Crònica del #NoPenseu dedicat a Aristòtil. Per Aina Soley.

aristotil

Aristòtil, la llavor d’Occident

Aina Soley

Alfred North Whitehead digué que “tota la filosofia Occidental és una sèrie de notes a peu de pàgina de Plató”.  I Aristòtil, per dir-ho d’alguna manera, va llegir la pàgina cent vegades, la va memoritzar i després la va cremar. Podríem dir que Aristòtil va matar al seu “pare” perquè va crear un sistema de pensament complert contra el seu mestre. Però –compte! Contra, no eliminant-lo: la filosofia d’Aristòtil és creada a partir del platonisme.
aristotilI mira si n’és d’extensa, el seu sistema filosòfic, que a la segona sessió del #nopenseu amb en Diego Civilotti només vam tenir temps de fer-ne una petita part. Sabem que va escriure uns 200 volums: ens n’han arribat 30. Si va ser tan prolífic és, en part, perquè Aristòtil era conscient que l’època on havia nascut, la Grècia Clàssica, s’acabava i va voler integrar tots els pensadors anteriors a ell per preservar-ne l’obra. És a dir, fou el primer en crear una “Història de la Filosofia” en sí.

Sòcrates, Plató i els sofistes havien creat una filosofia centrada en la polis i l’home dins d’aquesta, però Aristòtil torna a dirigir la seva mirada a la natura. Però la seva herència com a deixeble de Plató fa que no pugui evitar també preguntar-se sobre l’home. Aristòtil es pregunta per sobre de tot les causes, el per què. De què? Doncs de tot.

Aristòtil rebutja completament la idea que –valgui la redundància- les idees són l’única cosa veritable, ja que afirma que la matèria és igual d’important: matèria i essència són inseparables. Ho explica amb la seva teoria metafísica.

Primer de tot divideix absolutament totes les criatures vivents de la terra en diferents categories, que són tantes que com va apuntar en Diego, “si les anomenem totes no acabarem mai”. La qüestió és que tot objecte (i subjecte) té dins seu una potència per esdevenir quelcom més; i aquesta potència es fa acte –el quelcom en qüestió- mitjançant el moviment.

Complicat? I si diem que la llavor és la potència, i l’arbre és l’acte? Ara sembla més clar, no? El subjecte té, dins de sí mateix, el seu inici i la seva fi.

Per fer el pas de potència a acte, però, hi ha d’haver moviment: res no canvia per sí sol. I un moviment sempre ha d’estar iniciat per quelcom, res no es mou sol. Un altre problema és que el moviment sempre ha de tenir lloc dins el temps. Però el temps, pels grecs, és infinit. Plató, amb la seva teoria de la immortalitat de l’ànima, era un incomprès: els grecs no tenien necessitat de voler seguir vius més enllà, perquè el temps era cíclic i mai s’acaba. És el cristianisme, amb el Judici Final –i per tant, un món finit–, que recupera l’ànima de Plató i amb ella, la resurrecció de la carn dels fariseus.

El temps i el moviment són cíclics, per tant, perfectes: no tenen inici ni fi. No obstant, Aristòtil sap que tot moviment és iniciat per quelcom, i per tant, per força hi va haver un primer moviment que va causar a la resta. I aquí és quan veiem que Aristòtil, per molt que pensi en contra de Plató, no pot deixar de ser el seu deixeble: Aristòtil creu que, al cosmos, hi ha un Motor immòbil, un primer motor que és la causa de la resta de moviments que ho afecten tot. És el noescis noesceos, que traduït voldria dir “un pensament que es pensa a sí mateix”. És a dir, una força que s’ha pensat a sí mateixa i ha posat en marxa el moviment que dóna la vida.

