m’he tornat menys impulsiva”, va comentar en referència a l’estil del llibre, “cada vegada m’agrada depurar més”. I és que les seves novel·les també són similars amb Hitchcock en el sentit que l’estil de Mesa és molt fotogràfic, i produeix l’efecte d’una pel·lícula que es reprodueix dins la ment de qui el llegeix.

Per tot això Mesa va decidir fer el pas de reeditar aquesta novel·la: “Un incendio invisible és una novel·la que té sentit amb el que he fet després en el sentit de temàtica, d’escenaris, de personatges…”. Però tot i la gran i excel·lent producció que Mesa ja té sota el braç, Zanón va sentenciar que espera grans coses d’aquesta escriptora sevillana: “El millor encara està per venir”.

Nota final del llibreter: Veient el resultat del partit, sé de més d’un que es va penedir de no haver vingut a escoltar Sara Mesa. Una autora que recomanem especialment.

Si voleu podeu veure el vídeo íntegre de la trobada Mesa-Zanón

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Les fotografies del gran dia que vam passar amb David Trueba

Benvolgudes, Benvolguts,

Amb més retard del que voldríem per culpa del llibreter que ho tenia pendent, aquí teniu les fotografies del dia que va venir David Trueba a presentar “Blitz”. Si voleu la fotografia en alta qualitat i sense marca d’aigua, el sistema és el següent: passeu per la llibreria, ens ajudeu amb 2 euros i en menys de 24 hores rebreu en el vostre mail la fotografia que demaneu.

I clicant aquí teniu també una crònica de @SandraCuadrado al diari @nuvol_com

Gràcies a tothom per aquest dia fantàstic!

trueba 097  trueba 146trueba 140

trueba 037 trueba 151 trueba 155 trueba 158 trueba 160 jotrueba 163 trueba 176 trueba 179 trueba 181 trueba 186 trueba 188 trueba 193 trueba 194 trueba 197 trueba 201 trueba 206 trueba 207 trueba 210 trueba 212 trueba 218 trueba 223 trueba 228 trueba 237 trueba 240 trueba 241 trueba 248 trueba 251 trueba 260

“Librerías” que envaeixen biblioteques

Librerias 008_1

 

El passat dijous 6 de febrer, la Biblioteca del Poblenou – Manuel Arranz va ser literalment assaltada per una colla de pacífics llibreters. Nollegiu va organitzar la presentació al barri del llibre “Librerías” de Jordi Carrión. I per fer-ho vam inventar-nos un diàleg entre les llibreries del #Poblenou i l’autor del llibre finalista en el Premi Anagrama d’Assaig 2013. Així, Nollegiu, La Petita, Bolibloc-Papereria Carme i Etcètera (que finalment no va poder assistir per motius de força major i va deixar ue vam llegir), van envair la sala d’actes de la biblioteca.

 
“Librerías” és un assaig deliciós que ens transporta a la història de diferents establiments que ha visitat Carrión pels cinc continents. No és estrany doncs, que la primera pregunta fos una afirmació més que una interrogació. “El clon del president Maragall al programa Polònia deia allò de Qué Cabrón! i això li va etzibar Xavier Vidal de Nollegiu a l’autor.

Jordi Carrión va defensar-se molt bé explicant que el llibre no l’havia creat per fer enveja. La historia del projecte neix fa molts anys quan va voler col·leccionar llibreries. De mica en mica, el projecte s’ha anat fent realitat en deu anys de vida. Carrión ofereix un àlbum històric de llibreries, ens endinsa en històries fictícies i reals, ens condueix – tal i com ho va fer en tota la conversa – pels intríngulis d’un negoci que passa per ser el primer que ofereix el concepte d’autoservei; el primer on el client entra i no pregunta res sinó que escodrinya entre prestatges el llibre que vol.

Librerias 078_1

Librerias 082_2

L’autor de l’assaig ens acosta a París i a les dues mítiques llibreries – Shakespeare in Company i la Maison des amis des livres, ens passeja per Nova York, a  Austràlia, Istambul o a la seva més preuada llibreria segons confessió en veu alta – Green Apple Books -. Però “Librerías” no és de cap de les maneres un simple catàleg d’establiments. És una història de la formació i desenvolupament d’un negoci cultural que ha anat evolucionant amb els canvis socials i tecnològics. De personatges que van formar-se gràcies als llibres – i en alguns casos a pesar de -.

Per això és un llibre que recomanem a tots aquells que quan trepitgen una llibreria senten que el món s’atura, que hi ha un oasi per descobrir.

Carrión també va recomanar llibres sobre llibreries i llibreters, tot i que n’hi ha pocs. Mendel, el de los libros d’Stefan Zweig, 84 Charing Cross Road de Helen Hunff, l’edició que treurà ben aviat Malpaso de “La Librería más famosa del mundo”. Com a llibreters només podem afegir alguns altres títols a la llista com “Rue de l’Odeon” d’Adrienne Monnier, la llibretera de la Maison des amis des livres, Breve Historia de los libros prohibidos de Werner Fuld o el que acaba de publicar recentment Nórdica Editorial, En el país de los Libros.