- Un passeig per Barcelona a través dels ulls de Carmen Laforet
Sara Vega
Rodoreda, Marsé, Mendoza, Zafón… fins i tot Cervantes. Són molts els escriptors i escriptores que han escollit Barcelona com a espai on ambientar els seus llibres. “A la recerca de la gran novel·la sobre Barcelona” és el cicle que celebra totes aquestes obres que ens traslladen al cor de la ciutat Condal.
L’última sessió, que va tenir lloc el passat dilluns 16 de gener, es va centrar en una de les figures femenines més importants de la literatura espanyola, Carmen Laforet, i en un dels llibres més exitosos del segle vint: Nada. L’escriptor i periodista Jordi Corominas va ser l’encarregat de guiar aquesta sessió, que va recórrer tots els racons de Barcelona a partir de la ploma de Laforet, les seves paraules i personatges.
Laforet va escriure “Nada” quan tenia només 23 anys. L’obra es va publicar el 1944 i l’any següent, contra tot pronòstic, va guanyar el primer premi Nadal. Actualment “Nada” és la novel·la espanyola més llegida als Estats Units i la tercera més traduïda a l’anglès.
En la novel·la, Laforet trasllada el seu perfil al de la protagonista, una jove estudiant que s’instal·la en un pis de la Barcelona de postguerra. De fet, s’inspira en el pis en el qual ella mateixa va viure anys enrere, al carrer Aribau 36. “Es tracta d’una obra que té molts més matisos del que creiem, tant en els personatges com els espais i els símbols” assegura Corominas. Uns matisos que es van explorar al llarg de la sessió, començant pels personatges.
La sessió va recórrer tots els racons
de Barcelona amb la ploma,
les paraules i els personatges de Laforet
“Nada es caracteritza per uns personatges que sense ser rodons, estan molt ben definits”. I és que els personatges d’aquesta novel·la esdevenen petits reflexos d’aspectes de la nostra societat, com ara el passat que no vol entendre el present, la vida bohèmia o el futur desdibuixat de les noves generacions. Però de tots els personatges potser és el principal, la jove Andrea, el que ens dóna més a parlar.
“Aquest personatge malviu en dolor i ansietat entre les quatre parets del pis a Aribau 36, i a mesura que avança la novel·la presenciem l’alliberament de la jove, que sempre havia jugat un paper d’espectador en la seva vida” explica Jordi Corominas, referint-se a la protagonista. “En un sentit, podem entendre la protagonista com una representació de la humanitat en si”.
“El que Laforet ens ofereix
és un sketch impressionista
de la ciutat, que el lector
descobreix alhora que el personatge”
Un altre punt clau de l’obra és el seu context. El clima conflictiu que descriu Laforet va ser considerat indecent per la moral catòlica, i amb la censura que hi havia costa creure que l’obra fos publicada. Tanmateix, “Ningú s’esperava que res del que digués ella, pel senzill fet de ser dona, pogués afectar a la població” explica Corominas; i és que el caràcter masclista de la societat del moment, per un cop, va jugar a favor de l’autora, que va assolir un èxit considerable gràcies a aquesta publicació.
També resulta sorprenent que sovint es fes menció a expressions en català, tenint en compte que el 1944, l’any en el qual es va publicar l’obra, el català encara era una llengua prohibida pel franquisme. Un cop més, la suavitat amb què Laforet feia referències a la llengua va fer que sortegés doblement la censura.
A Nada podem identificar algunes clares influències literàries d’autors com Ignacio Agustí i Camilo José Cela, i obres com La familia de Pascual Duarte o La Colmena, en tant que “Nada” reflecteix la societat de la postguerra amb el mateix detall i precisió i d’una forma realista, i les reflexions que Carmen Laforet plasma en aquesta obra s’apropen molt a l’existencialisme.
Nada aporta una òptica femenina de l’escriptura de la postguerra, i aconsegueix descriure a la perfecció la ciutat en el seu context i clima. “Carmen Laforet descriu Barcelona com si es tractés d’un sketch impressionista, a partir de petites imatges o impressions que permeten al lector descobrir la ciutat a mesura que ho fa el mateix personatge.”
Però no ens hem de confondre, Nada no és, ni molt menys, una novel·la autobiogràfica. L’autora no escriu sobre si mateixa, sinó que escriu sobre l’època basant-se en el seu punt de vista i aquesta és la clau del realisme de la seva prosa.
LA PROPERA SESSIÓ DEL CICLE A LA RECERCA DE LA GRAN NOVEL·LA DE BARCELONA SERÀ EL 13 DE MARÇ I S’OCUPARÀ DE ÚLTIMAS TARDES CON TERESA DE JUAN MARSÉ. RECORDEU QUE LES INSCRIPCIONS ESTAN OBERTES I QUE PODEU INSCRIURE-US A SESSIONS ESPORÀDIQUES. MÉS INFORMACIÓ A INFO@NOLLEGIU.CAT