Alguna cosa no del tot neta… a la Nollegiu. Per Aina Soley

evt30918

Aprofitant la intimitat que dóna el primer pis de la Juanita, la presentació d’Alguna cosa no del tot neta, però no gaire perillosa va esdevenir més aviat entrevista entre els assistents i l’Ignasi Oliveres, l’autor. “Així podem anar una mica més enllà del que faríem en una primera presentació”, va dir la Victòria Oliveres, la seva filla i conductora de l’acte, i la Laura Álvarez, l’editora del llibre, hi va estar d’acord: “Cadascú llegeix i interpreta els llibres a la seva manera, i avui, amb les distàncies més curtes, podem intercanviar opinions i preguntar a l’Ignasi”.

Abans de començar a abordar la novel·la, però, el duo format per Martí Boixader, a la guitarra, i la cantant Laura Chapman van interpretar alguns temes musicals, entre els quals una versió una mica reagge de Like a Virgin. La música té un rol important a Alguna cosa no del tot neta, però no gaire perillosa, especialment aquesta cançó. No obstant, qui vulgui saber exactament quin, haurà de llegir el llibre, ja que, tot i que tant Oliveres com Álvarez van tenir una conversa a fons sobre els personatges i les seves motivacions, van evitar revelar cap detall de la trama.

czqvdztw8aaoebu

Alguna cosa no del tot neta, però no gaire perillosa va ser la novel·la guanyadora del premi Autor Revelació que convoca cada any l’Ateneu de Barcelona i Rosa dels Vents. Es tracta d’un thriller ambientat a Barcelona, en el qual quatre personatges que mostren les millors i les pitjors parts de la humanitat: l’Àngels, una noia que treballa per ajudar els seus pares; l’Oriol, un noi guiat per la desorientació de la joventut; en Ricard, que estima desmesuradament la seva dona; i l’Agustí, un home preocupat sobretot per la seva feina.

“A mi m’agrada que el substrat que li quedi a la gent un cop hagi acabat de llegir la novel·la sigui el goig de viure que transmeten els personatges. Tots tenen els seus somnis i lluiten per ells”, va explicar Oliveres. “Però tots tenen també la seva part fosca”, li va recordar la seva filla. “Són retrats de persones reals? Tots tenim el nostre costat fosc?”

“Tots el tenim”, va respondre Oliveres, “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. A la majoria de lectors això els agrada”, va afegir, “perquè s’hi senten identificats i això dóna realisme als personatges”. Però va reconèixer que també hi havia una minoria a qui li havien xocat: “Em van arribar a dir “qué malos que son todos.”

Álvarez va confessar que, els membres del jurat, un cop ja havien triat una guanyadora, es preguntaven qui seria l’autor: “ens pensàvem que seria una persona que voltaria la trentena.” Álvarez afirmà que això és perquè els personatges joves i el seu entorn estan molt ben descrits, i és una novel·la que t’enganxa, “és molt dinàmica, és com una sèrie: molt visual, molt ràpida.”

_adzxqzm

Però no només Oliveres no té trenta anys, sinó que aquesta és la seva primera novel·la, escrita després d’assistir a l’Ateneu d’Escriptura. “Un cop vaig acabar, vaig posar-me a escriure el llibre, però hi vaig anar canviant coses. Per exemple, a l’inici tenia un final diferent, hi havia un cinquè personatge que no va arribar a veure la llum…”. Aquest comentari va ser rebut amb queixes d’alguns dels assistents, pròxims a Oliveres, que havien tingut el privilegi de llegir-se les primeres versions de la novel·la. “Però si aquest cinquè personatge era el millor…!”, va exclamar algú del públic.

Álvarez li preguntà què volia transmetre amb les seves novel·les, i ell, després de pensar-s’ho uns quants segons, va respondre: “Això encara no t’ho puc contestar. Volia escriure una novel·la que fes que la gent volgués continuar llegint.” Tampoc fa judicis de valors sobre el que fan aquests quatre personatges, als que diu que s’estima “com fills seus”. “No hi ha justícia poètica, l’autor no castiga els dolents, perquè no hi ha dolents: hi ha gent que fa coses.”

