David Vann a la Nollegiu

“En la literatura no és casualitat que hi hagin més dones invisibilitzades que homes”

• “Los últimos días de Adelaida García Morales”, el nou llibre d’Elvira Navarro, ha plantejat un debat sobre els límits entre realitat i ficció a la literatura.
• La novel·la és un homenatge a les escriptores oblidades

Per Sara Vega“La mujer que tiene ahora delante parece una pobre. No va sucia, pero algo en ella luce largamente descuidado, como la fachada de un edificio cuya pintura se deja caer”. Així introduïa Elvira Navarro el personatge d’Adelaida Garcia Morales en la seva novel·la “Los últimos días de Adelaida García Morales”, que va presentar el passat dissabte 1 d’octubre a la llibreria Nollegiu. El llibre, publicat el  22 de setembre, narra el que podrien haver estat els últims dies de l’ escriptora, i alhora planteja una peculiaritat: fa ús d’una figura real en el context d’un relat totalment fictici, un recurs que ha creat reaccions polaritzades en el món de la literatura i planteja fins a quin punt és lícit fer ficció usant persones reals.

Quan Elvira Navarro va iniciar l’acte de presentació, semblava que sentís la necessitat d’aclarir els seus motius. I és que el mateix dia, l’exmarit d’Adelaida García Morales escrivia una extensa carta que Babelia de El País publicava com si es tractés d’un editorial ”Era conscient que m’estava ficant en un terreny una mica pantanós, però creia haver deixat ben clar que es tractava d’una ficció. Perseguia homenatjar  a l’Adelaida, per tant, no tenia cap sentit que canviés el nom del personatge.

 “Era conscient que m’estava ficant

en un terreny una mica pantanós,

però creia haver deixat ben clar

que es tractava d’una ficció”

Vaig decidir no documentar-me massa sobre el cas perquè volia representar a l’escriptora, no des de la seva figura real sino des de les seves pròpies ficcions, i així crear el personatge”. Un personatge que, segons ens recorda Navarro, no és pas la protagonista del relat sinó el motiu, el fil conductor a partir del qual s’articulen les tres figures protagonistes que prenen el control de l’argument. Perquè el protagonisme del relat està en la reflexió al voltant de la relació entre Institucions i Cultura a Espanya.

Però, qui és Adelaida Garcia Morales, l’objecte del llibre de Navarro? Doncs bé, aquesta autora de llibres com ara El sur o El silencio de las sirenas, és una de les tantes autores que va tenir el seu apogeu a finals del segle XX (va arribar a ser lectura obligatòria a batxillerat), i de la que, de cop i volta, es va deixar de saber res. “Em sembla injust que la seva obra hagi caigut en l’oblit, amb aquest llibre pretenia recordar la seva memòria”. I Navarro parla de l’Adelaida com podria parlar de tantes altres de l’ofici, com Concha Alós, de les quals ningú no recorda.

A més a més, aquesta invisibilització es produeix sobretot cap a dones escriptores. Així veiem que la misogínia també està present en el món de la literatura, i aquesta és una de les altres coses que Navarro cercava reivindicar:“No és casualitat que hi hagi moltes més dones invisibilitzades que homes; o dones que son conegudes per ser esposes d’algú il·lustre i no pas pel seu propi treball”.  Aquest podria ser el cas de la mateixa Garcia Morales, que sovint se la identifica per haver estat parella del director de cinema Víctor Erice.

“Pensava que el llibre passaria

sense pena ni glòria,

i m’ha sorprès la recepció”

Tanmateix, aquest joc de ficció i realitat no ha quedat lliure de conseqüències. El mateix 1 d’octubre Victor Erice va publicar al Babelia aquest article-carta en el qual ell es mostrava fortament crític amb el llibre, i advers a la idea de Navarro d’incloure Garcia Morales en la  novel·la, el qual ell qualificava  d’ofensa. “Potser hauria d’haver-hi aclarit en cada pàgina de la meva novel·la que es tractava d’una ficció per evitar malentesos, però considerava que ja ho havia deixat suficientment clar” va comentar Navarro però afegia “tot i això, entenc la seva reacció. Sovint ens passa que quan un tema ens toca emocionalment, perdem la capacitat de comprensió, però, al cap i a la fi,  Adelaida García Morales era una figura pública, i la meva finalitat ha estat sempre la de l’homenatge”.