A què ens sona, aquest Primer Motor? Exacte: Aristòtil és un dels principals filòsofs estudiat i traduït per musulmans i cristians durant l’Edat Medieval, perquè en la teoria hilemòrfica hi veuen el seu Déu. Aristòtil és qui posa un dels grans pilars sobre els quals se sostindrà la filosofia medieval escolàstica. I la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història, prové d’aquest pensament. Per tant, podríem dir que dins de la llavor que fou Aristòtil, ja hi havia la potència de la societat Occidental, esperant el pas del temps per esdevenir.

Material Adicional: Algunes frases per pensar-hi.

“El pensamiento filosófico ha nacido con la pretensión de definir realidades que serán así de por siempre. Cabe la sospecha de que la filosofía griega haya dejado muchas realidades convertidas en almas en pena; y dentro de la filosofía un filósofo, Aristóteles, descubridor de la definición. Definir es salvar y condenar; salvar condenando. Más aún, juzgar. Y Aristóteles descubrió también el juicio”

Del capítol “La condenación aristotélica de los pitagóricos”, a “El Hombre y lo Divino” (1955) de María Zambrano. 

“No es función del poeta contar hechos que han sucedido, sino aquello que puede suceder. La poesía es más filosófica y elevada que la historia, pues la poesía canta más bien lo universal, y en cambio la historia lo particular”

Aristòtil. “Poetica”, IX 

“Solemos decir que el tiempo consume, que todo envejece por la acción del tiempo, que todo se diluye por la acción del tiempo; mas no decimos que el tiempo nos instruye ni que nos torna jóvenes y agraciados. Pues el tiempo es en sí causa más bien de destrucción que de generación; ello en razón de ser número del movimiento y de que el movimiento diluye lo que se da”

Aristòtil. “Física”, IV 

“Si todo lo que está en movimiento tiene que ser movido por algo, y si lo que mueve tiene que ser movido a su vez por otra cosa o no, y si es movido por otra cosa movida tendrá que haber un primer moviente que no sea movido por otra cosa”

Aristòtil. “Física”, VIII

“Todos los hombres por naturaleza desean saber. Señal de ello es el amor a las sensaciones. Éstas, en efecto, son amadas por sí mismas, incluso al margen de su utilidad y más que todas las demás, las sensaciones visuales”

Aristòtil. “Metafísica”, Llibre I 

“Lo que todavía no es, puede ser, puesto que lo que no es llega a ser, pero nada de lo que no es puede ser llegar a ser”

Aristòtil, “Metafísica” Llibre III. 

(La propera sessió del #NoPenseu serà el dimarts 13 de desembre dedicada a René Descartes)

descartesa41

La #NoSortiu del pont de la Puríssima Constitució!

Benvolgudes, Benvolguts,

Arriba Nadal i el pont, però a la Nollegiu no s’aturen les activitats. Si no feu pont fins a finals de la setmana que ve, sempre us podeu acostar a la llibreria. De fet, si passeu avui, ja hi trobareu un cicle sobre àlbum il·lustrat que organitza la llibreria LA PETITA.

Perquè pugueu escollir, aquí us deixem informació sobre la resta d’activitats:

Divendres, 2 de desembre, 19h, cicle d’Àlbum il·lustrat organitzat per la llibreria LA PETITA

Dissabte, 3 de desembre 13h, Vermut amb JOSEP BARGALLÓ per xerrar sobre LES SET VIDES DE PERE ROMEU

bargallofacebook

Diumenge, 4 de desembre, 18:30h, (Sí, sí, diumenge, i a la tarda. Obrirem especialment per escoltar l’obra d’aquest home que necessita pausa i silenci). Lectures en francès, català i castellà dels poemes de PHILIPPE JACCOTTET amb els traductors ANTONI CLAPÉS i RAFAEL-JOSÉ DÍAZ.

jaccottetfacebook

Dilluns, 5 de desembre, 19:30h, VIOLETA SERRANO arribada des de Buenos Aires, presenta el poemari CAMINO DE IDA

violetaserranofacebook

Dimecres, 7 de desembre, 19:30h, cicle #NoEscolteu dedicat al mestratge de Boccherini en els compositors espanyols i portuguesos del segle XVIII.

espanyafacebook

Diumenge, 11 de desembre, 11h, Cicle #NoPinteu dedicat a Pieter Paul Rubens

rubensfacebook

I encara queden coses per anunciar!!!