Aquesta visió és el que humanitza els personatges, el que els fa reals, ja que al cap i a la fi, les nostres vides són un cúmul de bones i males decisions (algunes més dolentes que d’altres, com també passa a la novel·la). Però, al final, ens quedem amb la pregunta: de què va tot això? L’única manera de saber què els passa a aquests quatre protagonistes és agafant un exemplar i començar a llegir. Només podem dir que és una cosa no del tot neta…però no gaire perillosa.

Los Tyrakis. Una lectura de Guillem Bantulà

tyrakis

De la mateixa manera que el fatum (destí inevitable de l’heroi grec) era intrínsec a la tragèdia grega així ho són els períodes de crisi dins els capitalisme. L’actual Grècia pateix una situació de recessió econòmica en absolut merescuda. Sovint se’ns retrata aquesta realitat de manera freda i despersonalitzada motiu pel qual ens costa sentir empatia per la situació que allà es viu.

Los Tyrakis ens permet entendre la crisi grega a traves d’una família, d’un llinatge. Potser així Estefanía i Cañil aconsegueixen mostrar la veritable situació de Grècia. Potser així som capaços i capaces de veure que tot i que ens separi el mar Mediterrani, no tenim tantes diferencies.

tyrakis1

Per una banda és important saber que la situació que viuen els Tyrakis no és única a Grècia, la figura del patriarca s’imposava tant sobre la mare com sobre la prole. Aquest fet transmetia als fills cert autoritarisme. Per l’altre la situació de Grècia i els refugiats no és única en el món, la podríem comparar amb la que viu Espanya a Ceuta i Melilla, tot i que cal fer esment a les diferencies entre la situació d’uns (fugir d’una guerra) i altres (fugir de la pobresa).

Sovint se’ns planteja de diferents maneres la situació grega, però sempre com una realitat llunyana. Moltes vegades ens falta aconseguir les eines per combatre i acabar en situacions com aquesta que no disten tant de la nostra.

Tanmateix com que no és la nostra realitat no la podem comprendre en la seva totalitat però això no treu que llibres com aquest ajudin al lector a transportar-se a milers de quilòmetres d’aquí. Cal recordar que fa vuitanta anys els espanyols i catalans fugien d’una guerra. Una guerra que no era la guerra de molts que tot i així van patir les conseqüències. Avui en dia tenim més eines per saber la realitat, més eines per poder-la canviar. Per sort les paraules continuen sent una de les millors armes per lluitar en contra la situació grega.

El llibre, dividit en tres parts, et mostra en la primera el context econòmic del país. La segona, narrada pels Tyrakis, et mostra la seva història des de l’ocupació nazi fins l’actualitat. La tercera i última conclou a la vegada que ens convida a la reflexió. Llenguatge agradable i una bona narració ofereixen al lector ganes d’endinsar-se dins el país que va ser pioner en la filosofia, el teatre…

Tot sobre NADA de Carmen Laforet. Crònica de Sara Vega de la sessió de A LA RECERCA DE LA GRAN NOVEL·LA DE BARCELONA

nada2
  • Un passeig per Barcelona a través dels ulls de Carmen Laforet

Sara Vega

Rodoreda, Marsé, Mendoza, Zafón… fins i tot Cervantes. Són molts els escriptors i escriptores que han escollit Barcelona com a espai on ambientar els seus llibres. “A la recerca de la gran novel·la sobre Barcelona” és el cicle que celebra totes aquestes obres que ens traslladen al cor de la ciutat Condal.

nada1

L’última sessió, que va tenir lloc el passat dilluns 16 de gener, es va centrar en una de les figures femenines més importants de la literatura espanyola, Carmen Laforet, i en un dels llibres més exitosos del segle vint: Nada. L’escriptor i periodista Jordi Corominas va ser l’encarregat de guiar aquesta sessió, que va recórrer tots els racons de Barcelona a partir de la ploma de Laforet, les seves paraules i personatges.

Laforet va escriure “Nada” quan tenia només 23 anys. L’obra es va publicar el 1944 i l’any següent, contra tot pronòstic, va guanyar el primer premi Nadal. Actualment “Nada” és la novel·la espanyola més llegida als Estats Units i la tercera més traduïda a l’anglès.

