COSMONAUTA, una antologia per (re)descobrir francesc garriga

Dimecres 3 de maig la primera planta de la Juanita va acollir un col·loqui sobre el recopilatori de poesia de francesc garriga, Cosmonauta; no es pot dir que sigui una presentació perquè, com va dir el llibreter, “ja està més que presentat”. Els responsables de dur a terme aquesta obra, els escriptors i editors de LaBreu, Esther Andorrà i Marc Romera van relatar la seva experiència durant l’edició de l’obra. Però ells també, i de fet, tots els assistents, vam ser testimonis d’un altre acte, una inauguració: a partir d’ara, la primera planta de la Juanita ja no serà “la primera planta de la Juanita”, sinó la Sala francesc garriga.

 

Aquest bateig és per homenatjar el poeta, que estava “molt lligat a les noves generacions, i a la proclamació i consolidació de poetes joves i joves poetes”, va explicar el llibreter. Per celebrar aquest nou títol, la sala ha exhibit una exposició fotogràfica de Toni Moreno basada en la seva obra. A partir de la setmana del 8 de maig, la sala acollirà una altra exposició fotogràfica, de Ferran Garcia, també inspirada en la poesia de garriga, que segons va assenyalar Romera, va marcar tota una generació d’artistes com a mestre.

francesc garriga va dedicar-se durant la major part de la seva vida a la docència, i molts dels seus són els que avui en dia han fet tots els possibles perquè l’obra del seu mestre sigui recordada en aquest volum recopilatori. De fet, Romera i Andorrà van dir que sense garriga, La Breu no hauria ni tant sols existit. Per tant, l’edició d’aquest llibre va ser el que ells van definir com “un acte d’amor”, i també van agrair els familiars que havien facilitat la documentació, i als donatius que havien fet possible aquest gran volum blau.

“És una obra per les noves generacions, pels qui no el van poder conèixer”, va dir Andorrà. “Sabíem que fer un recull de tota la poesia en vida seria impossible”, va afegir, al·ludint al fet que garriga, a part de no deixar d’escriure, revisava i corregia constantment les seves obres. “El dia del seu enterrament vam començar a pensar en aquest llibre.” Romera, un dels deixebles del poeta, recordava que sovint anaven al seu pis amb Marc Masdeu i corregien els poemes entre tots tres: “Ell llegia el poema en veu alta, i si ens podíem riure d’alguna cosa, s’havia de canviar.” De fet, també va explicar que mentre estaven editant Cosmonauta, tenien un retrat de garriga al costat, i va fer broma dient que, en trobar una correcció que creien que li hauria plagut, la fotografia quasi els feia un gest de satisfacció.

Cosmonauta conté tota la poesia de garriga que va firmar com a tal. Abans ja havia publicat poesia mística sota el pseudònim de Frai Joan de Sabadell, molt influenciada per la seva educació catòlica, però tot i que són versos que garriga no volia que veiessin la llum, li van servir perquè, com va dir Romera, quan va començar a escriure els seus propis versos, tingués una “poètica ja feta”. Tot i així, Andorrà comentà com, a través de la lectura de Cosmonautes, es pot veure créixer a garriga com a poeta. “És una transmutació del que sabíem que volíem que fos, però si ell hagués viscut 10 anys més, aquesta obra seria molt diferent.”

Però Cosmonauta també posa de relleu un altre dels trets que fan que el poeta sigui, com deia Romera, “un dels 5 grans del canvi de segle”: que la seva poesia, un cop llegida, és molt fàcil d’identificar, “i això hi ha grans poetes que no ho tenen, o els han sortit tants imitadors que és difícil distingir els seus versos.” En canvi, garriga té pocs imitadors perquè, als anys setanta, quan va dedicar-se plenament a la creació literària, la seva poesia “era massa difícil d’etiquetar i no va quallar.”  No fou el cas d’altres poetes com Gabriel Ferrater o Enric Cassasses, però per contra, la poesia de garriga “no recorda a la ningú”.

Cosmonauta recull diversos dels principals temes de la seva obra, la solitud i la llibertat, que ambdues estan relacionades i tenen facetes positives i negatives. “També era un gran mentider”, va fer broma Romera, “per exemple, sempre deia que un cop publicava un poema, deixava de ser seu, que se l’havia tret de dins, i això és mentida, perquè sempre l’estava retocant.” Per això, Cosmonauta també és un intent de “formalitzar el text que ell volia”, a més d’un homenatge i una voluntat de record de l’obra de francesc garriga.