Una abraçada

Xavier i Maria // Maria i Xavier

La #NoSortiu del Friday I’m in Love ;)

logo-blanc-i-negre

Benvolgudes, Benvolguts,

Malgrat que s’acosta el Nadal el ritme d’activitats no baixa. Pero abans de res deixeu-nos explicar algunes notícies rellevants.

La primera us l’explicàvem el dilluns i per si no la vau llegir no ens podem estar de recordar-la. El cap de setmana passada moria Josep Ibáñez. En Josep era el marit de la Juanita. Pel que ens han explicat el Xavier – el seu fill – i la Pili – la seva jove -, fins l’últim dia va estar al peu del canó. Avui, volem recordar-lo perquè en Josep va ser qui va dissenyar l’edifici que avui ens acull. I com es demostra en cada detall ho feia tot amb amor i passió. Descansi en pau. Els seus i nosaltres intentarem continuar aquest llegat.

La segona notícia és una autèntica bogeria sorgida del cervell del Miguel Ángel i la Júlia de LaPetita. El 3 de desembre comença una aventura que han denominat contes sobre rodes i que consisteix en activitats de contacontes en autobusos històrics de la ciutat de Barcelona que a partir d’aquell dia aniran aturant-se en racons prèviament avisats. Si voleu més informació només heu de clicar aquí:

La tercera notícia. Dilluns i dimarts correrà per la llibreria DAVID VANN. Aquest nordamericà és l’autor de la ja cèlebre SUKKWAN ISLAND i ve a Barcelona a presentar AQUARI, la seva nova novel·la que surt publicada en català per Edicions del Periscopi i en català per Literatura Random House. Si voleu els seus llibres signats podeu reservar-los i li encarreguem que us els dediqui o si teniu llibres seus a casa i ens els voleu portar perquè hi estampi la signatura també ho podeu fer. Si us voleu acostar per la llibreria i us el topeu entre entrevista i entrevista també li podreu demanar en persona.

I per últim, recordeu que nosaltres no fem Black Friday però sí Friday I’m in Love: Fem descomptes en rentadores, rentaplats i telèfons mòbils que tinguem a la venda del 80 per cent i els llibres al preu fix de sempre. Una oportunitat indiscutible, oi?😉

I ara sí, l’agenda #NoSortiu pels propers dies que comença avui amb el tancament de Gira de Loopoesia 2016.

Divendres, 25 de novembre 20h, Jordi Corominas tanca la gira LOOPOESIA 2016 a la Nollegiu.

loopoesia-face

Dissabte, 26 de novembre, 13h presentació del llibre guanyador del premi Periodisme i literatura que concedeix la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb MIQUI OTERO, DAVID VIDAL i Videoconferència amb Leila Guerriero.

vermut

Dissabte, 26 de novembre, 18:30h, Marta Pérez Sierra i Ricard Mirabete. Recital de poesia i música.

mirabeteperezfacebook

Diumenge, 27 de novembre, 13h Mireia Vidal-Conte diu OUSE publicat per LaBreu Edicions amb tast de vins del celler Bàrbara Forés

ousefacebook

Dilluns, 28 de novembre, 19:30h, tercera sessió del grup de lectura d’Elena Ferrante a propòsit de LAS DEUDAS DEL CUERPO.

tercerassessiofacebook

Dimarts, 29 de novembre, 19:30h, presentació de la versió il·lustrada de la novel·la INTEMPERIE de Jesús Carrasco obra de l’il·lustrador Javier Rey.

intemperiefacebook

Dimecres, 30 de novembre, 19:30h, arribada des de Mèxic, Alondra Berber presenta EL INCENDIO DE LAS MARIPOSAS.