En la novel·la, Laforet trasllada el seu perfil al de la protagonista, una jove estudiant que s’instal·la en un pis de la Barcelona de postguerra. De fet, s’inspira en el pis en el qual ella mateixa va viure anys enrere, al carrer Aribau 36. “Es tracta d’una obra que té molts més matisos del que creiem, tant en els personatges com els espais i els símbols” assegura Corominas. Uns matisos que es van explorar al llarg de la sessió, començant pels personatges.

La sessió va recórrer tots els racons

de Barcelona amb la ploma,

les paraules i els personatges de Laforet

“Nada es caracteritza per uns personatges que sense ser rodons, estan molt ben definits”. I és que els personatges d’aquesta novel·la esdevenen petits reflexos d’aspectes de la nostra societat, com ara el passat que no vol entendre el present, la vida bohèmia o el futur desdibuixat de les noves generacions. Però de tots els personatges potser és el principal, la jove Andrea, el que ens dóna més a parlar.

nada3

“Aquest personatge malviu en dolor i ansietat entre les quatre parets del pis a Aribau 36, i a mesura que avança la novel·la presenciem l’alliberament de la jove, que sempre havia jugat un paper d’espectador en la seva vida” explica Jordi Corominas, referint-se a la protagonista. “En un sentit, podem entendre la protagonista com una representació de la humanitat en si”.

“El que Laforet ens ofereix

és un sketch impressionista

de la ciutat, que el lector

descobreix alhora que el personatge”

Un altre punt clau de l’obra és el seu context.  El clima conflictiu que descriu Laforet va ser considerat indecent per la moral catòlica, i amb la censura que hi havia costa creure que l’obra fos publicada. Tanmateix, “Ningú s’esperava que res del que digués ella, pel senzill fet de ser dona, pogués afectar a la població” explica Corominas; i és que el caràcter masclista de la societat del moment, per un cop, va jugar a favor de l’autora, que va assolir un èxit considerable gràcies a aquesta publicació.

També resulta sorprenent que sovint es fes menció a expressions en català, tenint en compte que el 1944, l’any en el qual es va publicar l’obra, el català encara era una llengua prohibida pel franquisme. Un cop més, la suavitat amb què Laforet feia referències a la llengua va fer que sortegés doblement la censura.

nada

A Nada podem identificar algunes clares influències literàries d’autors com Ignacio Agustí i Camilo José Cela, i obres com La familia de Pascual Duarte o La Colmena, en tant que “Nada” reflecteix la societat de la postguerra amb el mateix detall i precisió i d’una forma realista, i les reflexions que Carmen Laforet plasma en aquesta obra s’apropen molt a l’existencialisme.

Nada aporta una òptica femenina de l’escriptura de la postguerra, i aconsegueix descriure a la perfecció la ciutat en el seu context i clima. “Carmen Laforet descriu Barcelona com si es tractés d’un sketch impressionista, a partir de petites imatges o impressions que permeten al lector descobrir la ciutat a mesura que ho fa el mateix personatge.”

Però no ens hem de confondre, Nada no és, ni molt menys, una novel·la autobiogràfica. L’autora no escriu sobre si mateixa, sinó que escriu sobre l’època basant-se en el seu punt de vista i aquesta és la clau del realisme de la seva prosa.

LA PROPERA SESSIÓ DEL CICLE A LA RECERCA DE LA GRAN NOVEL·LA DE BARCELONA SERÀ EL 13 DE MARÇ I S’OCUPARÀ DE ÚLTIMAS TARDES CON TERESA DE JUAN MARSÉ. RECORDEU QUE LES INSCRIPCIONS ESTAN OBERTES I QUE PODEU INSCRIURE-US A SESSIONS ESPORÀDIQUES. MÉS INFORMACIÓ A INFO@NOLLEGIU.CAT

 

Sara Mesa: “Escriure de forma bonica em sembla el més horrorós del món” Per Aina Soley

16716330_1279946488751800_1366451298471619678_o

Dimarts 14 de febrer hi havia partit, però la primera planta de la Nollegiu estava plena: Sara Mesa presentava la reedició d’Un incendio invisible, un dels seus primers llibres: de fet, el seu segon, amb el qual anys enrere va guanyar el premi Málaga el 2011.  Ara que ja és una escriptora sòlida (“no m’agrada dir consolidada”, va apuntar) amb diverses novel·les, poesia i relats breus publicats, ha aprofitat l’ocasió que li ha donat Anagrama de reeditar aquesta novel·la.