Anuncis

Assedegats, la cicatriu que no acaba de guarir. Crònica d’Aina Soley

Després d’haver presentat Assedegats, dos poetes transsilvans el setembre passat a la Nollegiu, dimarts 16 de maig vam gaudir de la visita de Ion Mureşan i Ioan Es. Pop, que van venir-nos a llegir alguns dels seus poemes a la sala Francesc Garriga. Per traduir les seves paraules i fer-los una mica de presentació també ens va acompanyar en Xavier Montoliu, el responsable de la traducció dels seus poemes al català, i l’escriptor Marc Romera, autor del pròleg del llibre, que també en llegia els poemes en català.

Assedegats reuneix les poesies de Mureşan i Pop, dos poetes que van néixer als anys cinquanta i per tant han escrit primer, sota un govern comunista i després, la dictadura de Nicolae Ceausescu. Per això, els seus trets són “la quotidianitat amagada, camuflada a través de metàfores, perquè costava molt explicar el que vivien”, diu Montoliu. Per exemple, el poema de Pop titulat carrer oltetului, 15, habitació 306, i que va ser dels primers en ser recitats, descriu les residències de solters on “flota la desgràcia”, però com ell mateix va comentar abans de llegir-lo, en realitat fa referència a l’interior de La Casa del Poble, l’actual Parlament romanès, un edifici monumental, construït tot amb marbre per Ceausescu, i que és el segon més gran del món després del Pentàgon.

Aquí només s’hi estan aquells com nosaltres. aquí

 la vida es beu i la mort s’oblida.

I mai se sap qui a qui, qui amb

qui ni quan ni què.

Només el vent porta de tant en tant olor de fum i soroll d’armes

des dels camps catalàunics.

Ioan Es.Pop recita amb veu baixa, quasi amb timidesa, i amb els gestos continguts. Canvia la veu per fer parlar els personatges dels seus poemes, com el ‘poll de san josé’, que vigila la porta de la residència. Encara que reciti en romanès, qui no en sàpiga ni una paraula pot intuir, en base a l’emoció i com canvia el to de veu, quan la seva poesia es torna un diàleg i què expressa cada personatge que parla a través de la seva boca.

nosaltres també portem màscares de vianants, diu l’amic

i això ens confon fins i tot a nosaltres sovint.

durant anys els servim i ens oblidem fins i tot de nosaltres.

però un dia, de sobte, al vespre, algú truca a la porta.

qui ets, preguntes tu, ja que tu ets el vencedor i a tu

ja no et cerca ningú.

Mureşan, en canvi, és justament el contrari: amb una postura molt més solta –gairebé com un professor recitant una lliçó als seus alumnes–, i entona els seus versos amb una veu potent, gesticulant per acompanyar les abundants onomatopeies de la seva poesia. Ràpidament, i gràcies a les traduccions que ha escrit Montoliu i recita Romera, no és difícil adonar-se que un dels seus eixos temàtics és la beguda: els seus versos creixen al voltant de figures tristes que sostenen gots de vi en una taverna. “Les tavernes acaben convertint-se en un confessionari on la gent podia explicar-se la realitat”, explica Montoliu, “i l’alcohol acaba essent un univers dins el qual pots demanar i imaginar, sublimar la realitat i evadir-te d’ella.”

I cada taula

era com una casa

amb tres-quatre xemeneies fumejant

i nosaltres bevíem amb els colzes damunt la teulada

I sota el sostre, grinyolant,

amb un cabdell cendrós el ventilador ens enrotllava els pulmons.

Llàgrimes i cendra al cendrer, aigua negra.

Els poemes de Pop i Mureşan no “són una carícia”, com escriu Romera a l’epíleg d’Assedegats: no busquen la complaença de qui els escolta o els llegeix, sinó transmetre –a través d’imatges metafòriques i una certa dosi de sarcasme–  la realitat d’una Romania desolada. “L’entorn quotidià era dur i gris i per això ells destil·len –i mai més ben dit—aquesta literatura que va més enllà, amb imatges oníriques”, comenta Montoliu. “És la vida que inventes tu per anar més enllà.” Els poemes d’Assedegats són un conjunt de situacions quotidianes i a la vegada abstractes que, un cop es rasca a través de la seva superfície, deixen entreveure rajos de tristesa i desesperança.