alondrafacebook

Dijous, 1 de desembre, 19:30h, CORINA OPROAE diu el seu llibre de poemes MIL Y UNA MUERTES.

corinafacebook

Divendres, 2 de desembre, 19h, cicle d’Àlbum il·lustrat organitzat per LA PETITA

Dissabte, 3 de desembre 13h, Vermut amb JOSEP BARGALLÓ per xerrar sobre LES SET VIDES DE PERE ROMEU

bargallofacebook

Diumenge, 4 de desembre, 18:30h, (Sí, sí, diumenge, i a la tarda. Obrirem especialment per escoltar l’obra d’aquest home que necessita pausa i silenci). Lectures en francès, català i castellà dels poemes de PHILIPPE JACCOTTET amb els traductors ANTONI CLAPÉS i RAFAEL-JOSÉ DÍAZ.

jaccottetfacebook

Dilluns, 5 de desembre, 19:30h, VIOLETA SERRANO arribada des de Buenos Aires, presenta el poemari CAMINO DE IDA

violetaserranofacebook

Dimecres, 7 de desembre, 19:30h, cicle #NoEscolteu dedicat al mestratge de Boccherini en els compositors espanyols i portuguesos del segle XVIII.

espanyafacebook

Diumenge, 11 de desembre, 11h, Cicle #NoPinteu dedicat a Pieter Paul Rubens

rubensfacebook

I més coses que encara ens queden fins a finals d’any …

Una abraçada

La #NoSortiu: Barcelona Pensa, Los Vagabundos de la chatarra, Szymborska, NoCreixeu i molt més!

logo-blanc-i-negre

Benvolgudes, Benvolguts,

Aquí teniu l’agenda pels propers dies per si us voleu anar apuntant alguna cita ineludible.

Deixeu-nos dir que estem molt contents perquè aquest divendres el FESTIVAL BARCELONA PENSA desembarca a la llibreria per celebrar així la setmana de la filosofia. Vindrà Manuel Cruz i parlarà de SER SIN TIEMPO, el seu últim llibre que conté una reflexió sobre com usem el temps en el món actual.

Dissabte al migdia farem una visita virtual a les naus del Poblenou que han estat ocupades, algunes encara ho estan, amb persones que s’han dedicat a la ferrovalleria. Ho farem d’una manera diferent. Amb Jordi Carrión i Sagar, autors de la novel·la gràfica LOS VAGABUNDOS DE LA CHATARRA, que explica la història d’aquestes persones, d’aquest sector i la història més recent del nostre barri.

D’altra banda us recomanem també l’acte de diumenge. Ja ho sabem que és de pagament (els artistes es guanyen la vida, és clar) però la commemoració del vintè aniversari de la concessió del Nobel a Wislawa Szymborska, una poeta que no ens cansem de dir que és molt necessària.

Tercera qüestió, us convidem a convidar. Especialment al cicle #NoCreixeu on LaPetita, la Nollegiu i el Museu de la Xocolata perseguim que les criatures a partir de 10 anys fins els 99 compartim lectures històriques. Aquest dissabte, toca L’ILLA DEL TRESOR.

Quarta qüestió i última, tornem a celebrar una presentació amb els amics de Balius Bar. Serà dimecres vinent per presentar un llibre il·lustrat sobre els viatges de Ramon Llull.