“Les coses que he canviat són molt subtils, un lector potser no se n’adonaria”, va dir Mesa, “els personatges, el tema, l’estructura, el sentit de la novel·la… segueixen essent els mateixos.” L’escriptora explica que la decisió de reeditar la novel·la, a part del fet de poder “depurar” algunes de les parts amb les quals estava menys satisfeta, va sorgir sobretot pel fet que, en el seu moment, no se’n van editar un gran nombre d’exemplars, i quan es van acabar, no es va reeditar. “Era un llibre perdut, no existia; i poder-lo reeditar ha estat un regal i a la vegada un retrobament.”

Un incendio invisible pren el títol del vers de Juan Eduardo Cirlot que se cita a l’inici del llibre, tot i que en un principi es deia Irse, en referència al què hi succeeix: Mesa ens situa en una ciutat –anomenada Vado– que ha sigut paulatinament abandonada, i en aquest escenari quasi post-apocalíptic s’hi mouen persones que ens relaten la seva existència en una història coral. “M’agrada anar a allò petit, als detalls”, explica Mesa: “per això he buidat la ciutat, per no perdrem-hi”.

“Em sembla molt interessant la idea d’infern que presenta la Sara: no és un lloc on hi cremin flames, sinó que és allà on no hi succeeix res, la vida va desapareixent” va comentar Zanón. I d’això tracta Un incendio invisible: d’aquesta sensació de monotonia, que acaba provocant a tothom qui habita un indret la impressió que es troba tancat a una presó. Però aquells qui caminen pels carrers abandonats de Vado tampoc són ordinaris: són personatges kafkians, estranyats de la realitat, solitaris, que no perden temps relacionant-se els uns amb els altres. “Em fa l’afecte que són una mica com aliens que acaben d’aterrar: no saben gaire bé què està passant, però tampoc els importa”, va fer broma Zanón.

16722391_1279946512085131_582042595245584892_o

Zanón també va esmentar com la mirada que dóna Mesa dels temes més freqüents dins la literatura com són la infància o el passat sol ser molt diferent, “no frontal”, i sol produir un efecte d’incomoditat sobre el lector. Amb aquest binomi de realitat que frega l’irrealitat sense acabar de fer el pas, a més de la comparació amb Kafka que immediatament ens ve a la ment, l’ambientació de les novel·les de Mesa ens pot recordar també a les pel·lícules de Hitchcock.

“Un llibre és una estampa en el temps, una fotografia d’un moment determinat”, comentava Mesa, “i aquest va ser escrit fa anys, per això volia respectar l’ambient i el tema que hi apareix”, encara que va admetre que té algunes semblances amb un altre dels seus llibres, Cuatro por cuatro. “Quan som joves i comencem a escriure ho fem objectivament malament”, va dir Mesa, “perquè volem tenir un estil bonic. I escriure de manera bonica em sembla el més horrorós del món”.

“En el meu cas, escric amb una barreja d’intuïció i premeditació, però a mida que he anat evolucionant, m’he tornat menys impulsiva”, va comentar en referència a l’estil del llibre, “cada vegada m’agrada depurar més”. I és que les seves novel·les també són similars amb Hitchcock en el sentit que l’estil de Mesa és molt fotogràfic, i produeix l’efecte d’una pel·lícula que es reprodueix dins la ment de qui el llegeix.

Per tot això Mesa va decidir fer el pas de reeditar aquesta novel·la: “Un incendio invisible és una novel·la que té sentit amb el que he fet després en el sentit de temàtica, d’escenaris, de personatges…”. Però tot i la gran i excel·lent producció que Mesa ja té sota el braç, Zanón va sentenciar que espera grans coses d’aquesta escriptora sevillana: “El millor encara està per venir”.