“Los últimos días de Adelaida García Morales” estava pensat com un relat més d’un recopilatori de contes, però la força d’aquesta novel·la va fer que s’acabés publicant per separat. “De fet, jo pensava que el llibre passaria sense pena ni glòria, i m’ha sorprès la recepció” assegura l’escriptora, “Amb aquest llibre vull reivindicar les dones invisibilitzades com l’Adelaida i alhora vull reflexionar sobre la relació entre les nostres institucions i la cultura”.

Recuperar la memòria d’algú que va ser oblidat en vida és tot un repte, però a vegades es necessita un llibre com aquest per reviure una figura i es pugui donar a conèixer entre un públic més ampli. Fins a quin punt és lícita la combinació de realitat i ficció per assolir aquest objectiu? Això ho deixarem a càrrec de cada lector.

Patricio Pron presenta a la Nollegiu NO DERRAMES TUS LÁGRIMAS POR NADIE QUE VIVA EN ESTAS CALLES

El dissabte 9 d’abril, a les 13h, vermutejarem amb PATRICIO PRON tot presentant la seva última novel·la.

NO DERRAMES TUS LÁGRIMAS POR NADIE QUE VIVA EN ESTAS CALLES

Una novela sobre cómo el arte se convirtió en política y la política en crimen a mediados del siglo XX.

El Congreso de Escritores Fascistas Europeos iba a celebrarse durante tres días del mes de abril de 1945 en el norte de Italia, pero solo duró uno. Treinta años más tarde, sus supervivientes se ven obligados a recordar. ¿Por qué el Congreso terminó tan precipitadamente? ¿Quién fue el escritor Luca Borrello y en qué creía? ¿De qué forma su vida está relacionada con la de un partisano? ¿Qué vínculo hay entre este último y el hombre que interroga a los asistentes al Congreso? ¿Dónde está la obra perdida de Borrello y en qué se vincula con la decisión que alguien debe tomar en 2014, en medio de las revueltas de Milán contra la reforma laboral, acerca de la legitimidad de la violencia?

En No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles Patricio Pron profundiza en la Historia, la culpa y lo que nos une a nuestros predecesores, para indagar sobre el significado de la literatura y de cómo esta puede cambiarlo todo, incluso nuestra percepción de lo que es justo. Más que una novela, lo que Pron nos propone es un juego, pero un juego importante, como lo son todos aquellos en los que nuestra vida y las de las personas que amamos dependen de jugarlos correctamente.

Els Desposseits

El proper dia 14 de setembre sortirà a la venda aquest llibre. Ara suposem que espereu un seguit d’adjectius i l’explicació de l’argument.

No ho farem. No tenim esma per explicar-vos ni adjectivar res d’una obra que ens ha deixat amb la boca oberta i el cor encongit.

Llegiu-lo. No és un ordre.

En català el 14 de setembre, Edicions del Periscopi.

En castellà el 17 de setembre, Literatura Random House.

Avui recomanem: SIETE CASAS VACÍAS de Samantha Schweblin. Editorial Páginas de Espuma.

Si voleu escoltar la ressenya que inclou un fragment, aquí teniu un vídeo. El text de la ressenya sense el fragment, a sota.

El llibreter va descobrir l’argentina Samantha Schweblin a través d’un recull de contes que va publicar Lumen sota el títol PÁJAROS EN LA BOCA. Després va llegir DISTANCIA DE RESCATE, la primera novel·la curta publicada amb Random House. Ara, Samantha Schweblin acaba de guanyar el premi Internacional de Narrativa Breve Ribera del Duero amb SIETE CASAS VACÍAS publicada per Páginas de Espuma.