I dit això, aquí teniu l’agenda #NoSortiu

Divendres, 18 de novembre, a les 19:30h, el FESTIVAL BARCELONA PENSA (que comença el 14 de novembre dilluns) ha programat a la llibreria la presentació del nou llibre del filòsof Manuel Cruz, SER SIN TIEMPO publicat per l’Editorial Herder.

sersintiempofacebook

Dissabte, 19 de novembre, a les 12:30h, celebrarem la SEGONA EDICIÓ de la novel·la gràfica LOS VAGABUNDOS DE LA CHATARRA de Jordi Carrión i Sagar. Amb els dos autors farem una visita virtual per les naus del Poblenou que són l’escenari de la història real que trobareu en aquest llibre absolutament recomanable.

vagabundosfacebook

Dissabte, 19 de novembre, a les 18h, tercera sessió del cicle #NoCreixeu amb un clàssic de clàssics: L’ILLA DEL TRESOR de Robert Louis Stevenson. Amb Elisenda Roca i l’il·lustrador JORDI VILA DELCLÒS, l’home més feliç del món d’ençà que va poder complir un dels seus somnis: il·lustrar la mítica novel·la.

nocreixeustevensonsfacebook

Diumenge, 20 de novembre, 13h, Concert-homenatge a WISLAWA SZYMBORSKA en el vintè aniversari de la concessió del Premi Nobel. Amb Kòrnik Trio, música i poesia. Col·laboració: 10 euros.

kornik

Dimarts, 22 de novembre 19:30h Cicle #NoPenseu amb Diego Civilotti apropant-nos el pensament d’ARISTÒTIL

aristotilfacebook

Dimecres, 23 de novembre, 19:30h: Cicle #NoExpliqueu amb Inés MacPherson explicant-nos contes d’EDGAR ALLAN POE i LISA TUTTLE.

poetuttlefacebook

Dimecres, 23 de novembre a les 20h a BALIUS BAR (Pujades, 196) presentem el LLIBRE DE VIATGE de Ramon Llull

ramon-llull-balius-bar-2

Dijous, 24 de novembre, 19:30h CONSTANZA TERNICIER presenta LA TRAYECTORIA DE LOS AVIONES EN EL AIRE publicada per l’Editorial Comba.

constanzafacebook

Dijous, 24 de novembre, 21:30h Última sessió del Com? Que no t’has llegit … EL SOROLL I LA FÚRIA de William Faulkner? Amb la participació especial de Domingo Ródenas.

cartellfaulkner

Divendres, 25 de novembre 20h, Jordi Corominas tanca la gira LOOPOESIA 2016 a la Nollegiu.

loopoesia-face

Dissabte, 26 de novembre, 13h presentació del llibre guanyador del premi Periodisme i literatura que concedeix la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dissabte, 26 de novembre, 18:30h, Marta Pérez Sierra i Ricard Mirabete. Recital de poesia i música.

mirabeteperezfacebook

Diumenge, 27 de novembre, 13h Mireia Vidal-Conte diu OUSE publicat per LaBreu Edicions amb tast de vins del celler Bàrbara Forés

ousefacebook

Dilluns, 28 de novembre, 19:30h, tercera sessió del grup de lectura d’Elena Ferrante a propòsit de LAS DEUDAS DEL CUERPO.

tercerassessiofacebook

Dimarts, 29 de novembre, 19:30h, presentació de la versió il·lustrada de la novel·la INTEMPERIE de Jesús Carrasco obra de l’il·lustrador Javier Rey.

intemperiefacebook

Dimecres, 30 de novembre, 19:30h, arribada des de Mèxic, Alondra Berber presenta EL INCENDIO DE LAS MARIPOSAS.

alondrafacebook

Dijous, 1 de desembre, CORINA OPROE diu el seu llibre de poemes MIL Y UNA MUERTES.

Divendres, 2 de desembre, cicle d’Àlbum il·lustrat organitzat per LA PETITA

Dissabte, 3 de desembre 13h, Vermut amb JOSEP BARGALLÓ per xerrar sobre LES SET VIDES DE PERE ROMEU

bargallofacebook

Diumenge, 4 de desembre, 18h, lectures en francès, català i castellà dels poemes de PHILIPPE JACCOTTET amb els traductors ANTONI CLAPÉS i RAFAEL-JOSÉ DÍAZ.