Nota final del llibreter: Veient el resultat del partit, sé de més d’un que es va penedir de no haver vingut a escoltar Sara Mesa. Una autora que recomanem especialment.

Si voleu podeu veure el vídeo íntegre de la trobada Mesa-Zanón

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La #NoSortiu amb avançament de temes importants que demanen reserva

Logo blanc i negre

Benvolgudes, Benvolguts,

Aquí teniu la #NoSortiu de finals de febrer i la primera quinzena de març. Deixeu-nos avançar un parell de coses que volem destacar.

1.- Que el proper dissabte 4 de març, Jordi Carrión ens portarà de visita pels passatges del Poblenou abans de culminar l’excursió amb un vermut a la llibreria. El motiu és BARCELONA. LIBRO DE PASAJES publicat per Galaxia Gutenberg. Ens citarem a la sortida del metro de LLACUNA a les 12h per fer un passeig de passatges. Si heu de venir enviue-nos un mail per saber si ja hi serem tots. Si no us va bé a les 12h us proposem que vingueu a les 13h a la llibreria directament per la presentació vermut.

2.- Que si teniu oportunitat llegiu LA MEMÒRIA DE L’ARBRE de Tina Vallès, Premi Anagrama 2017. Ja sabeu que això dels premis ens és francament igual. Sovint fins i tot, i depèn del premi, ja ni ho llegim perquè no ens ve de gust. Doncs bé, el llibre de la Tina és d’aquells que paga la pena llegir. Pregunteu a l’Oriol i al Xavier.

3.- Que ja ho podem anunciar perquè ens fa molta il·lusió. El 25 de març, dissabte, a l’hora del vermut, vindrà des de Madrid i exclusivament per això, la poeta RAQUEL LANSEROS, amb Ana Merino, antòloga de POESÍA SOY YO i de qui Visor Libros acaba de publicar també la seva antologia. Ens fa molta il·lusió dir-vos que la poeta estarà acompanyada a l’acte de JOAN MARGARIT.

Recordeu per últim que està oberta la inscripció al cicle #NoPinteu2 que comença el 12 de març i que per les criatures (de 9 a 199 anys, l’11 de març tindrem sessió del NoCreixeu dedicada a LA HISTÒRIA INTERMINABLE de Michael Ende. I que el 13 de març en el cicle A la recerca de la gran novel·la de Barcelona el protagonisme serà per ÚLTIMAS TARDES CON TERESA. Què hi farem! Ens encanten les novetats 😉

Dijous, 23 de febrer, 19:30h, sessió del cicle #NoMireu amb Raquel Crisóstomo i Pep Prieto i les sèries de famílies.

families

Dissabte, 25 de febrer, 13:30h, ELOY TIZÓN presenta l’edició revisada de VELOCIDAD DE LOS JARDINES publicada per l’editorial Páginas de Espuma.

tizona4

Dissabte, 25 de febrer, 18:30h, Festival poètic amb NÚRIA BUSQUET i MIREIA COMPANYS dient ARCA MÍNIMA i UN BROT DE FEBRE.

nuriamireiaa4

Diumenge, 26 de febrer, 13h, vermut amb MIGUEL BRINES presentant ENCONTRAR TRABAJO EN SEIS PASOS.

invitacioa4

Dilluns, 27 de febrer, 19:30h, RAQUEL PICOLO presenta el nou llibre de contes CRÒNIQUES DE KANEAI publicat per Voliana Edicions.

raquela4

Dimarts, 28 de febrer, 18:30h, nova sessió del Don’t Read. Si us voleu inscriure a les sessions heu d’enviar un mail a sideral5@gmail.com

dontreada4

Dimarts, 28 de febrer, 19:30h, sessió del taller EL PLAER DE LLEGIR EN VEU ALTA (Places exhaurides!)

lecturaveualtaa4

Dimecres, 1 de març, 19:30h, arribada de Madrid, MARTA DEL RIEGO presenta la novel·la MI NOMBRE ES SENA acompanyada per SANTIAGO RONCAGLIOLO.

