Dissabte 21 de març és el dia Internacional de la Poesia perquè així ho va declarar algú en algun moment. Els dies internacionals serveixen -diuen- per fomentar i/o conscienciar en algun assumpte. A Nollegiu com sabeu, d’ençà que vam obrir vam decidir que cada dia seria el dia internacional de la poesia. I així han anat venint poetes, hem escoltat versos, hem llegit poesia en veu alta, l’hem escrit a la pissarra… I n’estem molt contents.
Se’ns va acudir que el 21 de març, aprofitant el dia internacional i l’entrada de la primavera era un bon dia per convidar el matrimoni poètic català: Anna Gual, que té nou poemari Símbol 47, pel vermut i Jaume Pons Alorda, per berenar, que ens dirà Blai Bonet..
Del pas d’en Jaume per la llibreria en tenim tots un gran record. Va ser l’any passat, una tarda de dissabte, per venir a dir Walt Whitman. Havia fet la primera traducció íntegra al català. Admetem públicament que quan vam convocar l’acte a propòsit d’un poeta nordamerica del segle XIX pensàvem que a la llibreria seríem pocs.
Aquell dia va venir molta gent, i en Jaume va acabar dient-me una frase uns mesos més tard, quan el llibre anava per la quarta edició que després he anat escoltant per tot arreu: “la gent tenia necessitat de Whitman però no ho sabia”. El vídeo d’aquell dia on recitava un poema del nordamericà el dia que veu in situ un mercat d’esclaus va convertir-se en un fenomen. Demà esperem que passi el mateix amb l’Anna Gual a les 13h i per la tarda amb el mateix Jaume Pons Alorda a les 19h dient Blai Bonet.
Així doncs, fins demà. I vingueu o no vingueu: poesia sempre. No només en el dia internacional.