Elena Ferrante, l’escriptora sense rostre. Crònica última sessió del cicle #Ferrante

  • L’última sessió del cicle Ferrante va explorar les claus de La Nena Perduda, l’últim lliurament de la saga Dues Amigues

Sara Vega

“Viure significava xocar contínuament amb l’existència dels altres i que la seva existència et copegés, amb resultats ara amables, agressius un instant després, i  amables de nou”. Amb aquestes paraules descriu Elena Ferrante la relació entre la Lila i l’Elena, les protagonistes de la seva saga Dues Amigues (2011-2014), en una entrevista que es va publicar en La Repubblica en 2016. La quarta i última edició del cicle de lectura dedicat a Elena Ferrante estava focalitzada en aquesta cuatrilogía de llibres, i concretament en l’últim lliurament, La Nena Perduda .

La saga Dues Amigues narra la història de dues germanes que conviuen en un humil barri napolità durant els anys 40. Amb una sessió dedicada a cada llibre, la sessió del passat dilluns 9 de gener, dirigida per l’especialista Marilena De Chiara, va posar punt i final al cicle.

En La Nena Perduda, Ferrante explora la complexa i contradictòria relació entre aquestes dues germanes, Lina i Elena, que ja es troben en la seva etapa adulta i que han pres camins molt diferents, però es veuen obligades a tornar a les seves arrels quan la filla de la Lina desapareix sobtadament. En aquest llibre, Ferrante posa en rellevància molts aspectes, des dels diferents rostres de la dona fins al tracte social que es fa a Itàlia de la llengua.

La Nena Perduda explora la

complexa i contradictòria r

elació de les dues

germanes protagonistes

En la novel·la, la llengua marca un status per a l’Elena, la protagonista. I és que La Nena Perduda posa en relleu una realitat d’Itàlia, que és el caràcter informal que ha adquirit el dialecte napolità, un caràcter que la protagonista troba inferior i del que defuig de totes les formes possibles.

“L’Elena ha treballat tant per esborrar la seva identitat que aquesta s’ha difuminat, ella ja no pertany a cap lloc en particular. Tota la novel·la es podria definir en una constant cerca i construcció de la identitat del personatge” explica De Chiara.

“La mentalitat de Ferrante és

crítica, duríssima,

però aplicable a la societat”

L’altre gran nucli són les dones, un tema que desperta un gran interès en l’escriptora italiana anònima. “He narrat a dones en moments en les quals estan absolutament soles. Però en els seus caps mai hi ha silenci i tampoc recolliment” va assegurar Ferrante en una entrevista. Al llarg de la saga explora els diferents rostres de la dona com a mare, esposa, professional i amb ambicions a través de les seves històries.

Amb l’excusa argumental de la pèrdua de la filla, Ferrante pretén narrar una història sobre dues dones que es senten perdudes perquè han perdut tota identitat i contacte familiar. La mentalitat de Ferrante és crítica, duríssima, però aplicable a la societat.

“L’assoliment d’aquestes novel·les és haver aconseguit que les paraules i els esdeveniments desprenguin una mica del que es viu en el dia a dia, en les nostres vides” assegura Marilena de Chiara. I no hi ha dubte que té raó, perquè encara que La Nena Perduda és para molts, una novel·la que deixa molts caps per lligar, així és la vida mateixa.

I DESPRÉS DE FERRANTE, UN NOU CICLE DE 4 SESSIONS SOBRE NATALIA GINZURG AMB MARILENA DE CHIARA

calendariginzburga4

Anuncis

Un pensament sobre “Elena Ferrante, l’escriptora sense rostre. Crònica última sessió del cicle #Ferrante

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s