Dimarts 14 de febrer hi havia partit, però la primera planta de la Nollegiu estava plena: Sara Mesa presentava la reedició d’Un incendio invisible, un dels seus primers llibres: de fet, el seu segon, amb el qual anys enrere va guanyar el premi Málaga el 2011. Ara que ja és una escriptora sòlida (“no m’agrada dir consolidada”, va apuntar) amb diverses novel·les, poesia i relats breus publicats, ha aprofitat l’ocasió que li ha donat Anagrama de reeditar aquesta novel·la.
“Les coses que he canviat són molt subtils, un lector potser no se n’adonaria”, va dir Mesa, “els personatges, el tema, l’estructura, el sentit de la novel·la… segueixen essent els mateixos.” L’escriptora explica que la decisió de reeditar la novel·la, a part del fet de poder “depurar” algunes de les parts amb les quals estava menys satisfeta, va sorgir sobretot pel fet que, en el seu moment, no se’n van editar un gran nombre d’exemplars, i quan es van acabar, no es va reeditar. “Era un llibre perdut, no existia; i poder-lo reeditar ha estat un regal i a la vegada un retrobament.”
Un incendio invisible pren el títol del vers de Juan Eduardo Cirlot que se cita a l’inici del llibre, tot i que en un principi es deia Irse, en referència al què hi succeeix: Mesa ens situa en una ciutat –anomenada Vado– que ha sigut paulatinament abandonada, i en aquest escenari quasi post-apocalíptic s’hi mouen persones que ens relaten la seva existència en una història coral. “M’agrada anar a allò petit, als detalls”, explica Mesa: “per això he buidat la ciutat, per no perdrem-hi”.
“Em sembla molt interessant la idea d’infern que presenta la Sara: no és un lloc on hi cremin flames, sinó que és allà on no hi succeeix res, la vida va desapareixent” va comentar Zanón. I d’això tracta Un incendio invisible: d’aquesta sensació de monotonia, que acaba provocant a tothom qui habita un indret la impressió que es troba tancat a una presó. Però aquells qui caminen pels carrers abandonats de Vado tampoc són ordinaris: són personatges kafkians, estranyats de la realitat, solitaris, que no perden temps relacionant-se els uns amb els altres. “Em fa l’afecte que són una mica com aliens que acaben d’aterrar: no saben gaire bé què està passant, però tampoc els importa”, va fer broma Zanón.
Zanón també va esmentar com la mirada que dóna Mesa dels temes més freqüents dins la literatura com són la infància o el passat sol ser molt diferent, “no frontal”, i sol produir un efecte d’incomoditat sobre el lector. Amb aquest binomi de realitat que frega l’irrealitat sense acabar de fer el pas, a més de la comparació amb Kafka que immediatament ens ve a la ment, l’ambientació de les novel·les de Mesa ens pot recordar també a les pel·lícules de Hitchcock.
“Un llibre és una estampa en el temps, una fotografia d’un moment determinat”, comentava Mesa, “i aquest va ser escrit fa anys, per això volia respectar l’ambient i el tema que hi apareix”, encara que va admetre que té algunes semblances amb un altre dels seus llibres, Cuatro por cuatro. “Quan som joves i comencem a escriure ho fem objectivament malament”, va dir Mesa, “perquè volem tenir un estil bonic. I escriure de manera bonica em sembla el més horrorós del món”.
“En el meu cas, escric amb una barreja d’intuïció i premeditació, però a mida que he anat evolucionant, m’he tornat menys impulsiva”, va comentar en referència a l’estil del llibre, “cada vegada m’agrada depurar més”. I és que les seves novel·les també són similars amb Hitchcock en el sentit que l’estil de Mesa és molt fotogràfic, i produeix l’efecte d’una pel·lícula que es reprodueix dins la ment de qui el llegeix.
Per tot això Mesa va decidir fer el pas de reeditar aquesta novel·la: “Un incendio invisible és una novel·la que té sentit amb el que he fet després en el sentit de temàtica, d’escenaris, de personatges…”. Però tot i la gran i excel·lent producció que Mesa ja té sota el braç, Zanón va sentenciar que espera grans coses d’aquesta escriptora sevillana: “El millor encara està per venir”.
Nota final del llibreter: Veient el resultat del partit, sé de més d’un que es va penedir de no haver vingut a escoltar Sara Mesa. Una autora que recomanem especialment.
Si voleu podeu veure el vídeo íntegre de la trobada Mesa-Zanón
Nollegiu. Llibreria work in progress 