“L’expressió dels qui van créixer o van viure a les acaballes d’un règim que ho feria tot sota una ombra àcida i sorda sembla marcada per aquest dolor que propicia, sobretot, el descobriment tardà d’una mentida”, escriu Romera en el seu epíleg, titulat de manera molt escaient ‘les restes del naufragi’. La poesia de Pop i Mureşan evoca imatges d’éssers humans que han caigut però, a la vegada, és una prova de supervivència, com una cicatriu. I recitada a dia d’avui, deixa testimoniatge d’un passat que semblava no tenir futur.

Tota la vida he arreplegat draps per fer-me un espantaocells

recordo els dies en què amagat sota el llit afinava la feina

la pila de sabates velles damunt les quals recolzava el meu cap quan m’adormia

i ara que ja està llest nit rere nit apago el llum i només d’imaginar-me’l allí

començo a cridar de por.

Manual d’instruccions de la NOLLEGIU per setmana Santa, Sant Jordi i l’agenda #NoSortiu

Benvolgudes, Benvolguts,

Abans de l’agenda, un parell de notes informatives:

1.- El dissabte de glòria i diumenge de resurrecció tindrem tancat. Hem decidit que els llibreters descansin uns dies per agafar forces pel Sant Jordi.

2.- Com l’any passat, hem organitzat amb totes les llibreries del barri (LaPetita, La Retrobada, Bolibloc, Etcètera, Mr.Brownstore i Nollegiu), un festival perquè pugueu passar el Sant Jordi al #Poblenou amb escenari inclòs a la rotonda del Tio Che, actuacions durant tot el dia, participació d’escoles i entitats … És a dir perquè us ho passeu bé (i ens ho passem bé tots plegats) lluny de les concentracions i amb la platja ben aprop. Ben aviat, més notícies!

3.- Entre el 10 d’abril i el 2 de maig, la llibreria no podrà acollir activitats i si veniu i la trobeu sense sofàs, us demanem disculpes però ja avui comencem a no saber on posar tots els llibres.

4.- Si voleu llibres especials per Sant Jordi, recordeu de demanar-los amb antel·lació abans no s’acabin o que garantim que us ho puguem demanar.

5.- Sí, si ens dóna temps, la Maria, la Taide i el Xavier enregistraran algun video breuet per recomanar-vos un parell de llibres cadascú. Si teniu alguna recomanació, deixeu-la com a comentari en aquest mateix post.

I fins aquí, el manual d’instruccions i ara la #NoSortiu!

Divendres, 27 de març, 19:30h, segona sessió del cicle #Noliteralment amb Miquel Cabal, traductor del rus.

cartel new ancho rus

Dissabte,  28 de març, 19h, POESIA I GUITARRA, Fernando U. i Morfi Grei.

Diumenge, 29 de març, a les 13h, escoltarem les cartes de RILKE en la nova edició que ha preparat EDITORIAL ELS LÍMITS i traducció de Joan Fontcuberta.

rilke

Dimarts, 7 d’abril, a les 19:30h, el nostre homenatge a francesc garriga barata. MARC ROMERA llegirà poemes del seu darrer poemari SWING i veurem per primera vegada imatges del making off del documental L’OMBRA DEL POETA, d’Antoni Moreno.

swing facebook

Dimecres, 8 d’abril, a les 19:30h, grup de lectura a propòsit de la divertida novel·la de William M. Thackeray, “La historia de Samuel Titmarsh y el diamante Hoggarty” publicada per Editorial Periférica.

thakeray

Dijous, 9 d’abril, sessió del #NoMireu amb ENTRADA LLIURE. Presentació del volum d’Errata Naturae dedicat a MAD MEN amb els coordinadors de l’obra i professors de comunicació RAQUEL CRISÓSTOMO i ENRIC ROS.

mad men facebook jpg

 

Dilluns 11 de maig, 21h, Sopar #NoPenseu amb el filòsof i professor de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Esquirol, autor de La resistència íntima: Assaig d’una filosofia de la proximitat. Publicat en català per Quaderns Crema i en castellà per Acantilado.

esquirolesquirol2

ALTRES ESPECTACLES EN ALTRES INDRETS SEMPRE RECOMANABLES

Divendres, 27 de març, 19h, a Ultra-Local Records, concert de CHECOPOLACO presentant Clavináculo.

Divendres 27 de març, 21h, concert de música napolitana al IDEAL.

Divendres, 27 de març, 21h, concert de Salvador Sobral, cantant portuguès a la Sala Ramona.

Diumenge, 29 de març, a les 13:30h, HORACIO FUMERO en concert al restaurant Acqua e Sale del carrer Joncar, 17.