invitaciomartadelriego

Dijous, 2 de març, 20:30h, cicle Aproximació a la Poesia amb Jaume C.Pons Alorda amb el títol LES FLORS DEL MAL. Us podeu apuntar a sessions esporàdiques.

florsdelmala4

Dijous, 2 de març, 21:30h, acabada la poesia, comença la segona sessió del COM? QUE NO T’HAS LLEGIT DON QUIJOTE DE LA MANCHA? Avui, capítols del llibre primer, segona part. Del 9 al 14.

cartellquijote

Divendres, 3 de març, 19:30h, presentació-conversa del llibre SI QUIERES, PUEDES QUEDARTE AQUÍ de Txani Rodríguez en diàleg amb JORDI COROMINAS.

txania4

Dissabte, 4 de març, a les 12h, cita amb Jordi Carrión per presentar BARCELONA. LIBRO DE PASAJES. Ens citarem amb ell al Passatge … del Poblenou i farem un ruta que ens farà arribar a la llibreria on ho celebrarem amb una presentació i vermut. Si no us va bé venir a les 12h, quedem a les 13h a la Juanita 😉

cubierta

Dissabte, 4 de març, 18:30h, TALLER PALABRA Y SILENCIO amb Enrique Vargas, director de TEATRO DE LOS SENTIDOS. L’entrada és lliure. Millor si envieu mail a info@nollegiu.cat per reservar.

enrique-vargas

Dilluns, 6 de març, 19h, tercera sessió del cicle JACQUES DERRIDA amb Oriol Alonso Cano. Aquesta tercera sessió estarà dedicada a la relació de Derrida amb la psicoanàlisi: Freud i Lacan fonamentalment. Recordeu que podeu venir a sessions esporàdiques.

derridaa4

Dimarts, 7 de març, sessió del grup de lectura de relats de ficció en anglès, DON’T READ. Podeu inscriure-us a sessions esporàdiques escrivint a sideral5@gmail.com

dontreada4

Dimarts, 7 de març, 19:30h, Taller EL PLAER DE LLEGIR EN VEU ALTA. (Places exhaurides!)

lecturaveualtaa4

Dimecres, 8 de març, 19:30h grup de lectura NATALIA GINZBURG. Segona sessió amb TODOS NUESTROS AYERES publicada per l’editorial Lumen. Us podeu inscriure a sessions esporàdiques.

calendariginzburga4

Divendres, 10 de març, 19h, Cicle d’àlbum il·lustrat organitzat per la llibreria LAPETITA. Més informació a info@lapetita.com

Dissabte, 11 de març, 13h, JESÚS AGUADO presenta THERIGATA. POEMAS BUDISTAS DE MUJERES SABIAS.

jesusaguadoa4

Dissabte, 11 de març, 18h, cicle #NoCreixeu: LA HISTÒRIA INTERMINABLE de Michael Ende. Amb Elisenda Roca i la poeta Míriam Cano.

nocreixeuendea4

Diumenge, 12 de març, 11h, inici de la segona part del cicle #NoPinteu amb Carme Rodríguez Pàmias. Inscripcions obertes a info@nollegiu.cat. Començarem amb REMBRANDT.

nopinteu2

Dilluns, 13 de març, 19:30h, cicle A LA RECERCA DE LA GRAN NOVEL·LA DE BARCELONA amb Jordi Corominas i ÚLTIMAS TARDES CON TERESA de Juan Marsé.

sessiomarsea41

I fins aquí la informació. Més que estem preparant en properes edicions #NoSortiu.

Una abraçada

Xavier, Maria i Oriol. (El orden del factor no altera el producto)

L’Eclipsi, el laberint lingüístic. Crònica de la presentació a la Nollegiu. Per Aina Soley

eclipsi3

L’Eclipsi és un thriller escrit per Georges Perec que té el mèrit de tenir un “defecte”, com digué el llibreter. Quin? És evident. Entre els seus folis hi té lloc un segrest. Del primer fins l’últim mot hi ocorre un enorme misteri: un joc lingüístic, un secret hermètic. És un repte pel lector.