Dilluns, 5 de desembre, 19:30h, VIOLETA SERRANO arribada des de Buenos Aires, presenta el poemari CAMINO DE IDA

violetaserranofacebook

I les coses que vagin sortint i se’ns acudeixin …

Una abraçada

Xavier i Maria // Maria i Xavier

Lara Moreno: “Me interesa narrar el ruido interno de mis personajes”

laramoreno

La escritora sevillana presentó a Nollegiu su segunda novela, Piel de Lobo.

La familia, las mujeres y la infancia son los tres núcleos de un argumento con gran profundidad psicológica.

por Sara Vega

“Cuando empecé a escribir mi segunda novela, noté que por primera vez sabía qué quería narrar, una cosa que no me había pasado con la mayoría de mis trabajos”. Para la escritora Lara Moreno, el relato largo era uno de sus retos pendientes; un reto que ya logró en 2013 cuando publicó su primera novela, Por si se va la luz (Ed. Lumen)

Tres años más tarde ha retomado este género, y lo ha hecho con Piel de Lobo (Ed. Lumen), un libro que presentó el pasado jueves 27 de octubre en Nollegiu. Esta vez, la autora juega con la psicología y los sentimientos para narrar el pasado y presente de dos hermanas que se reencuentran en su residencia de verano con el motivo de decidir el futuro de la casa tras de la muerte de su padre.

“Mi objetivo era narrar la relación

entre dos hermanas

como icono de una familia”

Antes de inicarse en las novelas, Moreno ya tenía una larga trayectoria cultivando poesía (La herida costumbre, 2008) y cuentos (Casi todas las tijeras, 2004; Cuatro veces fuego, 2008). “Y ahora que tengo dos, es inevitable acabar comparándolas”  asegura la autora. “Mi primera novela supuso todo un reto técnico, tenía muchos más personajes y espacios a tratar. Aún así, Piel de Lobo ha supuesto un gran riesgo, ya que nunca había tratado el tema de la familia, un tema complejo y muy reiterado a lo largo de la historia. Se trataba de un riesgo que yo quería afrontar. Además, pude reducir el objetivo a prácticamente dos personajes y una voz narrativa”

En estos dos personajes principales Moreno dibuja dos hermanas. contrastadas como el ying y el yang, y su relación en la que cada una lucha para distinguirse de la otra: “Me interesaba narrar el ruido interior de mis personajes, y sobre todo la relación entre las dos hermanas dentro de la familia, puesto que se trata de dos personas criadas igual, pero de carácter totalmente opuesto”. Además, el relato se caracteriza por el uso de retrospecciones, que añaden cuerpo a la trama y un toque de intriga clave para atrapar al lector: “Introduzco flashbacks a través de las cuales puedo crear el retrato de una familia que estuvo estructurada y ha dejado de estarlo”.

“He intentado proyectar la decepción de una generación,

a la que se le prometió el oro y el moro

y que llegados a la edad adulta,

no estaban donde querían estar”

Pero las aspiraciones de Lara Moreno van mucho más allá de describir relaciones fraternales, puesto que también pretende hacer una reflexión social haciendo uso de sus personajes principales: “A partir del personaje de la hermana mayor he intentado proyectar la decepción que sufrió la generación nacida entre los años 70 y 80, quién fue prometida el oro y el moro y llegados a la edad adulta se dieron cuenta que no estaban en el lugar en el que querían estar”- comenta la autora, haciendo referencia a su misma generación, y añade- “La educación de los niños ha cambiado mucho en los últimos 50 años, ahora se presta mucha más atención individual mientras que antaño existía una naturalidad excesiva”.

laramoreno

Lara Moreno y Jordi Corominas en la Nollegiu

Con Piel de Lobo, Lara Moreno ha conseguido explorar los lugares más profundos de las emociones a través de espacios cercanos y cotidianos. Representa el sentimiento de responsabilidad, de culpa o de rebelión y estudia las relaciones de poder entre dos mujeres que comparten un fuerte vínculo fraternal. El resultado es un relato que es a la vez pausado e inquietante y, lo más importante de todo: que no deja indiferente al lector.

