Dimecres 3 de maig la primera planta de la Juanita va acollir un col·loqui sobre el recopilatori de poesia de francesc garriga, Cosmonauta; no es pot dir que sigui una presentació perquè, com va dir el llibreter, “ja està més que presentat”. Els responsables de dur a terme aquesta obra, els escriptors i editors de LaBreu, Esther Andorrà i Marc Romera van relatar la seva experiència durant l’edició de l’obra. Però ells també, i de fet, tots els assistents, vam ser testimonis d’un altre acte, una inauguració: a partir d’ara, la primera planta de la Juanita ja no serà “la primera planta de la Juanita”, sinó la Sala francesc garriga.
Aquest bateig és per homenatjar el poeta, que estava “molt lligat a les noves generacions, i a la proclamació i consolidació de poetes joves i joves poetes”, va explicar el llibreter. Per celebrar aquest nou títol, la sala ha exhibit una exposició fotogràfica de Toni Moreno basada en la seva obra. A partir de la setmana del 8 de maig, la sala acollirà una altra exposició fotogràfica, de Ferran Garcia, també inspirada en la poesia de garriga, que segons va assenyalar Romera, va marcar tota una generació d’artistes com a mestre.
francesc garriga va dedicar-se durant la major part de la seva vida a la docència, i molts dels seus són els que avui en dia han fet tots els possibles perquè l’obra del seu mestre sigui recordada en aquest volum recopilatori. De fet, Romera i Andorrà van dir que sense garriga, La Breu no hauria ni tant sols existit. Per tant, l’edició d’aquest llibre va ser el que ells van definir com “un acte d’amor”, i també van agrair els familiars que havien facilitat la documentació, i als donatius que havien fet possible aquest gran volum blau.
“És una obra per les noves generacions, pels qui no el van poder conèixer”, va dir Andorrà. “Sabíem que fer un recull de tota la poesia en vida seria impossible”, va afegir, al·ludint al fet que garriga, a part de no deixar d’escriure, revisava i corregia constantment les seves obres. “El dia del seu enterrament vam començar a pensar en aquest llibre.” Romera, un dels deixebles del poeta, recordava que sovint anaven al seu pis amb Marc Masdeu i corregien els poemes entre tots tres: “Ell llegia el poema en veu alta, i si ens podíem riure d’alguna cosa, s’havia de canviar.” De fet, també va explicar que mentre estaven editant Cosmonauta, tenien un retrat de garriga al costat, i va fer broma dient que, en trobar una correcció que creien que li hauria plagut, la fotografia quasi els feia un gest de satisfacció.
Cosmonauta conté tota la poesia de garriga que va firmar com a tal. Abans ja havia publicat poesia mística sota el pseudònim de Frai Joan de Sabadell, molt influenciada per la seva educació catòlica, però tot i que són versos que garriga no volia que veiessin la llum, li van servir perquè, com va dir Romera, quan va començar a escriure els seus propis versos, tingués una “poètica ja feta”. Tot i així, Andorrà comentà com, a través de la lectura de Cosmonautes, es pot veure créixer a garriga com a poeta. “És una transmutació del que sabíem que volíem que fos, però si ell hagués viscut 10 anys més, aquesta obra seria molt diferent.”
Però Cosmonauta també posa de relleu un altre dels trets que fan que el poeta sigui, com deia Romera, “un dels 5 grans del canvi de segle”: que la seva poesia, un cop llegida, és molt fàcil d’identificar, “i això hi ha grans poetes que no ho tenen, o els han sortit tants imitadors que és difícil distingir els seus versos.” En canvi, garriga té pocs imitadors perquè, als anys setanta, quan va dedicar-se plenament a la creació literària, la seva poesia “era massa difícil d’etiquetar i no va quallar.” No fou el cas d’altres poetes com Gabriel Ferrater o Enric Cassasses, però per contra, la poesia de garriga “no recorda a la ningú”.
Cosmonauta recull diversos dels principals temes de la seva obra, la solitud i la llibertat, que ambdues estan relacionades i tenen facetes positives i negatives. “També era un gran mentider”, va fer broma Romera, “per exemple, sempre deia que un cop publicava un poema, deixava de ser seu, que se l’havia tret de dins, i això és mentida, perquè sempre l’estava retocant.” Per això, Cosmonauta també és un intent de “formalitzar el text que ell volia”, a més d’un homenatge i una voluntat de record de l’obra de francesc garriga.
Nollegiu. Llibreria work in progress 