Escriure un paràgraf sense una de les lletres més utilitzades del nostre idioma és tota una feinada: ara imaginem-nos escriure un llibre de 274 pàgines. Això és el que va fer Perec amb el lipograma de La Disaparision, que Adrià Pujol ha versionat en català a L’Eclipsi. I va ser Pujol mateix qui va utilitzar la paraula ‘versió’ en comptes de ‘traducció’ dijous 9 de febrer a la Nollegiu, quan va presentar aquest llibre acompanyat de l’escriptor Màrius Serra i l’editora de l’Avenç Núria Iceta.

eclipsi1c

Per què ‘versió’? Podria ser perquè no porta la lletra “a”, però realment és perquè més que una traducció, el que ha fet Pujol és adaptar tots els jocs lingüístics –que no són pocs- al català. A L’Eclipsi, Perec executa una doble absència: és un thriller en tant que un personatge desapareix, i aquells qui el busquen comencen a caure misteriosament; però també desapareix, de les seves pàgines, una de les lletres més utilitzades en francès: la e. I Pujol, en escollir eliminar la lletra “a”, en comptes de la “e”, es proposava “reescriure aquests jocs de paraules, tornar-los a jugar”, com ell mateix deia. Per això “no és una traducció, sinó una versió”.

Perec pertanyia al grup OULIPO (Ouvroir de littérature potentielle), un moviment d’experimentació literària que, contra el dogmatisme sectari dels moviments d’avantguarda, es proposà crear una barreja entre la literatura i les matemàtiques que li permet explorar el llenguatge formalment. I per això Perec crea, entre moltes altres obres, un lipograma on ell mateix s’imposa aquesta trava. Serra cità a Marcel Benabou, un dels ‘secretaris provisionalment definitius’ de l’Oulipo, qui digué que “l’escriptor és una rata que crea un laberint del que ella mateixa es proposa sortir.”

Tota aquesta onada de joc formal amb la literatura ve sobretot perquè després la Segona Guerra Mundial, i davant l’horror de l’Holocaust, entre els artistes s’estén la idea –sobretot en teòrics com Theodor Adorno—que ja no és possible crear art, i per tant, no es pot escriure cap més novel·la. Davant aquest corrent de pensament, grups com l’Oulipo proposen un nou estil de literatura on es juga amb la formalitat, amb l’intertextualitat, al retorn als clàssics com Melville, Poe, Christie… Que apareixen tots referenciats a La Disaparision o L’Eclipsi.

eclipsi2

Iceta va definir com “un thriller amb transcendència, no és el joc pel joc. És una metàfora d’una desaparició emocional. L’absència és una qüestió cabdal”. Perec perdé els pares durant la segona guerra mundial, i aquesta rememoració de la família perduda marcà tota la seva obra; “la memòria és un fil roig en les obres de Perec, i l’absència és una qüestió cabdal.”

“Quin busqui un fil trencat, aquí, no el trobarà: està tot cosit”, va dir Pujol amb orgull. I és que ha trigat sis anys en versionar-lo: si al llibre es feia un joc de paraules amb un arqueòleg del segle XVIII que s’escrigués amb E, Pujol en buscava un de la mateixa època que ho fes amb A. D’aquesta manera, a L’Eclipsi, Rimbaud es transforma en ‘Rienbon’, Bauelaire en ‘l’inventor de l’spleen i el bohemi de les Lutècies’, i Fages de Climent, en Fuges de Climent.  “És un llibre que s’havia de nostrar”

Moltes versions de La Disaparision han ideat les traves a la mida del seu idioma, i també de la seva història i cultura, explicava Serra, i en llegia alguns exemples: en castellà, en anglès… I en italià, que curiosament van decidir mantenir totes les lletres i fer-ne una traducció i prou, quedar-se a nivell literal: “i són els més infidels!” va exclamar Serra, rient. Perquè L’Eclipsi (o la Disaparision) explica una història, però ho fa a través de capes i capes lingüístiques en les quals l’escriptor pren el paper de mediador entre el llenguatge i el lector.

L’Eclipsi és un llibre que té dos nivells, se’n poden fer dues lectures possibles i es poden gaudir igualment tant si es llegeix essent conscient de tots els jocs lingüístics que conté o es segueix només la seva misteriosa trama de desaparicions i crims. La versió de Pujol ens permet recórrer aquest laberint que Perec va idear ara fa mig segle.