Què té aquest autora que ens agrada tant? Primer, la forma: aquesta argentina és essencialista, té una forta arrel poètica en la qual es minimitza al màxim el llenguatge per, en canvi, amplificar el sentit i l’emoció de cadascuna de les frases. Segon, els temes. Hi ha una investigació profunda de la causa psicològica dels personatge. Una recerca íntima de les pors més humanes, del terror a través d’atmosferes i escenaris asfixiants.

És aquest tipus d’escriptura que trobem a SIETE CASAS VACÍAS: Set relats en els quals la narradora enfronta els personatges a situacions desconegudes que desperten els temors més primitius.

SIETE CASAS VACÍAS de Samantha Schweblin, està publicada per l’editorial PÁGINAS DE ESPUMA i la trobareu a 14 euros a qualsevol llibreria perquè la llei del llibre estableix que el preu és fix.

Agenda #NoSortiu del desembre (Última del 2014)

Benvolgudes, Benvolguts,

L’última agenda #NoSortiu d’aquest any amb els actes programats pel que queda de desembre …

DIMARTS 9 de desembre, 19:30h, a NOLLEGIU, Sessió amb Anna Casassas, traductora de Claudio Magris al català per presentar “Il·lacions al voltant d’un sabre” publicada recentment a la nova col·lecció de butxaca de Edicions 1984. Finalment, el traductor al català de Kenzaburo Oe, no podrà assistir a la sessió d’aquesta tarda.

DIMECRES 10 de desembre, 19:30h, Grup de Lectura de “La Bèstia Humana” d’Emile Zola.

DIJOUS 11 de desembre, 19:30h. Sessió gratuïta del Laboratori de Lletres a la llibreria amb Tina Vallès i Carles Miró ajudant-nos a construir diàlegs. PLACES ESGOTADES!

DIJOUS 11 de desembre, 20h, al Bàlius Bar del carrer Pujades amb Marià Aguiló. Diàleg i copa amb Yannick Garcia, autor de “La nostra vida vertical” publicada per L’Altra Editorial i lectura de textos amb Elena Fortuny.

DIVENDRES 12 de desembre, 20:30h, a NOLLEGIU, concert de Guillermo Rizzoto. Taquilla inversa. Es paga al final de l’espectacle segons el vostre criteri.

DIVENDRES, 12 DE DESEMBRE, OPEN NIGHT POBLENOU URBAN DISTRICT. COMERÇOS I TALLERS OBERTS FINS LES 12 DE LA NIT. TAMBÉ NOLLEGIU. UN BON DIA PER ACOSTAR-SE A PREPARAR LES COMPRES DE NADAL. Més informació clicant aquí.

DISSABTE 13 de desembre, 11-14h, LLIBRETERA RESIDENT. Claudia Casanova, de Ático de los Libros, recomanarà els llibres de la seva editorial, però també d’altres, adaptats a les vostres inquietuds. Una editora que farà de llibretera.

DISSABTE, 13 de desembre, durant tot el dia, concerts a Ultra-Local Records que celebra el seu aniversari al carrer Pujades, 113. Més informació clicant aquí

16 de desembre, 20h, Presentació de de “El nen que mira la lluna” de Josep Marco Pallarès, a càrrec de Josep Batista Trobalon, Degà de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i Professor Titular de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

“En les últimes dècades, el coneixement sobre el comportament humà ha experimentat un important salt qualitatiu, gràcies, principalment, als avenços en psicologia i neurociències. Sovint, però, aquests descobriments no traspassen les fronteres dels laboratoris científics. Així, El nen que mira la lluna acosta aquests coneixements al públic no especialitzat d’una forma científica i rigorosa però, a la vegada, amena i amb gran habilitat narrativa. El fil conductor del llibre és el dia a dia dels tres fills de l’autor, na Míriam, en Simó i na Berta. En ells i en la seva forma d’observar el món, en la seva capacitat de sorprendre’s de la realitat i de formular-se preguntes, es fixa l’autor per explicar-nos alguns descobriments científics recents que ens permeten entendre millor com som i per què actuem com actuem.”

I per qui vulgui anar preparant els propers clubs de lectura i aprofitar el Nadal per fer-se amb el llibre i la inscripció al grup, aquí teniu el llistat …

 

Som-hi!