CURS INTENSIU JULIOL: 50 DE 100: LEER Y RELEER CIEN AÑOS DE SOLEDAD de Gabriel García Márquez.

Professor-Lector: Jaime Rodríguez Z.

Curs: 50 de 100. Leer y releer CIEN AÑOS DE SOLEDAD.

Contingut del curs:

En el curso se pretende revistar una de las obras cumbres de la literatura en universal desde una perspectiva actual y hacer un recorrido por sus orígenes, fuentes e influencia posterior. Ahondaremos en el proceso de creación y corrección y a través de una lectura meticulosa  y entusiasta del texto, intentaremos descubrir las claves de su vigencia 50 años después de su primera edición.

Objectius al final del curs:

El participante que no esté familiarizado con la obra adquirirá un conocimiento extenso, complementario a la lectura del texto. El lector de García Márquez profundizará en su conocimiento de los distintos análisis, interpretaciones e investigaciones realizados durante medio siglo alrededor de una de las obras fundacionales del Realismo Mágico.

Programa:

El curso es intensivo: se dividirá en cuatro sesiones de 3 horas cada una en horario de tarde en días consecutivos. El contenido se dividirá en 4 grandes bloques:

  • Antecedentes literarios /antecedentes históricos.
  • Fundación mítica de Macondo. La creación de Cien años de soledad.
  • Lectura y debate de pasajes especialmente seleccionados de la novela.
  • Vigencia de Cien años de soledad. Influencia posterior y taller práctico “Por qué es tan “fácil” imitar a García Márquez (y cómo evitarlo a toda costa)”.

Bibliografia bàsica:

  1. Cien años de soledad.  (Obligatori)
  2. Otras obras del canon del autor: El coronel no tiene quien le escriba, El amor en los tiempos del cólera, Crónica de una muerte anunciada, El otoño del patriarca. (Opcional)
  3. Gabriel García Márquez. Una vida. De Gerald Martin. (Opcional)

Biografia del professor-lector:

Jaime Rodríguez Z. (Lima, 1973). Es poeta, periodista y editor. Dirigió durante seis años la revista literaria Quimera y actualmente es editor del sello independiente Esto No Es Berlín. Es coordinador, para la Cátedra Vargas Llosa, del curso de verano de la Universidad Complutense en el Escorial, que este año se imparte sobre Gabriel García Márquez.

Calendari del curs:

Dimecres 12, dijous 13, divendres 14 i dissabte 15 de juliol de 16-19h.

Preu: 250 €

Curs limitat a 10 places.

Reserves: info@nollegiu.cat

Últim dia per a la inscripció: 4 juliol de 2017.

 

 

Anuncis

Gabo, Gabo, Gabo …

Acabem d’assabentar-nos de la notícia. Ha mort Gabriel García Márquez. El desenllaç havia d’arribar en un moment o un altre. Però no per això, avui, el nostre cor lector està menys afligit.

I l’únic que ens surt de l’ànima ara mateix és recordar tots els moments en que ens recolliem a un sofà, amb postures estranyes, capgirant-nos, posant-nos de cap per avall, però sempre, sempre, amb els ulls clavats en les pàgines de cadascuna de les novel·les del mestre.

Vam arribar a ell, com molts, amb “Cien años de Soledad”, però d’ençà, un “Coronel que no tiene quien le escriba”, la història d’amor dels seus pares a “El amor en los tiempos del cólera”, la seva primera novel·la “La Hojarasca”, el “Relato de un náufrago” que per aquells que som periodistes ens ofereix una lliçó de realitat, Els assajos de “Por la libre” també dedicats al periodisme, o les seves classes per escriure contes de les quals, nosaltres, hem estat molt mals alumnes, i tantes i tantes altres frases ben posades una darrera de l’altra, amb una sensibilitat que esfereix, i transportant-nos al món del que alguns acadèmics van titllar de realisme màgic però que en realitat és màgia feta literatura …

Avui estem molt tristos perquè sabem que no tornarem a llegir coses noves de García Márquez. Sortiran, segurament, llibres inèdits de peces inacabades o escrits guardats en calaixos. Però en canvi, no ens cansarem de rellegir una i altra vegada les seves obres.

Gabriel-García-MárquezGabo ha mort a pocs dies del Sant Jordi, del dia del llibre, que aquesta ciutat, Barcelona, la nostra, i també la seva perquè hi va viure uns anys. I avui, només podem dir que la nostra tristesa es combat amb la seva literatura.

I avui, més que mai, la frase que encapçala les seves memòries, és la que ens serveix per recordar-lo de la manera més amable: “La vida no es como uno la ha vivido, sino como la recuerda para contarla”.
I amb la tristesa de la pèrdua, però l’alegria de poder explicar que el nostre record de Gabo és simplement meravellós, tanquem els llums i diem, fins aviat mestre. Fins aviat.