Si voleu veure la crònica del Telenotícies de TV3, només heu de clicar aquí

La #NoSortiu amb el febrer tancat i el març a punt d’entrar en òrbita

logo-blanc-i-negre

Benvolgudes, Benvolguts,

Aquí teniu l’agenda #NoSortiu amb algunes incorporacions noves al programa.

Recordeu que aquest diumenge farem l’última part de la sessió del cicle #NoPinteu amb Carme Rodríguez Pàmies i Antoon Van Dyck. I que a partir del mes de març començarà una nova tanda de cinc sessions del mateix cicle amb més pintors. La inscripció està oberta.

No us podem dir res del mes de març perquè estem tancant alguns projectes … 😉

Dijous, 16 de febrer, 19:30h, Mireia Calafell i Flavia Company diuen TANTES MUDES i TANTAS MUDAS aprofitant la traducció al castellà d’un dels nostres poemaris de capçalera.

tantasmudasa4

Dijous, 16 de febrer, 21:30h, Primera sessió del COM? QUE NO T’HAS LLEGIT … DON QUIJOTE DE LA MANCHA de Miguel de Cervantes. En aquesta primera sessió ens acompanyarà JORDI GRÀCIA, catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona. Atenció! Últimes places disponibles pel cicle de 10 sessions!

cartellquijote

Dissabte, 18 de febrer, 19:30h, Festa 25 anys de la col·lecció de poesia JARDINS DE SAMARCANDA i celebració dels tres últims premis de traducció Jordi Domènech. Escoltarem BLANDIANA, MERINI i SIMIC en la veu de les seves traductores.

samarcandaa4

Diumenge, 19 de febrer, 11h, última sessió de la primera part del cicle #NoPinteu amb Carme Rodríguez Pàmias, acostant-nos a l’obra d’Antoon Van Dyck.

vandycka4

Recordeu que ja està oberta la inscripció a la segona part del cicle que començarà el 12 de març. En el cartell tota la informació.

nopinteu2

Diumenge, 19 de febrer, 13h, Vermut-Concert amb AUTOS DETROIT presentant en directe acústic el seu segon àlbum: SECOND BEST

autosdetroita4

Dilluns, 20 de febrer, 19h, segona sessió del cicle dedicat a DERRIDA amb Oriol Alonso Cano. DIFFERANCE ET FANTASMES. Podeu assistir a sessions esporàdiques.

derridaa4

Dimarts, 21 de febrer, 19:30h, sessió del cicle #NoPenseu amb Diego Civilotti apropant-nos a ROUSSEAU, LOCKE i HOBBES. PENSAMENT I CONSTRUCCIÓ SOCIAL.

pensamentpoliticaa4

Dimecres, 22 de febrer, 19:30h, sessió del cicle #NoExpliqueu dedicat als contes amb Inés MacPherson explicant-nos contes de JULIO CORTÁZAR i FÈLIX J.PALMA.

cortazarpalma

Dijous, 23 de febrer, 19:30h, sessió del cicle #NoMireu amb Raquel Crisóstomo i Pep Prieto i les sèries de famílies.

families

Dissabte, 25 de febrer, 13:30h, ELOY TIZÓN presenta l’edició revisada de VELOCIDAD DE LOS JARDINES publicada per l’editorial Páginas de Espuma.

tizona4

Dissabte, 25 de febrer, 18:30h, Festival poètic amb NÚRIA BUSQUET i MIREIA COMPANYS dient ARCA MÍNIMA i UN BROT DE FEBRE.

nuriamireiaa4

Diumenge, 26 de febrer, 13h, vermut amb MIGUEL BRINES presentant ENCONTRAR TRABAJO EN SEIS PASOS.

invitacioa4

Dilluns, 27 de febrer, 19:30h, RAQUEL PICOLO presenta el nou llibre de contes CRÒNIQUES DE KANEAI publicat per Voliana Edicions.

raquela4

I fins aquí el mes de febrer…ni us imagineu tot el que passarà quan arribi març i la primavera.

Xavier, Maria i Oriol