Lara Moreno: “M’interessa narrar el soroll intern dels meus personatges”

laramoreno

L’escriptora sevillana va presentar a Nollegiu la seva segona novel·la, Piel de Lobo.

La família, les dones i l’infància són els tres nuclis d’un argument amb gran profunditat psicològica.

Sara Vega

“Quan vaig començar a escriure la meva segona novel·la, vaig notar que per primer cop sabia què era el que volia narrar, una cosa que no m’havia passat amb la majoria dels meus treballs”. Per a l’escriptora Lara Moreno, el relat llarg era un dels seus reptes pendents; un repte que ja va assolir l’any 2013 quan va publicar la seva primera novel·la, Por si se va la luz (Ed. Lumen).

Tres anys després ha tornat a tastar aquest gènere, i ho ha fet amb Piel de Lobo (Ed. Lumen), un llibre que va presentar el passat dijous 27 d’octubre a Nollegiu. Aquest cop, l’autora juga amb la psicologia i els sentiments per narrar el passat i present de dues germanes que es retroben en la seva residència d’estiueig amb el motiu de decidir el futur de la casa després de la mort del seu pare.

Abans d’iniciar-se en les novel·les, Moreno ja tenia una llarga trajectòria cultivant poesia (La herida costumbre, 2008) i contes (Casi todas las tijeras, 2004; Cuatro veces fuego, 2008). “I ara que en tinc dues, és inevitable acabar comparant-les” – assegura l’autora- “La meva primera novel·la va suposar tot un repte tècnic, tenia molts més personatges i espais a tractar. Tot i això, Piel de Lobo ha resultat un gran risc, ja que mai havia tractat el tema de la família, un tema complex però molt reiterat al llarg de la història. Es tractava d’un risc que jo volia afrontar. A més, vaig poder reduir l’objectiu a pràcticament dos personatges i una veu narrativa”

“El meu objectiu era narrar la relació

entre dues germanes

com a icona d’una família”

En aquests dos personatges principals Moreno dibuixa dues germanes. contrastades com el ying i el yang, i la seva relació en la que cadascuna lluita per distingir-se de l’altra: “M’interessava narrar el soroll interior dels meus personatges, i sobretot la relació entre les dues germanes dins la família, ja que es tracta de dues persones criades igual, però totalment oposades en el seu caràcter”. A més a més, el relat es caracteritza per l’ús de retrospeccions, que afegeixen cos a la trama i un toc d’intriga clau per atrapar al lector: “Introdueixo flashbacks a través de les quals puc crear el retrat d’una família que un cop va estar estructurada i ha deixat d’estar-ho”.

“He intentat projectar la decepció d’una generació

que fou promesa tot l’or del mon i que,

arribats a l’edat adulta, no eren on volien estar”

Però les aspiracions de Lara Moreno van molt més enllà de descriure relacions fraternals, ja que també pretén fer una reflexió social fent ús dels personatges principals: “A partir del personatge de la germana gran he intentat projectar la decepció que va patir la generació nascuda entre els anys 70 i 80, qui fou promesa tot l’or del món i un cop adults es van adonar que no estaven en el lloc en el que volien estar”- comenta l’autora, fent referència a la seva mateixa generació, i afegeix- “L’educació dels nens ha canviat molt en els últims 50 anys, ara es presta molta més atenció individual mentre que antany existia una naturalitat excessiva”

laramoreno

Lara Moreno i Jordi Corominas a la Nollegiu

Amb Piel de Lobo, Lara Moreno ha aconseguit explorar els indrets més profunds de les emocions a través d’espais propers i quotidians. Representa el sentiment de responsabilitat, de culpa o de rebel·lió i estudia les relacions de poder entre dues dones que comparteixen un fort vincle fraternal. El resultat és un relat que és alhora pausat i inquietant i el més important de tot: no deixa indiferent al lector